Alfafar

Alfafar és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Església de la Mare de Déu del Do
Localització
39° 25′ 20″ N, 0° 23′ 23″ O
Estat	Espanya
Autonomia	País Valencià
Província	València
Comarca	Horta Sud
Capital	Alfafar
Municipi	2
Població
Total	20.763 (2018)
• Densitat	2.055,74 hab/km²
Gentilici	Alfafarenc, alfafarenca
Predomini lingüístic	Valencià
Geografia
Superfície	10,1 km²
Altitud	6 m
Limita amb	Benetússer Llocnou de la Corona Massanassa Sedaví València Paiporta
Partit judicial	Catarroja
Festa major	Darreries d'agost i principis de setembre
Organització política
• Alcalde	Juan Ramón Adsuara Monlleó
Identificador descriptiu
Codi postal	46910
Fus horari	UTC+01:00
Codi de municipi INE	46022
Codi ARGOS de municipis	46022
Altres
Lloc web	www.alfafar.es

Limita amb Massanassa, Paiporta, Sedaví, Benetússer, i la ciutat de València.

Contingut

Geografia

Alfafar, situat a 5 km de la ciutat de València, té un terme municipal de més de 10 km² de superfície plana i fèrtil, majoritàriament dedicada a regadius, entre els quals predomina l'arròs. El seu nucli urbà edificat ocupa poc més d'un 10%. Gran part del terme és dins del Parc Natural de l'Albufera.

El terme es troba travessat de nord a sud per quatre grans eixides viàries que comuniquen el poble amb la capital i que li conferixen una gran accessibilitat, tant per carretera com per tren: - L'autovia cap a Alacant-Albacete (pista de Silla). - L'antiga carretera N-340 (el camí reial de Madrid). - La via del ferrocarril (entre les dues vies). - La CV-400 (el corredor comarcal) D'est a oest, creua el terme la carretera d'Alfafar- El Saler.

Nuclis

• Alfafar
• El Tremolar

El municipi disposa de quatre barris: L'Arborar, el barri Orba (comunament denominat parc Alcosa), la Fila, l'Hort del Conde, els Alfalars i el Rajolar.

Història

Alfafar va ser en el seu dia una alqueria musulmana. El nom procedix de l'àrab a l'Hofra, que significa 'lloc fondo', de clots o fosses. Eixes fosses s'han trobat en temps bastant recents durant el procés de realització d'obres en el centre del poble. En un cantó de la plaça del País Valencià, van aparéixer galeries a una profunditat de quatre a cinc metres; s'hi van trobar diversos trossos de ceràmica, que es creu que daten dels segles IX o X. En nom d'al Hofra va transformar-se successivament, per corrupció i ús de la paraula, en Alfolfar, Alfofar, fins a l'actual Alfafar. En el Llibre del repartiment de Jaume I, hi ha constància de donacions al juny del 1238 (abans de la conquesta de València, que es va realitzar a l'octubre) de cases i terres, a gent de les seues hosts a "Alqueriam d'Alfofar". Al gener del 1347, el rei Pere IV el Cerimoniós dona totes les terres al senyor Pere Boïl, cavaller principal del regne, que les convertix en senyoriu a favor seu el catorze de febrer del 1363. La seua família hi va exercir fins a la desaparició dels senyorius el 1812. Encara que resten poques edificacions antigues, se suposa que, per Alfafar, passava la via Augusta, i que va existir un nucli de població molt antic dedicat a l'agricultura i a la pesca, a causa de la proximitat del lloc amb el llac de l'Albufera.

Demografia

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2006	2007	2010
2.552	2.934	3.241	3.531	3.983	4.126	4.394	13.093	20.195	19.996	18.878	19.877	20.322	20.321	20.730

Economia

L'economia del municipi ha estat, fins als últims anys, agrícola. Hi ha predominat el cultiu de l'arròs i en menor grau, de la taronja, però amb l'evolució de l'economia, actualment hi preval el sector industrial i comercial, al qual cal afegir el desenvolupament, en els últims anys, del sector servicis. Bona part de les empreses del municipi s'han desplaçat a la zona industrial. A més, s'hi estan establint un bon nombre de noves empreses a causa dels bons servicis i comunicacions (accés a la pista de Silla, xarxa ferroviària i transport col·lectiu urbà).

En el sector industrial, cal tindre en compte que Alfafar i els seus voltants ha estat tradicionalment una zona dedicada a la indústria del moble (es coneixen com a Triangle del Moble Alfafar, Benetússer i Sedaví). Es tracta d'una activitat important, encara que els centres de treball s'han desplaçat a poc a poc cap als polígons industrials. Entre un 40% i un 60% de la demanda d'ocupació de la població activa del municipi d'Alfafar pertany al sector servicis, la qual cosa podria explicar-se si pensem que una de les activitats destacades del municipi i dels pobles limítrofs es basa en els comerços, encara que ben sovint es tracte de xicotets i mitjans comerços. Recentment, s'hi ha inaugurat el centre comercial MN4, un complex comercial i d'oci que es pot considerar un nou jaciment d'ocupació, sense oblidar l'ocupació que ha generat el parc de l'Albufera i el centre comercial Carrefour.

