Setmana Santa de l'Horta de València

La Setmana Santa Valenciana no es troba només en els poblats marítims, sinó també a escassos quilòmetres de la ciutat, en alguns municipis propers com són Benetússer, Montcada i Torrent, llocs amb una llarga tradició celebrant aquesta festivitat. D'un costat destaquen les representacions d'escenes sacres en els municipis de Benetússer i Montcada, i d'altre costat la llarga tradició de les germandats i confraries de Torrent.

Plantilla:Infotaula esdevenimentSetmana Santa de l'Horta de València
Map
 39° 28′ 30″ N, 0° 22′ 37″ O / 39.475°N,0.377°O / 39.475; -0.377
TipusSetmana Santa en una regió geogràfica Modifica el valor a Wikidata
Part deHoly Week in the Land of Valencia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióHorta de València (País Valencià) Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

Benetússer modifica

Història modifica

La Setmana Santa se celebra a Benetússer des de 1949, any en què es va fundar l'Agrupació Cultural la Passió i la primera confraria, el Sant Sepulcre, i des de llavors se n'han constituït fins a un total de huit confraries.

Confraries modifica

  • Jesús el Natzarè
  • Crist de la Misericòrdia
  • Sant Davallament
  • Sant Sepulcre
  • Verge dels Dolors
  • Granaders de la Verge
  • Sant Calze
  • Santíssima Vera Creu

Actes de la Setmana Santa de Benetússer modifica

  • El Diumenge de Rams comença la Setmana Santa de Benetússer. Aquest dia es realitza la processó dels rams i les representacions del moment en el qual Jesús de Natzaret entra a Jerusalem muntat en ruc, el moment en el qual fa fora als comerciants del temple i quan salva a una prostituta de ser apedregada.
  • El Dilluns Sant se celebra la processó de la Vera Creu, una confraria creada el 2016 i composta exclusivament per dones.
  • El Dimarts Sant se celebra la processó de la Dolorosa, en la qual possessionen totes les confraries del municipi acompanyant a la imatge de la Verge dels Dolors.
  • El Dimecres Sant se celebra el Viacrucis en els carrers del municipi. El Viacrucis es realitza portant la imatge del Crist de la Misericòrdia, un Crist crucificat, al qual li acompanya el conjunt de confraries i el poble.
  • La nit del Dijous Sant en l'escenari del Calvari de la plaça de l'Església es representen les escenes sacres del lavatori de peus als apòstols, l'Últim Sopar, l'oració en l'hort, el prendimient, el Sanedrín, la negació i penediment de Pedro, i la mort de Judes. Per a continuar les escenes sacres en l'escenari de la Plaça de l'Ajuntament, on es representa el lliurament a les autoritats romanes. Després de la representació comença la Processó del Silenci, en la qual es porta la imatge del Jesús de Natzaret duent la creu.
  • El Divendres Sant de matí comença amb les representacions del judici de Pilat, la flagel·lació i la condemna a mort, en l'escenari de la plaça de l'Ajuntament. Cap a les 12 del migdia comença la processó del Carrer de l'Amargor al llarg del carrer Major, en la qual Jesús és flagel·lat pels romans, pateix les tres caigudes i es troba amb les tres Mireies pel camí. En arribar a la plaça de l'església es realitza la crucifixió, en la qual es puja a l'actor a la creu i s'escenifica l'acte de les últimes paraules i mort de Jesús.
  • El Divendres Sant de nit es realitzen les escenes del davallament i el següent soterrament del Senyor. Després de les representacions d'Agrupació Cultural la Passió comença la processó del Sant Soterrament, la qual és una clàssica processó general de Setmana Santa en la qual ixen tots els passos en ordre cronològic: Jesús Natzarè, Crist de la Misericòrdia, Sant Davallament, Sant Sepulcre i Verge dels Dolors.
  • El Dissabte Sant se celebra la Resurrecció del Senyor amb una cercavila de les confraries del municipi, en el qual es porta la imatge de Crist Ressuscitat, imatge pertanyent a la confraria del Sant Davallament.
  • El Diumenge de Resurrecció se celebra la Trobada, en el qual totes la confraries van en processó fins a la plaça de l'Ajuntament on es disparen traques i se solten coloms, moment en el qual tots els confrares es lleven el capell. Una vegada celebrat aquest acte s'inicia la Processó del Ressuscitat. En finalitzar aquesta processó comença una batalla de caramels entre les diferents confraries, per a celebrar la resurrecció del Jesucrist.

