Benetússer
Benetússer és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
 Ajuntament de Benetússer | |||||
|
| |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | País Valencià | ||||
| Província | València | ||||
| Comarca | Horta Sud | ||||
| Municipi | 1 | ||||
| Població | |||||
| Total | 14.668 (2018) | ||||
| • Densitat | 19.300 hab/km² | ||||
| Gentilici | Benetussina, Benetussí | ||||
| Predomini lingüístic | Valencià | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 0,76 km² | ||||
| Altitud | 11 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Catarroja | ||||
| Història i celebracions | |||||
| Fundació | 1250 | ||||
| Patrocini | Sant Sebastià màrtir i Mare de Déu del Socors | ||||
| Dia de mercat | Dimecres i dissabte | ||||
| Festa major | Últims dies de juny - Primers dies de juliol | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcaldessa | Eva Ángela Sanz Portero | ||||
| Economia | |||||
| Pressupost | 9.119.847,68 (2007) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46910 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi de municipi INE | 46054 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46054 | ||||
| Altres | |||||
|
| |||||
| Lloc web | www.benetusser.es | ||||
 | |||||
Limita amb Alfafar i Paiporta.
Contingut
GeografiaModifica
Municipi assentat sobre una plana de fèrtils al·luvions de l'era quaternària, acumulats pels dipòsits que van aportar durant segles les conques hidrogràfiques dels rius Xúquer i Túria.
Reguen esta plana els diferents braços de la séquia de Favara, que travessen per davall del nucli urbà (actualment edificat completament) i aboquen l'aigua en l'Albufera.
L'extensió del terme és més aviat curta, a penes un quilòmetre quadrat, fet que va condicionar en dècades passades el pas de l'agricultura a la indústria.
El fet que el municipi haja estat situat històricament sobre el camí Reial de Xàtiva o camí Reial de València a Madrid (actualment avinguda del Camí Nou), ha proporcionat a Benetússer diversos accessos i comunicacions per carretera i ferrocarril. Esta circumstància afavorí la modernització de la localitat durant el segle XX, que ha esdevingut una xicoteta ciutat proveïda de serveis diversos.
HistòriaModifica
El topònim Benetússer té el seu origen en el món àrab. El municipi apareix ressenyat en el Llibre del Repartiment, del 1240, codi en què es detalla el repartiment de terres després de la conquesta de Jaume I. Hi apareix amb la forma Benitúzem, forma composta de Beni- (plural d'Ibn = fill de) i Túzem (antic topònim de Tunis).
L'origen de Benetússer com a alqueria mora "dels fills o descendents de Túzem", el confirma també la ceràmica trobada durant les excavacions arqueològiques realitzades el 1987 a la plaça de l'Església. Esta ceràmica, combinació de verd i manganés, està datada en la segona meitat del segle X, quan els califes Omeies governaven la península, i la decoració que s'imitava era la de Còrdova.[1]
Després de la conquesta feudal, Benetússer va ser repoblat per famílies oriündes de Catalunya, Aragó i Montpeller (França). Els Gener de Rabassa eren senyors feudals del municipi allà per l'any 1351, a pesar que el llinatge va derivar el 1412, per diversos parentius, en la família senyorial dels Rabassa de Perellós.[2]
En esta època medieval, va ser construïda l'església, que feia les funcions de capella i de castell alhora, i l'encara visible porta d'entrada al jardí palatí, popularment coneguda com la porta de Favara.
L'any 1884, la filla dels marquesos de Dosaigües i senyors de Benetússer, la senyora Sofia Dais Puigmoltó, es va casar amb el comte de Berbedel, i el matrimoni va heretar el palau de Benetússer, amb les seues possessions i terres. Est edifici va ser derrocat l'any 1934. El doctor Vicente Navarro Soler, en la seua obra Topografía médica de Benetússer, descriu l'antic castell de la manera següent: «La porta municipal fa cap a la plaça del Castell, i és d'arc redó i de voltes de pedra. Hi ha cotxeres, grans patis, cavallerisses, unes altres dependències auxiliars, un caragol cònic sobre el qual descansa l'escala voladissa, i tot cobert de voltes d'aresta, últim centelleig de l'art gòtic. El pis principal consta de diàfanes estances, el sostre de les quals està format només per les bigues de l'entramat superior. El sòl és de taulellets, amb bancs de pedra per als festejadors, les portes fan de comunicació. En estes, s'aprecien ornaments de fusteria blasonada. La sala immediata a l'escala és palatina i manca de vestíbul. Als porxos de l'edifici, es guardaven les collites. Completa el palau un hort de quatre hectàrees, que estigué envoltat en el seu temps per tàpies, les quals han desaparegut en l'actualitat.»
