Ska Keller
Franziska Maria Keller, més coneguda com a Ska Keller, (Guben, 22 de novembre de 1981) és una política alemanya, membre del Parlament Europeu en representació de l'Aliança 90/Els Verds des de 2009. La seva especialització són els temes migratoris i les relacions de la Unió Europea amb Turquia.[1] El gener de 2014 va guanyar les primàries del seu partit, d'abast pan-europeu, amb l'activista francès José Bové, formant la candidatura a la presidència de la Comissió Europea en les eleccions al Parlament Europeu de 2014. Va ser reelegida formant equip amb Bas Eickhout.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 22 novembre 1981 (43 anys) Guben (Alemanya) |
Diputada al Parlament Europeu | |
Representa: Aliança 90/Els Verds 2 juliol 2019 – 15 juliol 2024 Legislatura: IX legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: Alemanya Electa a: eleccions al Parlament Europeu de 2019 | |
Diputada al Parlament Europeu | |
Representa: Aliança 90/Els Verds 25 maig 2014 – 1r juliol 2019 Legislatura: VIII legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: Alemanya | |
Diputada al Parlament Europeu | |
Representa: Aliança 90/Els Verds 14 juliol 2009 – 30 juny 2014 Legislatura: VII legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: list of results of European elections in Germany (en) Electa a: eleccions al Parlament Europeu de 2009 | |
Dades personals | |
Formació | Universitat Lliure de Berlín |
Activitat | |
Lloc de treball | Estrasburg Brussel·les |
Ocupació | política, ambientalista |
Partit | Aliança 90/Els Verds |
Família | |
Cònjuge | Markus Drake |
Lloc web | skakeller.de |
Formació
modificaKeller va estudiar estudis islàmics, turcs i jueus a la Universitat Lliure de Berlín i parla fluïdament sis idiomes.[2] Va completar el seu grau el 2010.[3]
Carrera política
modificaInicis
modificaDes de 2001 és membre de Green Youth. Entre 2005 i 2006 va ser la portaveu de la Federació de Joves Verds Europeus. El 2002 va unir-se al Verds d'Alemanya. Va treballar per un referèndum estatal contra noves mines de carbó a Brandenburg.
Parlament europeu
modificaDurant la seva primera legislatura al Parlament Europeu (2009-2014), Keller va formar part del Comitè per al Desenvolupament del 2009 al 2012. El 2012 es va incorporar com membre del Comitè per al Comerç Internacional. Keller també va ser membre de la delegació del Parlament amb el Comitè Parlamentari UE-Turquia, i va centrar-se en les qüestions migratòries i les relacions de la UE amb Turquia.
En el seu segon mandat (2014-2019), Keller va convertir-se en copresidenta del Verds/EFA del Parlament Europeu el 2016. Va continuar exercint com a membre de la delegació al Comitè Parlamentari UE-Turquia, com membre del Comitè per al Comerç Internacional i es va incorporar a la delegació del Parlament al Cariforum.[4]
De 2009 a 2011, Keller també va ser membre del grup de contacte d'alt nivell del Parlament Europeu per a les relacions amb la comunitat xipriota turca a Xipre del Nord (CYTR).[5]
Ska Keller ha estat candidata líder del Partit Verd Europeu a les eleccions europees del 2014, així com el 2019. El gener del 2014, Keller va guanyar les primàries.[6] El 24 de novembre de 2018, Keller va ser reelegida candidata líder per segona vegada, juntament amb Bas Eickhout.[7]
Keller és conegut pel seu compromís amb la lluita contra la corrupció a la Unió Europea.[8] El Febrer de 2018, va participar en protestes en contra de la corrupció a Bulgaria.[9]
Ska Keller va ser molt crítica amb l'existència de presos polítics a Espanya, exigint la seva llibertat després de visitar-ne alguns d'ells a la Presó de Lledoners l'octubre de 2018,[10] i amb la negativa del Tribunal Suprem a que l'eurodiputat electe Oriol Junqueras pogués recollir la seva acta d'eurodiputat,[11] del que va demanar que es restituïssin els seus drets.[12]
El juliol de 2019, Keller va anunciar que seria una candidata per a la Presidència del Parlament Europeu,[13] que va obtenir David-Maria Sassoli de la S&D amb un suport de 345 d'un total de 667 MEP.[14]
El setembre del 2022, Keller va anunciar la dimissió com a copresidenta del grup del seu partit i la decisió de no tornar a presentar-se a les eleccions del 2024.[15]
Vida personal
modificaEstà casada amb l'activista finès Markus Drake.[2]
Referències
modifica- ↑ «Franziska Keller» (en anglès). Europarl.europa.eu. [Consulta: 8 maig 2014].
- ↑ 2,0 2,1 Kade, Claudia; Schiltz, Christoph. «Ex-Punkerin führt Grüne in EU-Wahl» (en alemany). Die Welt, 29-01-2014. [Consulta: 1r febrer 2014].
- ↑ Keller, Ska. «Vita» (en anglès). Ska Keller, MdEP. [Consulta: 26 octubre 2019].
- ↑ «8th parliamentary term - Ska KELLER - MEPs - European Parliament» (en anglès). www.europarl.europa.eu. [Consulta: 26 octubre 2019].
- ↑ European Voice. «The no-contact group» (en anglès), 07-07-2010. [Consulta: 26 octubre 2019].
- ↑ «Keller and Bové to campaign as Greens' duo» (en anglès). Euractiv.com, 29-01-2014. [Consulta: 1r febrer 2014].
- ↑ «European Greens elect leading duo» (en anglès). European Greens. Arxivat de l'original el 2020-11-28. [Consulta: 26 octubre 2019].
- ↑ «Ska Keller's extraordinary Bulgarian experience reverberates in Brussels» (en anglès). Euractiv, 12-02-2018 [Consulta: 26 octubre 2019].
- ↑ «Green leader Ska Keller to join Sofia protests» (en anglès). bulgarianpresidency.eu, 06-02-2018. Arxivat de l'original el 2018-06-08 [Consulta: 26 octubre 2019].
- ↑ «Ska Keller exigeix la llibertat dels presos polítics a Lledoners». El Nacional, 08-10-2018. [Consulta: 26 octubre 2019].
- ↑ «La candidata a presidir la Comissió Europea, Ska Keller, sorpresa per la negativa del Suprem a Junqueras». El Punt Avui, 14-06-2019. [Consulta: 26 octubre 2019].
- ↑ «[VÍDEO Ska Keller demana al nou president del Parlament Europeu la restitució dels drets de Junqueras]». Vila Web, 03-07-2019. [Consulta: 26 octubre 2019].
- ↑ «Green's Keller runs for EU Parliament presidency» (en anglès). EU Observer, 02-07-2019. [Consulta: 26 octubre 2019].
- ↑ «European Parliament begins voting for new president» (en anglès). Deutsche Welle, 03-07-2019. [Consulta: 26 octubre 2019].
- ↑ «Rücktritt von Ska Keller: Europa-Grüne suchen neue Chefin» (en alemany). Die Tageszeitung: taz, 15-09-2022. ISSN: 0931-9085.