Eduard VII del Regne Unit

rei del Regne Unit i emperador de l'Índia

Eduard VII del Regne Unit (Palau de Buckingham, Londres, 9 de novembre de 1841 - Palau de Buckingham, Londres, 6 de maig de 1910) fou rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, emperador de l'Índia i dels Dominis Britànics d'Ultramar (1901-1911). Fou el primer monarca de la casa de Saxònia-Coburg Gotha, dirigint els destins del Regne Unit entre 1901 i 1910, i pare de l´últim, Jordi V, que assumí el cognom de Windsor el 1917. El seu període de regnat és conegut com a època eduardina.[1]

Plantilla:Infotaula personaSa Majestat Modifica el valor a Wikidata
Eduard VII del Regne Unit

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Edward VII Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Albert Edward Modifica el valor a Wikidata
9 novembre 1841 Modifica el valor a Wikidata
Palau de Buckingham (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 maig 1910 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Palau de Buckingham (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortbronquitis
infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCapella de Sant Jordi Modifica el valor a Wikidata
Monarca del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
22 gener 1901 – 6 maig 1910
← Reina Victòria del Regne UnitJordi V del Regne Unit →
Emperador de l'Índia
22 gener 1901 – 6 maig 1910
← Reina Victòria del Regne UnitJordi V del Regne Unit →
Monarca del Canadà
22 gener 1901 – 6 maig 1910
← Reina Victòria del Regne UnitJordi V del Regne Unit →
Príncep de Gal·les
8 desembre 1841 – 22 gener 1901
Gran senescal d'Escòcia
1841 – 1901
Membre del Consell Privat d'Irlanda
Membre de la Cambra dels Lords
valor desconegut
Membre del Consell Privat del Regne Unit
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaPalau de Buckingham Modifica el valor a Wikidata
ReligióProtestantisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Edimburg
Christ Church College
Trinity College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Londres Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióaristòcrata, monarca, col·leccionista d'art, polític Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Branca militarExèrcit britànic Modifica el valor a Wikidata
Rang militarMariscal de Camp Modifica el valor a Wikidata
InstrumentCornamusa Modifica el valor a Wikidata
Participà en
6 juliol 1893casament del príncep Jordi i Maria de Teck Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMonarca del Regne Unit (1901–1910)
Emperador de l'Índia (1901–1910)
Earl de Dublín (1850–1910)
Príncep de Gal·les (1841–1901)
Comtat de Chester (1841–1910)
Duc de Cornualla (1841–1841)
Gran senescal d'Escòcia (1841–1901)
Príncep britànic
Príncep de Saxònia-Coburg i Gotha Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Saxònia-Coburg i Gotha Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAlexandra de Dinamarca (1863–1910), mort de la persona Modifica el valor a Wikidata
ParellaAlice Keppel (1898–1910)
Elisabet de Wied Modifica el valor a Wikidata
FillsAlbert Víctor del Regne Unit
 () Alexandra de Dinamarca
Jordi V del Regne Unit
 () Alexandra de Dinamarca
Lluïsa del Regne Unit
 () Alexandra de Dinamarca
Princesa Victòria del Regne Unit
 () Alexandra de Dinamarca
Maud del Regne Unit
 () Alexandra de Dinamarca
Alexandre Jaume
 () Alexandra de Dinamarca Modifica el valor a Wikidata
ParesAlbert de Saxònia-Coburg Gotha Modifica el valor a Wikidata  i Reina Victòria del Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
GermansVictòria, Princesa Reial
Alícia del Regne Unit
Alfred del Regne Unit
Helena del Regne Unit
Lluïsa del Regne Unit
Artur del Regne Unit
Leopold del Regne Unit
Beatriu del Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontPetit Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron
Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron
Dictionary of National Biography, second supplement Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 7465 Modifica els identificadors a Wikidata

Naixement i educació

modifica

Primer fill mascle de la reina Victòria I del Regne Unit i del príncep Albert de Saxònia-Coburg Gotha, nasqué al Palau de Buckingham el 9 de novembre de 1841.[2] Victòria era neta del rei Jordi III del Regne Unit i neboda del rei Jordi IV del Regne Unit, filla del duc de Kent, el príncep Eduard de Kent i de la princesa Victòria de Saxònia-Coburg Saafeld filla del duc de Saxònia-Coburg-Saafeld.[3] El padrí d'Eduard fou el rei Frederic Guillem IV de Prússia i en família seria conegut amb el nom de Bertie.[2]

