Artur del Regne Unit (duc de Connaught)

Príncep del Regne Unit

Artur del Regne Unit, duc de Connaught (Londres 1850 - Bagshot Park 1942). Príncep del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda amb el grau d'altesa reial i I duc de Connaught i de Strathearn per gràcia de la seva mare la reina Victòria I del Regne Unit.

Infotaula de personaS'Altesa Reial Modifica el valor a Wikidata
Artur del Regne Unit
Duke of Connaught and Strathearn.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r maig 1850 Modifica el valor a Wikidata
Palau de Buckingham (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 gener 1942 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Bagshot Park (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentcementiri reial de Frogmore (1942–) Modifica el valor a Wikidata
Governador general del Canadà
13 octubre 1911 – 11 novembre 1916
← Albert GreyVictor Cavendish →
Membre del Consell Privat del Regne Unit
Membre del Consell Privat d'Irlanda
Membre de la Cambra dels Lords
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAnglicanisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióReal Acadèmia Militar de Woolwich Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMilitar, polític i aristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Branca militarExèrcit britànic Modifica el valor a Wikidata
Rang militarMariscal de Camp Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra angloegípcia Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuke of Connaught and Strathearn (en) Tradueix (1874–1942)
Príncep britànic Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Windsor i Dinastia Saxònia-Coburg i Gotha Modifica el valor a Wikidata
CònjugeLluïsa Margarida de Prússia (1879–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMargarida del Regne Unit
Artur del Regne Unit
Patrícia del Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
ParesAlbert de Saxònia-Coburg Gotha Modifica el valor a Wikidata i Reina Victòria del Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
GermansVictòria, Princesa Reial, Alícia del Regne Unit, Beatriu del Regne Unit, Helena del Regne Unit, Lluïsa del Regne Unit, Leopold del Regne Unit, Alfred del Regne Unit i Eduard VII del Regne Unit Modifica el valor a Wikidata

Coat of Arms of Arthur, Duke of Connaught and Strathearn, until 1917.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 22138 Modifica el valor a Wikidata
El duc de Connaught.

Naixement, infància i educacióModifica

Nascut a Londres l'1 de maig de 1850 era el setè fill de la reina Victòria I del Regne Unit i del príncep alemany Albert de Saxònia-Coburg Gotha que era fill del duc sobirà de Saxònia-Coburg Gotha.

Rebé una educació portada a terme per tutors privats i encaminada a l'exèrcit. L'any 1866 entrà l'acadèmia militar de Woolwich on va ser nomenat lieutenant i fou transmès a l'exèrcit britànic. Des de 1882 i fins a 1893, any en què rebé el grau de general, realitzà serveis militars a Egipte, Irlanda, l'Índia, Canadà i Sud Àfrica. Fins a l'any 1916 desenvolupà una gran nombre de càrrecs vinculats a l'exèrcit i a l'Imperi.

CasamentModifica

L'any 1879 es casà a Saint George Chapel de Windsor amb la princesa Lluïsa Margarida de Prússia filla del príncep prussià Frederic de Prússia i descendent de l'emperador Guillem I de Prússia. Criada en un ambient "prussià", extremadament dur, rígid i fet a l'antiga, Lluïsa Margarida fou una excel·lent esposa pel duc de Connaught. D'aquest matrimoni en nasqueren dues filles i un fill:

  • SAR el príncep Artur nascut a Londres el 1883 i mort el 1936 es casà el 1913 amb la filla de la seva cosina, la princesa Alexandra de Fife.
  • SAR la princesa Patrícia nascuda a Londres el 1886 i morta l'any 1974, renuncià a tots els seus títols al casar-se amb l'almirall sir Alexander Ramsay i adoptà el títol de lady.

Ducat de Saxònia-Coburg Gotha i Governació General del CanadàModifica

A la mort sense descendència masculina del seu germà, el duc Alfred del Regne Unit, l'any 1900, el ducat de Saxònia-Coburg Gotha quedà sense descendents i immediatament el príncep Artur es convertí en el seu hereu. Ell renuncià per ell i la seva descendència al títol alemany de ducs de Saxònia-Coburg Gotha en favor del seu nébot el príncep Carles Eduard del Regne Unit, fill del príncep Leopold del Regne Unit.

A partir, de l'any 1900 i fins a l'any 1942, Clarence House fou la residència oficial del duc de Connaught. L'any 1911 és enviat al Canadà amb el càrrec de governador general. Era el primer membre de la família reial britànica que ocupava aquella posició. Durant el seu mandat 1911-1916 van augmentar els passos cap a la independència de la colònia a la vegada que augmentaren els vincles amb la monarquia britànica. Visqué al Canadà amb la seva esposa i la seva filla petita.

Primera Guerra Mundial i els últims anys de la seva vidaModifica

Durant la Primera Guerra Mundial un gran nombre de tropes canadenques foren convocada a lluitar en contra d'Alemanya i Àustria-Hongria. els ducs de Connaught treballaren activament en la creu roja, en activitats hospitalàries i en reclutar tropes, en sorgiren regiments com els: Connaught North-West Mounted Police, i Princess Patricia's Canadian Light Infantry.

La duquessa morí a Londres l'any 1917 després de tornar del Canadà i el duc es retirà de la vida pública l'any 1928. Va morir l'any 1942 a la seva finca rural de Bagshot Park a l'edat de 92 anys. El succeí breument en el títol de duc de Connaguht el seu nét Alistair Artur que morí sense descendència el 1943 al Canadà a causa d'una hipotèrmia.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Artur del Regne Unit