Vittoria Aganoor

poetessa italiana

Vittoria Aganoor (Pàdua, 26 de maig de 1855 - Perusa, 8 de maig de 1910) va ser una poeta italiana d'ascendència armènia.[1][2][3]

Infotaula de personaVittoria Aganoor
Aganoor.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(hy) Վիկտորիա Աղանուր-Բոմբիլի Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(hy) Վիտորիա Աղանուրյան Modifica el valor a Wikidata
26 maig 1855 Modifica el valor a Wikidata
Pàdua (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 maig 1910 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Grup ètnicArmenis Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Musicbrainz: bf1f9eb0-7a92-46f0-842e-7f2c00c7bc4b IMSLP: Category:Aganoor_Pompilj,_Vittoria Modifica el valor a Wikidata

De noble família armènia naturalitzada italiana, cinquena filla del comte Edoardo Aganoor i de Giuseppina Pacini, va passar la seva infància a Pàdua, per després traslladar-se a Venècia amb la seva família. Andrea Maffei i Antonio Fogazzaro, entre altres celebritats, van passar per la seva casa durant eixa època.

Giacomo Zanella fou professor seu durant quinze anys: va ser testimoni també dels seus primers passos com a poeta lírica. Malgrat el trasllat de la seva família a Venècia, Victòria va tornar a Pàdua i va viure per molt de temps a casa dels seus avis per poder estudiar amb Zanella. El 1876, el seu mestre li va fer publicar un assaig poètic que incloïa també algunes obres líriques de la seva germana Elena Aganoor.

ObresModifica

Literàries
  • I cavalli di San Marco, Venècia, Stab. Tip. C. Ferrari, 1892;
  • A mio padre. Versi, Venècia, Stab. Tip. Lit. C. Ferrari, 1893;
  • Leggenda eterna, Milà, Treves, 1900;
  • Nuove Liriche, Roma, Nuova antologia, 1908;
  • Poesie complete, Florència, Successori Le Monnier, per Luigi Grilli, 1912, i la posterior edició, com a avançament va dur a terme una lectura de l'autora al Col·legi Romà, Florència, F. Le Monnier, 1927;
  • Nuove liriche, de John Butcher, Bologna, Nuova S1, 2007;
Cartes i correspondència
  • Lettere a Domenico Gnoli, 1898-1901, per primera vegada publicat per Biagia Marniti, Caltanissetta, Roma, Sciascia, 1967;
  • Lettere a Giacomo Zanella (1876-1888), per Adriana Chemello, Mirano, Eidos, 1996;
  • Lettere scelte di Vittoria Aganoor ad Antonio Fogazzaro, per Brunone De Toffol, Mansue, Comune, Biblioteca comunale, 2002;
  • Aganoor, la brezza e il vento, corrispondenza di Vittoria Aganoor a Guido Pompilj, per Lucia Ciani, Bologna, Nuova S1, 2004;
  • Vittoria Aganoor, Almerigo da Schio, lettere (1886-1909), per Lucia Ciani, Sl, Ribis, 2005;

ReferènciesModifica

  1. «Vittoria Aganoor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Marrone, Gaetana. Encyclopedia of Italian Literary Studies: A-J. Taylor & Francis, 2007, p. 6. ISBN 978-1-57958-390-3. 
  3. «Biography: Aganoor Pompilj, Vittoria». Italian Women Writers. University of Chicago Library. [Consulta: 28 febrer 2020].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vittoria Aganoor