José Bové

José Bové (Talença, Gascunya, 1953) és un dirigent camperol i sindical occità (estat francès). És considerat un dels principals ideòlegs del moviment altermundista.

Infotaula de personaJosé Bové
José Bové par Claude Truong-Ngoc 2013.jpg
(2013) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 juny 1953 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Talença (França) Modifica el valor a Wikidata
European Parliament logo.svg Diputat al Parlament Europeu
1r juliol 2014 – 1r juliol 2019
Circumscripció electoral: Circumscripció Sud-Oest

European Parliament logo.svg Diputat al Parlament Europeu
14 juliol 2009 – 30 juny 2014
Circumscripció electoral: Circumscripció Sud-Oest

Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióSt Charles school in Athis-Mons (en) Tradueix
Universitat Burdeus-Montaigne Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAgricultor, polític i sindicalista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Verd Europeu Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeAlice Monier Modifica el valor a Wikidata
FillsMarie Bové Modifica el valor a Wikidata

Lloc webjose-bove.eu Modifica el valor a Wikidata
Facebook: BoveJose Twitter: josebove Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

El seu pare és un científic d'origen luxemburguès especialista en malalties d'espècies vegetals i la seva mare és professora de ciències naturals. El 1973 es matriculà en la Facultat de Filosofia de la Universitat de Bordeus. Refractari al servei militar, es declarà objector de consciència. Participà en l'anomenada "lluita de Larzac", una mobilització contrària a la instal·lació d'una base militar a l'altiplà de Larzac. El 1976 fou empresonat tres setmanes per envair instal·lacions militars.

Posteriorment es dedicà al conreu del camp i la cria d'ovelles. Fundà el 1987 el sindicat agrari Confédération Paysanne (CP) i es casà amb Alice Monnier, una de les organitzadores de Gardarem lo Larzac. El 1995 fou novament empresonat a Tahití per oposar-se a les proves nuclears de Mururoa, el 1996 novament per cremar conreus transgènics; i l’11 d'agost del 1999 per saquejar un McDonalds a Milhau i reivindicar el formatge de rocafort fet a mà. També va participar el 29 de novembre a la cimera de Seattle de l'OMC, en què es va donar a conèixer. El 2002 fou arrestat i deportat d'Israel-Palestina per entrevistar-se amb Yasser Arafat a Ramallah.

Sovint ha estat reconegut (i criticat) per donar suport als moviments independentistes de la Polinèsia Francesa i Nova Caledònia, així com al Congrés Popular del Kurdistan (kurd: Kongra Gelê Kurdistan), organització considerada terrorista per la Unió Europea. Per a les presidencials franceses de 2007 prometé un departament per al País Basc del Nord.

El 2005 fou condemnat a 4 mesos de presó a Tolosa per destruir un camp de moresc transgènic.

Alguns economistes liberals com Xavier Sala i Martin l'acusen de promoure una política econòmica global que provoca l'eternització de la pobresa als estats tercermundistes per motius egoistes i populistes.[1] Altres científics, en especial els organitzats a l'entorn de l'Institut for Food and Development Policy defensen, al contrari, que és el model econòmic ultraliberal capitalista impulsat els darrers trenta anys el que ha provocat una extensió imprevista de la fam i ha fet que la població ja no es pugui alimentar a ella mateixa arreu del món, tant als països del sud com als del nord (sobirania alimentària).

ReferènciesModifica

  1. La esperanza de África, article Premi Comte de Godó de Periodisme del 2002. (castellà)

Enllaços externsModifica