Com a fill hereu d'una reina britànica rebé immediatament els títols de duc de Cornualles i de Rothesay. El 8 de desembre de 1841 rebé el principat de Gal·les. A part dels títols anglesos, continuà portant els de príncep de Saxònia-Coburg Gotha i de duc a Saxònia, els quals havia rebut per part de pare.[4] No fou fins a l'any 1863 que renuncià als drets sobre el tron de Saxònia-Coburg Gotha en favor del seu germà el príncep Alfred del Regne Unit.[5] L'any 1853 rebé l'Orde de la Garrotera.

Rebé una educació extremadament estricta, malgrat que, a diferència de la seva germana la princesa reial Victòria del Regne Unit, fou un estudiant sense motivació i poc intel·ligent. Alguns tutors van destacar d'ell el talent per la sociabilitat, el tacte o el bon humor.[6] També rebé educació castrense.

Casament i fills

modifica
 
La família del rei Eduard VII a Sandringham, d'esquerra a dreta: el duc de Clarence, la reina Maud de Noruega, la reina Alexandra, el rei Eduard VII, la princesa reial Lluïsa duquessa de Fife, el rei Jordi V i la princesa Victòria

L'any 1861 mor el príncep consort i la reina Victòria immediatament concerta el casament del seu hereu amb la princesa Alexandra de Dinamarca, filla del rei Cristià IX de Dinamarca i de la princesa Lluïsa de Hessen-Kassel. El casament tingué lloc a la Capella de Sant Jordi del castell de Windsor. La parella s'establí a Malborough House, a Londres,[7] i compraren la residència campestre de Sandringham a Norfolk.[8] Tingueren cinc fills:

Oncle d'Europa

modifica

Al llarg dels anys, i si la seva mare Victòria I del Regne Unit i el seu sogre Cristià IX de Dinamarca eren els "avis d'Europa", ell es convertí en "l'oncle d'Europa".[cal citació] Efectivament era oncle directe del tsar Nicolau II de Rússia i de la tsarina Alexandre de Hessen-Darmstadt per vies diferents, del rei de Prússia i emperador d'Alemanya Guillem II, del rei de Dinamarca Frederic VIII, del rei Constantí I de Grècia, de la reina Sofia de Grècia, de la reina d'Espanya Victòria Eugènia de Battenberg, de la princesa hereva de Suècia Margarida de Connaught i finalment del rei Olav V de Noruega.

A més era oncle, germà, cosí o cunyat d'un gran nombre de prínceps, gran ducs i ducs de l'Imperi Alemany de les cases de Hannover, de Saxònia-Coburg Gotha, de Hessen-Darmstadt, de Hessen-Kassel, de Baden o de Schleswig-Holstein.

Cap d'estat

modifica

L'any 1901 després de la mort de la seva mare es convertí en el rei Eduard VII del Regne Unit i la seva esposa en la reina Alexandra.[9] Era el segon príncep de Gal·les en arribar al tron amb més edat (concretament 59 anys; el rei Guillem IV ho havia fet amb 64)[10] i també el qui més anys havia portat el títol propi dels hereus a la corona britànica.[11]

Durant el seu regnat desenvolupà una important presència exterior a través de viatges oficials, per exemple a París el 1903, que podria haver sigut instrumental per aconseguir firmà l'Entesa francobritànica l'any 1904.[12] També tingué un paper destacat en temes militars i de marina.

Al llarg de la seva vida el rei Eduard sanejà enormement les finances de la casa reial britànica, situant-la com una de les més riques del moment (just després de la belga, la russa i l'austríaca). S'envoltà de moltes persones d'origen jueu i relacionades amb el món de la banca, com ara els Rotschild.[13]

L'any 1910 morí a Londres d'una bronquitis agreujada per un atac de cor.[14]

Referències

modifica

Bibliografia

modifica