Alfafar és considerada una zona de gran activitat comercial. L'existència d'estes grans superfícies comercials i d'oci provoca que la proximitat dels potencials centres de treball al domicili dels demandants signifique per a estos un atractiu amb vista a la inserció laboral. Al seu torn, també hi ha l'interés de l'empresari per contractar persones residents en la zona.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'ajuntament està format per 21 regidors: 10 del Partit Popular, 6 del Partit Socialista del País Valencià, 2 de Compromís, 1 d'Alfafar Participa, 1 d'Esquerra Unida del País Valencià i 1 de Ciutadans.

Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Alfafar
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana		Juan Ramón Adsuara Monlleó	4.424	41,95%	10 (-1)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Rosa Ruz Salamanca	2.587	24,53	6 (-3)
	Compromís per Alfafar		Joan Salvador Sorribes i Hervàs	1.286	12,19%	2 (+2)
	Alfafar Participa (APAE)		Cristóbal Baixauli Pérez	843	7,99%	1 (+1)
	Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà		Ángel Rafael Yebenes Moles	659	6,25%	1 (0)
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania		José Antonio Milla García	538	5,10%	1 (+1)
	Unió, Progrés i Democràcia		María Luz García Martí	130	1,23%	0
	Vots en blanc			80	0,76%
Total vots vàlids i regidors				10.547	100 %	21
	Vots nuls			108	1,01%**
Participació (vots vàlids més nuls)				10.655	68,21%**
Abstenció				4.966*	31,79%**
Total cens electoral				15.621*	100 %**
Alcalde: Juan Ramón Adsuara Monlleó (PP) (13/06/2015) Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (10 vots de PP)
Fonts: Ministeri de l'Interior. Junta Electoral de la Zona de València. Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2011 l'alcalde d'Alfafar és Juan Ramón Adsuara Monlleó de PP.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979 - 1983	José Martínez Chust	PSPV-PSOE	19/04/1979	--
1983 - 1987	José Martínez Chust	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987 - 1991	José Martínez Chust	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991 - 1995	José Martínez Chust	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995 - 1999	Joan Josep Baixauli Baixauli	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999 - 2003	Joan Josep Baixauli Baixauli	PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003 - 2007	Emilio Muñoz García	PSPV-PSOE	14/06/2003	--
2007 - 2011	Emilio Muñoz García	PSPV-PSOE	16/06/2007	--
2011 - 2015	Juan Ramón Adsuara Monlleó	PP	11/06/2011	--
2015 - 2019	Juan Ramón Adsuara Monlleó	PP	13/06/2015	--
Des de 2019	n/d	n/d	15/06/2019	--

Monuments

• Església de la Mare de Déu del Do. L'origen de la parròquia d'Alfafar es remunta als primers anys després de la conquista del Regne de València. Constituïa la primera demarcació parroquial situada al sud del terme de la ciutat. L'actual temple parroquial, que substituïx un altre anterior d'estil gòtic situat sobre el mateix lloc, va ser iniciat el 1736 amb aportacions del mateix poble i fou conclòs l'any 1748. Es tracta d'un edifici construït a base de maçoneria reforçada per capes de rajola cuita a la manera romana, en l'estil barroc popular valencià, típic per a les construccions de la primera meitat del segle XVIII.
• Antic sindicat Arrosser. Edifici de corrent noucentista. El 1942, l'edifici va passar a ser propietat del sindicat Arrosser de la Federació d'Agricultors de l'Arròs a l'estat espanyol, per a oficines i magatzem.
• Plaça del País Valencià. Inaugurada a mitjan 2006.

Llocs d'interés

• L'Albufera.

Festes locals

• Festes patronals a finals del mes d'agost. El dia gran és el 8 de setembre, amb motiu la festa de la Mare de Déu. Dins del calendari, se celebren els actes en honor a la Mare de Déu del Socors, Sant Sebastià, la Mare de Déu d'Agost i la Puríssima. El dia 17 de setembre, es commemora la trobada de la Mare de Déu en el lledoner.
• Festa en honor a la Mare de Déu dels Desemparats: es realitza en la primera setmana de juny en el barri de l'Arborar.
• Festa Gran o Popular a mitjan mes de juliol i en el mes de novembre, la festa en honor al Santíssim Crist, en el barri Orba o parc Alcosa.
• Creu de maig. Els casals fallers són els encarregats dels actes i programes al voltant de la històrica Creu de maig.
• Festes del Tremolar, en honor a la Mare de Déu dels Desemparats al Tremolar, a la primera setmana de juny.

Persones rellevants

• Mercé Viana Martínez (Alfafar, 1946) és escriptora i pedagoga. Compagina la dedicació al món de l'educació amb la creació literària.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfafar

Enllaços externs

• Ajuntament d'Alfafar.
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.