Vegeu Museu Història de Benetússer.
DemografiaModifica
| Evolució demogràfica de Benetússer | ||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 1996 | 2001 | 2004 | 2006 | 2007 | 2012 | 2018 | ||||
| 996 | 1.216 | 1.421 | 2.517 | 3.436 | 3.954 | 5.907 | 10.062 | 13.488 | 13.891 | 13.961 | 13.425 | 14.023 | 13.940 | 14.283 | 14.999 | 14.668 | ||||
EconomiaModifica
L'extensió del terme municipal de Benetússer (un dels més xicotets de la comarca) ha estat un dels condicionants principals que han configurat l'economia de la localitat. Els llauradors han hagut de buscar terres de cultiu als municipis veïns, i recentment la mancança de sòl cultivable i les bones comunicacions (el primer ferrocarril hi arribà el 1852) han conduït l'economia del municipi devers una industrialització intensa, principalment mobles i tapissos. Existeixen també fàbriques de licors, molins d'oli, tèxtils i químiques.[3] Actualment, la indústria, a poc a poc, ha deixat pas al comerç i als serveis de tota classe. Estos són els sectors que ocupen actualment gran part de la població activa.
Política i governModifica
AlcaldiesModifica
Des de 2019, l'alcaldessa de Benetússer és (sense dades fins al 15/06/2019)
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979 - 1983 | José Sanchis Micó | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
| 1983 - 1987 | José Sanchis Micó | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987 - 1991 | José Sanchis Micó | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991 - 1995 | José Enrique Aguar Vila | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995 - 1999 | José Enrique Aguar Vila | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
| 1999 - 2003 | José Enrique Aguar Vila | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
| 2003 - 2007 | José Enrique Aguar Vila Eva Ángela Sanz Portero |
PSPV-PSOE PSPV-PSOE |
14/06/2003 11/02/2006 |
Dimissió/renúncia -- |
| 2007 - 2011 | Eva Ángela Sanz Portero | PSPV-PSOE | 16/06/2007 | -- |
| 2011 - 2015 | Laura Chulià Serra | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015 - 2019 | Eva Ángela Sanz Portero | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
| Des de 2019 | n/d | n/d | 15/06/2019 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[4] | ||||
Resultats de les Eleccions Municipals de 26 de maig de 2019Modifica
| ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) | 
|
Eva Ángela Sanz Portero | 2.661 | 37,69% | 8 ( +3)
| |
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) | 
|
Laura Chuliá Serra | 1.919 | 27,18% | 5 ( 0)
| |
| Compromís per Benetússer (Compromís) | 
|
Reme Navarro Alapont | 965 | 13,67% | 2 ( 0)
| |
| Ciudadanos (C's) | 
|
Pedro Salmerón Carreño | 641 | 9,08% | 1 ( 0)
| |
| Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) | 
|
Francisca Lon Mateu | 595 | 8,43% | 1 ( -1)
| |
| Falange Española de las JONS (Falange) | 
|
José Portalés Talavera | 122 | 1,73% | NO | |
| Contigo Somos Democracia (Contigo) | Julio Muñoz Ruz | 78 | 1,10% | NO | ||
| Vots en blanc | 
|
79 | 1,12% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 7.060 | 100 % | 17 | |||
| Vots nuls | 54 | 0,76%** | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 7.114 | 62,04%** | ||||
| Abstenció | 4.352* | 37,96%** | ||||
| Total cens electoral | 11.466* | 100 %** | ||||
| Alcaldessa: - (-) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (sense dades fins al 15/06/2019) | ||||||
| Fonts: Ministeri de l'Interior (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Composició de l'XI legislatura de la Corporació Municipal (2019-2023)Modifica
El Ple de l'Ajuntament de la XI legislatura està format per 17 regidores i regidors:
- 8 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE)
- 5 del Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV)
- 2 de Compromís per Benetússer (Compromís)
- 1 de Ciudadanos (C's)
- 1 d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV)
Equip de GovernModifica
(En construcció)
MonumentsModifica
- Església de la Mare de Déu del Socors. Del XVIII. Tota l'església és de l'estil xorigueresc; el púlpit és d'elegant talla i la façana va ser rematada el 1902. En els últims anys, s'ha incorporat a la façana un pòrtic neoclàssic i s'ha construït un altar major nou, també d'estil neoclàssic.
