Alfafar

municipi del País Valencià

Alfafar és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Infotaula de geografia políticaAlfafar
Escut d'Alfafar.svg
Alfafar. Església Verge del Do 4.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Localització
Localització d'Alfafar respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 25′ 20″ N, 0° 23′ 23″ O / 39.4222°N,0.3897°O / 39.4222; -0.3897Coord.: 39° 25′ 20″ N, 0° 23′ 23″ O / 39.4222°N,0.3897°O / 39.4222; -0.3897
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesHorta Sud Modifica el valor a Wikidata
CapitalAlfafar Modifica el valor a Wikidata
Població
Total21.395 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat2.118,32 hab/km²
GentiliciAlfafarenc, alfafarenca Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície10,1 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud6 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Benetússer
Llocnou de la Corona
Massanassa
Sedaví
València
Paiporta Modifica el valor a Wikidata
Partit judicialCatarroja
Festa patronalDarreries d'agost i principis de setembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJuan Ramón Adsuara Monlleó Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46910 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE46022 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46022 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webalfafar.es Modifica el valor a Wikidata

Limita amb Massanassa, Paiporta, Sedaví, Benetússer, i la ciutat de València.

GeografiaModifica

Alfafar, situat a 5 km de la ciutat de València, té un terme municipal de més de 10 km² de superfície plana i fèrtil, majoritàriament dedicada a regadius, entre els quals predomina l'arròs. El seu nucli urbà edificat ocupa poc més d'un 10%. Gran part del terme és dins del Parc Natural de l'Albufera.

El terme es troba travessat de nord a sud per quatre grans eixides viàries que comuniquen el poble amb la capital i que li conferixen una gran accessibilitat, tant per carretera com per tren: - L'autovia cap a Alacant-Albacete (pista de Silla). - L'antiga carretera N-340 (el camí reial de Madrid). - La via del ferrocarril (entre les dues vies). - La CV-400 (el corredor comarcal) D'est a oest, creua el terme la carretera d'Alfafar- El Saler.

NuclisModifica

El municipi disposa de diversos barris: el Tremolar, el Barri Orba (comunament denominat Parc Alcosa), la Fila, l'Hort del Comte, els Alfalars i el Rajolar.

HistòriaModifica

Alfafar va ser en el seu dia una alqueria musulmana. El nom procedix de l'àrab a l'Hofra, que significa 'lloc fondo', de clots o fosses. Eixes fosses s'han trobat en temps bastant recents durant el procés de realització d'obres en el centre del poble. En un cantó de la plaça del País Valencià, van aparéixer galeries a una profunditat de quatre a cinc metres; s'hi van trobar diversos trossos de ceràmica, que es creu que daten dels segles IX o X. En nom d'al Hofra va transformar-se successivament, per corrupció i ús de la paraula, en Alfolfar, Alfofar, fins a l'actual Alfafar. En el Llibre del repartiment de Jaume I, hi ha constància de donacions al juny del 1238 (abans de la conquesta de València, que es va realitzar a l'octubre) de cases i terres, a gent de les seues hosts a "Alqueriam d'Alfofar". Al gener del 1347, el rei Pere IV el Cerimoniós dona totes les terres al senyor Pere Boïl, cavaller principal del regne, que les convertix en senyoriu a favor seu el catorze de febrer del 1363. La seua família hi va exercir fins a la desaparició dels senyorius el 1812. Encara que resten poques edificacions antigues, se suposa que, per Alfafar, passava la via Augusta, i que va existir un nucli de població molt antic dedicat a l'agricultura i a la pesca, a causa de la proximitat del lloc amb el llac de l'Albufera.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 1998
2.552 2.934 3.241 3.531 3.983 4.126 4.394 13.093 20.195 19.996 20.302 19.430
2000 2002 2004 2005 2006 2007 2008 2010 2012 2014 2016 2018
18.878 18.436 19.655 19.877 20.322 20.321 20.655 20.730 20.852 21.305 20.777 20.763

EconomiaModifica

L'economia del municipi ha estat, fins als últims anys, agrícola. Hi ha predominat el cultiu de l'arròs i en menor grau, de la taronja, però amb l'evolució de l'economia, actualment hi preval el sector industrial i comercial, al qual cal afegir el desenvolupament, en els últims anys, del sector servicis. Bona part de les empreses del municipi s'han desplaçat a la zona industrial. A més, s'hi estan establint un bon nombre de noves empreses a causa dels bons servicis i comunicacions (accés a la pista de Silla, xarxa ferroviària i transport col·lectiu urbà).

