Gal·la Placídia (Àngel Guimerà)

obra teatral d'Àngel Guimerà
Per a altres significats, vegeu «Gal·la Placídia (desambiguació)».

Gala Placidia (Gal·la Placídia, en català normatiu) és una tragèdia en tres actes, original d'Àngel Guimerà, estrenada el 28 d'abril de 1879 al Teatre Principal, en sessió privada. Al cap de pocs dies, la nit del 8 de maig, es presentava al públic al teatre Novetats, de Barcelona, amb un repartiment encapçalat per l'actriu Carlota de Mena.[1][2]

Infotaula de llibreGal·la Placídia
Tipusobra de teatre Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorÀngel Guimerà i Jorge Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
PublicacióEspanya Modifica el valor a Wikidata

El 1914, el músic Jaume Pahissa va escriure una òpera (Gal·la Placídia) amb el llibret de Guimerà, estrenada al Liceu. El 1916 va ser publicada la versió en castellà, traduïda per Josep Pujol i Brull.

SipnosiModifica

L'acció transcorre l'any 416, i se centra en dos personatges històrics: Ataülf, rei got, i Gal·la Placídia, filla de l'emperador romà Teodosi I el gran.

Verneulf, un jove guerrer de la cort goda d'Ataülf, intenta atacar Gal·la Placídia i és condemnat a mort; però aconsegueix l'indult al confessar que està enamorat d'aquesta. Ataülf segresta Gal·la, que correspon l'amor a Verneulf; i Verneulf ajuda Gal·la a escapar i mata Ataülf. És sorprès, però, pels altres guerrers i mor al costat de Gal·la, que havia tornat a buscar-lo.

Repartiment de l'estrenaModifica

ReferènciesModifica

  1. Duran, Carola. «Les propostes literàries de la revista La Renaixensa (1871-1880)». A: Josep M. Domingo, Anna Llovera. De realisme: Aproximacions i testimonis. Punctum, 2013, p. 244. ISBN 978-84-940694-9-9. 
  2. Ciurans, Enric. La naturalesa en el teatre de Guimerà. Una proposta de lectura. Edicions Universitat Barcelona, 2016-07-28, p. 35 i 36. ISBN 978-84-475-4002-0.