Rabat

capital del Marroc
Per a altres significats, vegeu «Rabat (desambiguació)».

Rabat (en àrab, الرباط, ar-Rabāṭ o ar-Ribāṭ; en amazic, ⴻⵔⵔⴱⴰⵟ) és la capital del regne del Marroc, situada a la costa atlàntica, a la riba sud de la desembocadura del riu Bu Regreg, que la separa de la veïna ciutat de Salé. El cens de l'any 1994 reflectia una població de 787.745 habitants, que posteriorment ha baixat fins a 573.895.[1]

Infotaula de geografia políticaRabat
ⴻⵔⵔⴱⴰⵟ (tzm)
‫رباط (ar) modifica
Flag of Rabat Sale province.svg Arms of Rabat.png
Rabat Mausole MohammedV.jpg
modifica

Localització
 34° 01′ 31″ N, 6° 50′ 10″ O / 34.0253°N,6.8361°O / 34.0253; -6.8361
Monarquia constitucionalMarroc
RegióRabat-Salé-Kenitra
Prefecturaprefectura de Rabat modifica
Capital de
Marroc (1956–) modifica
Població
Total1.628.000 (2014) modifica
• Densitat13.796,61 hab/km²
Geografia
Superfície118 km² modifica
Banyat perBu Regreg i oceà Atlàntic modifica
Altitud135 m modifica
Dades històriques
Creació1146
Organització política
• Cap de governFathallah Oualalou (en) Tradueix (2009) modifica
Identificador descriptiu
Codi postal10000–10220 modifica
Prefix telefònic537 modifica
ISO 3166-2MA-RAB modifica
Altres

Lloc webrabat.ma modifica

HistòriaModifica

El nucli original de la ciutat va ser el campament fortificat o ribat construït pel sultà almohade Abd al-Mumin el 1150, aprofitant una alta paret rocosa que domina la desembocadura del riu. El lloc va ser base per a incursions almohades a la península Ibèrica i va ser batejat com a Ribat al-Fath o "campament de la victòria".

El 1198, el seu nét Yaqub al-Mansur va projectar la construcció d'una gran ciutat que s'estenia sobre més de quatre-centes hectàrees, envoltada d'imponents muralles amb grans portes i en què s'havia d'erigir la mesquita més gran del Magrib, la de Hassan.

El 1260, Alfons X de Castella conquesta i incendia Rabat. La ciutat no va arribar a albergar la gran quantitat de població per a la qual s'havia construït, i des de la fi de l'imperi almohade, a finals del segle xiii, fins al segle xvii la seva importància va decréixer considerablement. D'aquest període data la necròpoli de Chellah, situada extramurs de la ciutat.

A partir del 1610, a Rabat, així com a la veïna Salé, s'hi van instal·lar nombrosos refugiats moriscs expulsats d'Espanya, cosa que va revitalitzar la ciutat. A la fortalesa dels Udaia, la part més antiga de la ciutat, s'hi va instal·lar pràcticament tota la població del nucli extremeny d'Hornachos, que durant molt de temps va mantenir el seu idioma i de la qual queden nombroses petjades.

Durant algunes dècades, Rabat (coneguda a Europa com a Salé la Nova) i Salé van conformar l'anomenada República de les Dues Ribes, dedicada fonamentalment a l'activitat corsària contra vaixells cristians. Això es va acabar el 1666, en ser pres l'estuari pels alauites, dinastia que governaria el Marroc d'aleshores endavant.

Salé va mantenir l'activitat corsària fins al 1829. El 1912, el mariscal Lyautey va triar Rabat com a capital administrativa del Protectorat Francès.

GaleriaModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rabat