En el sector industrial, cal tindre en compte que Alfafar i els seus voltants ha estat tradicionalment una zona dedicada a la indústria del moble (es coneixen com a Triangle del Moble Alfafar, Benetússer i Sedaví). Es tracta d'una activitat important, encara que els centres de treball s'han desplaçat a poc a poc cap als polígons industrials. Entre un 40% i un 60% de la demanda d'ocupació de la població activa del municipi d'Alfafar pertany al sector servicis, la qual cosa podria explicar-se si pensem que una de les activitats destacades del municipi i dels pobles limítrofs es basa en els comerços, encara que ben sovint es tracte de xicotets i mitjans comerços. Recentment s'hi han inaugurat el centre comercial MN4, un complex comercial i d'oci, i el 17 de juny de 2014, Ikea, una gran superfície dedicada a la venda de mobles; la qual cosa suposa un nou jaciment d'ocupació, que s'afegix a l'oferta creada pel parc de l'Albufera i el centre comercial Carrefour.

Alfafar és considerada una zona de gran activitat comercial. L'existència d'estes grans superfícies comercials i d'oci provoca que la proximitat dels potencials centres de treball al domicili dels demandants signifique per a estos un atractiu amb vista a la inserció laboral. Al seu torn, també hi ha l'interés de l'empresari per contractar persones residents en la zona.

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 11 regidors del Partit Popular (PP), 8 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 1 de Compromís per Alfafar (Compromís) i 1 d'Unides Podem-Esquerra Unida Alfafar (Podem-EUPV).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Riba-roja de Alfafar

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular   Juan Ramón Adsuara Monlleó 4.099 44,08% 11 ( +1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Noelia García Ráez 3.105 33,38% 8 ( +2)
Compromís per Alfafar   Amalia Esquerdo Alcaraz 618 6,65% 1 ( -1)
Unides Podem - Esquerra Unida Alfafar[a]   Inmaculada Dorado Quintana 599 6,44% 1 ( -1)
Altres candidatures[b][c]   825 8,87% 0 (  -1)
Vots en blanc   53 0,57%
Total vots vàlids i regidors 9.298 100 % 21
Vots nuls 59 0,64%
Participació (vots vàlids més nuls) 9.358 60,73%**
Abstenció 6.052* 39,27%**
Total cens electoral 15.410* 100 %**
Alcalde: Juan Ramón Adsuara Monlleó (PP) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (11 vots de PP[1])
Fonts: JEC,[2] JEZ València,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2011 l'alcalde d'Alfafar és Juan Ramón Adsuara Monlleó de PP.[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 José Martínez Chust PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 José Martínez Chust PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 José Martínez Chust PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 José Martínez Chust PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Joan Josep Baixauli Baixauli PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Joan Josep Baixauli Baixauli PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Emilio Muñoz García PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Emilio Muñoz García PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Juan Ramón Adsuara Monlleó PP 11/06/2011 --
2015–2019 Juan Ramón Adsuara Monlleó PP 13/06/2015 --
Des de 2019 Juan Ramón Adsuara Monlleó PP 15/06/2019 --

MonumentsModifica

  • Església de la Mare de Déu del Do. L'origen de la parròquia d'Alfafar es remunta als primers anys després de la conquista del Regne de València. Constituïa la primera demarcació parroquial situada al sud del terme de la ciutat. L'actual temple parroquial, que substituïx un altre anterior d'estil gòtic situat sobre el mateix lloc, va ser iniciat el 1736 amb aportacions del mateix poble i fou conclòs l'any 1748. Es tracta d'un edifici construït a base de maçoneria reforçada per capes de rajola cuita a la manera romana, en l'estil barroc popular valencià, típic per a les construccions de la primera meitat del segle xviii.
  • Antic sindicat Arrosser. Edifici de corrent noucentista. El 1942, l'edifici va passar a ser propietat del sindicat Arrosser de la Federació d'Agricultors de l'Arròs a l'estat espanyol, per a oficines i magatzem.
  • Plaça del País Valencià. Inaugurada a mitjan 2006.