Montcada modifica

Història modifica

La Setmana Santa de Montcada va ser declarada en el seu moment festa d'interès nacional. Les representacions del Misteri de la Passió a Montcada, es van iniciar el Dijous Sant de l'any 1960. Els primers anys, es van muntar els escenaris en diferents emplaçaments del municipi, la Plaça dels Màrtirs, Plaça de Sant Jaume, Camp d'esports i utilitzant alguns carrers de Montcada com Via Dolorosa, per a culminar en el pujol de Santa Bàrbara on se celebra la Crucifixió.

Encara que al final es va decidir reunir tota la representació en una mateixa ubicació per a major comoditat. Pel que actualment es realitza tota la representació en part de l'antic camp d'esports del Patronat.

Donada l'acollida que aquesta iniciativa va tenir en el poble de Montcada i voltants, es va constituir la secció del "Misteri de la Passió", entrant a formar part de la secció cultural del Patronat d'Educació i Cultura de Montcada.

Principals actes de la Setmana Santa de Montcada modifica

AL principi es representava en 3 dies, dijous, divendres i dissabte:

  • El Dijous Sant es representaven fets bíblics i la vida de Jesús fins a la seua entrada a Jerusalem per a la Pasqua.
  • El Divendres Sant, es representava el Sant Sopar, el prendimient, Judici, presentació a Pilat, i Viacrucis i la crucifixió.
  • El Dissabte Sant, es representaven els fets de la resurrecció, aparicions de Jesús a diferents persones, i acabava amb l'Ascensió de Jesús als cels. Encara que les representacions d'aquest dia es van eliminar perquè l'assistència de públic era mínima, encara que a canvi es van afegir actes al divendres.

Torrent modifica

Història modifica

La Setmana Santa de Torrent se celebra des de fa més de cent anys, i destaca principalment per elements tals com la Reina de l'Encontre, una figura única a Espanya. Es tracta d'una jove que presideix els actes de la Setmana Santa, representant la virreina de València Germana de Foix (S. XVI). En una ocasió, la virreina va presidir l'acte de la trobada entre la Verge i el Jesús ressuscitat el Diumenge de Resurrecció i va establir que una jove de la ciutat la representara quan ella no estiguera present. Per això, el diumenge de Resurrecció la Reina de l'Encontre presideix l'acte amb el seu seguici de dues cambreres i diversos patges que subjecten la cua del seu vestit. En finalitzar l'acte, s'obri la carxofa, s'alliberen coloms de colors i es llancen des de les balconades uns paperets de colors coneguts com a 'Al·leluies', que duen impreses poesies que exalten la Reina de la Trobada d'aqueix any o ironitzen sobre l'actualitat política local i germandats de la Setmana Santa.

Confraries de Torrent modifica

  • Germandat del Sant Sopar
  • Germandat de l'Oració de l'Hort
  • Germandat del Prendimient de Jesús
  • Germandat de les Negacions de Pere
  • Germandat de la Flagel·lació del Senyor
  • Germandat del Ecce-Homo
  • Germandat de Jesús de Medinaceli
  • Germandat de Jesús Natzarè
  • Germandat de la Santa Faç
  • Germandat del Diví Costat de Crist
  • Germandat del Crist de la Bona Mort
  • Germandat del Davallament de la Creu
  • Germandat de la Vera Cruz
  • Germandat del Sant Sepulcre
  • Germandat de la Verge dels Dolors
  • Germandat de Jesús Davant el Sanedrí
  • Germandat de les Set Paraules i el Crist del Perdó