- Porta de Favara. Antiga porta d'entrada al jardí del palau, és d'estil manierista.
- Molí de Favara. Est molí, fariner en els seus orígens i convertit en arrosser en el segle XIX, és un dels pocs que estan situats en la séquia mare de Favara, ja que la majoria dels existents es troben sobre els braços secundaris. El molí és d'origen medieval, encara que l'estructura arquitectònica que presenta avui dia és el resultat de les innovacions industrials associades a l'expansió del cultiu de l'arròs. En els últims anys, s'ha construït un auditori afegit al vell edifici del molí.
- Molí arrosser de l'Estació. Complex industrial construït el 1921. Té un cos monumental, de caràcter civil (a manera d'habitatges), restaurat recentment, constituït pel mateix molí de tres altures, al qual s'adossen dos cossos de façanes simètriques i iguals, conformant un pati amb tancament al carrer amb mur i reixat de ferro entre pilars de maó. Estes façanes simètriques tenen tres obertures amb buits de llinda motllurats, balconada central (possiblement afegit en esta última restauració) i, com a remat, ampits a manera de frisos amb detalls neogrecs (palmetes, òvuls). De major senzillesa, és el molí pròpiament dit amb coberta a dues aigües, fàbrica de maó, bigues de fusta i ritme regular en els buits. Al costat d'est cos principal, el complex té altres naus de magatzem i xemeneia de base hexagonal.
Festes i celebracionsModifica
- Falles. Al març.
- Setmana Santa. Declarada d'Interés Turístic Provincial.
- Festes majors. Celebra les festes en honor al patró del poble, Sant Sebastià, entre l'ultima setmana de juny i la primera de juliol (segons l'any). En estes festes, es tria la festera (o el fester des de 2016) major del poble, la qual representa una associació del municipi. El tercer dia de festes, que sempre cau en diumenge, es celebren diferents processons. La vesprada comença amb la tradicional Enramà de la Murta, on la Junta Local Fallera del poble junt amb la música de tabal i dolçaina, plenen els carrers del recorregut de la processó del Corpus amb rames d'olivera. A continuació, te lloc la Processó Cívica, la qual comença amb la baixada de la bandera de Benetússer des del balcó de l'ajuntament i es fa un recorregut amb ella junt amb la coorporació municipal fins a arribar a l'Església. Una vegada allí, comença la festivitat del Corpus Christi. A les 20 h. es celebra una missa major en honor al Corpus Christi. Una vegada acabada, comença la processó amb les danses dels Gegants i Cabuts de Benetússer i el Grup de Danses Hawwara. Tot seguit, s'incorporen les comissions falleres del poble, les cofraries de Setmana Santa, les festeres i els festers, els xiquets i xiquetes de comunió, les autoritats eclesiàstiques i la coorporació municipal. Durant els dies de festes es duen a terme els actes de Moros i Cristians: l'entrada falsa, les entrades infantils, l'ambaixada de l'aigua, la nit de l'olla i l'Entrà de Gala. Aquests actes es celebren del segon al nové dia de festes.
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ Per a saber més sobre el tresor ceràmic de Benetússer, recomanem que acudiu al llibre La ceràmica califal de Benetússer, obra de Felisa Escribà. En l'actualitat, les troballes estan exposades en el Museu Estatal de Ceràmica i Arts Decoratives "González Martí" de València.
- ↑ García Martínez, José Luis «El Legado de los Rabassa de Perellós, fundadores de la Casa de Dos Aguas.». e-rph, 17, 2015, pàg. 170-191.
- ↑ García Martínez, José Luis «La industria de Benetússer a principios del siglo XX.». Benetússer Hoy, juny, 2013.
- ↑ Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Benetússer. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benetússer |
- Lloc web de l'ajuntament.
- Benetússer Hoy Diari digital de Benetússer.
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, del qual s'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.