CulturaModifica

L'any 2019 l'ajuntament va comunicar que la Fira del Llibre d'Alfafar passaria a denominar-se Fira del Llibre Llorenç Giménez en reconeixement a Llorenç Giménez, escriptor i contacontes alfafarenc.[8]

Llocs d'interésModifica

Festes localsModifica

  • Festes patronals a finals del mes d'agost. El dia gran és el 8 de setembre, amb motiu la festa de la Mare de Déu. Dins del calendari, se celebren els actes en honor de la Mare de Déu del Socors, Sant Sebastià, la Mare de Déu d'Agost i la Puríssima. El dia 17 de setembre, es commemora la trobada de la Mare de Déu en el lledoner.
  • Festa en honor de la Mare de Déu dels Desemparats: es realitza en la primera setmana de juny en el barri de l'Arborar.
  • Festa Gran o Popular a mitjan mes de juliol i en el mes de novembre, la festa en honor del Santíssim Crist, en el barri Orba o parc Alcosa.
  • Creu de maig. Els casals fallers són els encarregats dels actes i programes al voltant de la històrica Creu de maig.
  • Festes del Tremolar, en honor de la Mare de Déu dels Desemparats al Tremolar, a la primera setmana de juny.

Persones rellevantsModifica

  • Juan Puertes Ramón (Alfafar, 1887 – Oviedo, 1934) fou un vicari general de la diòcesi d'Oviedo, màrtir.
  • Antonio Ferrer Rodrigo (Alfafar, 1921 – Picassent, 1936) fou un activista de l'Acció Catòlica, màrtir.
  • Mercé Viana Martínez (Alfafar, 1946) és escriptora i pedagoga. Compagina la dedicació al món de l'educació amb la creació literària.
  • Llorenç Giménez (Alfafar, 1954 – 30 d'agost de 2019) fou un contacontes valencià.[9]

NotesModifica

  1. ↑ Alfafar Participa (APAE) i Esquerra Unida (EUPV) obtingueren cadascú 1 regidor el 2015 i, en 2019, amb candidatura de coalició, obtingueren només 1 regidor.
  2. ↑ També participaren a les eleccions municipals de 2019: Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) (413 vots, 4,44%), Alfafar Davant (ADV) (185 vots, 1,99%), En Progrés - Partit de la Participació (EP) (168 vots, 1,81%) i Ciudadanos Independientes Contigo (CIC) (59 vots, 0,63%).
  3. ↑ Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) perdé 1 regidor obtingut el 2015.

ReferènciesModifica

  1. ↑ Gradolí, María José (Secretària de la Corporació) «Sesión de la sesión extraordinaria celebrada para la constitución del Ayuntamiento y elección del alcalde. Dia 15 de juny de 2019». www.alfafar.com, 15-06-2019.
  2. ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Albacete, Alicante, Almería, Araba-Álava». Butlletí Oficial de l'Estat, 160, 05-07-2019, pàg. 72.501 [Consulta: 29 abril 2020].
  3. ↑ Junta Electoral de Zona de València «Proclamación de candidaturas para las elecciones Locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 89-90 [Consulta: 3 abril 2020].
  4. ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 3 abril 2020].
  5. ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Alfafar», 26-05-2019. [Consulta: 3 abril 2020].
  6. ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. ↑ Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Alfafar. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  8. ↑ «S'ha mort el mestre i gran contacontes Llorenç Giménez» (en català). [Consulta: 1r setembre 2019].
  9. ↑ «Llorenç Giménez, el llegat de la tradició oral valenciana» (en català), 31-08-2019. [Consulta: 31 agost 2019].


  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Alfafar
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfafar

Enllaços externsModifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alfafar&oldid=26413842»