Obre el menú principal

Sedaví és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Infotaula de geografia políticaSedaví
Escut de Sedaví
Escut de Sedaví
Sedaví. Carrer de Sant Antoni.JPG

Localització
Localització de Sedaví respecte del País Valencià.png
 39° 25′ 37″ N, 0° 23′ 06″ O / 39.427074°N,0.3848735°O / 39.427074; -0.3848735
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaHorta Sud

Capital Sedaví
Població
Total 10.245 (2018)
• Densitat 5.122,5 hab/km²
Gentilici Sedavienc, sedavienca
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 2 km²
Altitud 1 m
Limita amb
Partit judicial Catarroja
Història i celebracions
Patrocini Mare de Déu del Roser i Torquat Tradueix
Festa major Segona quinzena de setembre
Organització política
• Alcalde Josep Ferran Baixauli Chornet (15 juliol 2016)
Identificador descriptiu
Codi postal 46910
Fus horari
Codi de municipi INE 46223
Codi ARGOS de municipis 46223
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Limita amb Alfafar, Llocnou de la Corona i la ciutat de València.

GeografiaModifica

El seu terme, estret i allargat i el seu relleu és totalment pla i cobert per sediments de l'època quaternària, encara en procés de rebliment o curullament en l'extrem oriental del terme, ocupat hui per arrossars, pròxims a l'Albufera.

La seua altitud mitjana es manté per davall dels 10 m. El clima és típicament mediterrani, amb mitjanes tèrmiques que oscil·len entre els 10º i els 25º de juliol.

HistòriaModifica

Referent al topònim del lloc hi ha la hipòtesi, errònia, que puga derivar de la producció de seda i vi. La hipòtesi més versemblant és que el seu topònim àrab, Beniçidavi, siga degut a la procedència d'una família de Xàtiva (d'ací: "cidaví") que hi va establir l'alqueria que passat el temps donaria lloc al poble. Amb eixa paraula apareix en el Llibre de Repartiment de 1237 a 1252; després de l'ocupació cristiana va ser atorgada pel rei Jaume I el 1239 a un cavaller de Lleida anomenat Octavià.

A les primeries del segle XV, el senyoriu pertanyia a Arnau Guillem Escrivà, qui el va vendre en 1427 a Pere Genso. Posteriorment passà a ser propietat de Joan Miquel qui, el 1528, va deixar-lo en herència a son germà Gaspar. Francesca Miquel va contraure matrimoni amb Josep Anselm Olginat de Mèdici, el 1594, amb la qual cosa el senyoriu va ser heretat pel fill d'aquest matrimoni, Antonio Olginat de Mèdici, la titularitat del senyoriu passà a Antoni de Barradas, fill de Maria Lluïsa Olginat i Dídac Antoni Pérez de Barradas en el qual llinatge roman fins a l'abolició dels senyorius.

En 1739, el senyor autoritzà un nou assentament en la partida del Pont de Pedra, que es va anomenar Sant Climent i que actualment forma part del nucli urbà: però no és fins a 1750 que se li atorga la categoria de lloc i comença a configurar-se com a municipi.

DemografiaModifica

Cavanilles aporta la xifra de 185 veïns, l'any 1784; la població que dona Madoz, a mitjan segle XIX, és de 835 habitants i Sanchis Sivera, l'any 1922, en comptabilitza 1.887.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
1.827 1.988 2.009 2.550 2.767 2.987 3.544 5.450 8.213 8.069 8.353 8.991 9.575

EconomiaModifica

La seua economia, basada tradicionalment en els cultius hortícoles i de l'arròs, ha patit en el present segle una profunda transformació fins a convertir-se eminentment en industrial, centrada entorn del ram del moble i la fusta. No existixen cultius de secà i els cultius de regadiu es repartixen entre l'arròs, el taronger, la dacsa i les hortalisses, que són els que més extensió ocupen. La ramaderia només està representada per alguns caps de boví estabulat, per a la producció de llet.

La indústria és el sector econòmic més important i factor clau per a l'augment de la població basat en la immigració de mà d'obra. El moble és l'especialitat que dona renom al poble i en eixa indústria treballa més d'un terç de la població activa. La producció es realitza en xicotets tallers d'origen artesanal i familiar, ampliats a empreses mitjanes en els últims anys. S'exporta a països europeus, a més d'assortir el mercat nacional.

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'ajuntament està format per 17 regidors: 7 del Partit Socialista del País Valencià, 4 del Partit Popular, 3 de Compromís Municipal, 2 de Ciutadans i 1 de Vox.

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Sedaví

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Josep Francesc Cabanes Alonso 1.818 34,73% 7 ( +3)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana   Raul Hellin Alamo 1.121 21,42% 4 ( -3)
Compromís Municipal   Josep Ferran Baixauli Chornet 944 18,04% 3 ( -1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   Jose Antonio Baixauli Gimeno 636 12,15% 2 ( +1)
Vox   Juana Aguado Nieto 272 5,20% 1 ( +1)
Altres candidatures   417 7,97% 0 (  -1)
Vots en blanc   26 0,50%
Total vots vàlids i regidors 5.234 100 % 17
Vots nuls 37 0,70%**
Participació (vots vàlids més nuls) 5.271 67,27%**
Abstenció 2.565* 32,73%**
Total cens electoral 7.834* 100 %**
Alcalde: Josep Francesc Cabanes Alonso
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: http://www.municipals.cat/municipals2019/municipi/46223/sedavi
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2019 l'alcalde de Sedaví és Josep Francesc Cabanes Alonso del PSPV-PSOE.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Manuel Corredor i Sanchis PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Manuel Corredor i Sanchis PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Manuel Corredor i Sanchis PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Manuel Corredor i Sanchis PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Manuel Corredor i Sanchis PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 Manuel Corredor i Sanchis PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 Manuel Corredor i Sanchis PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Rafael Pérez Martínez PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Rafael Pérez Martínez PP 11/06/2011 --
2015 - 2019 Josep Francesc Cabanes Alonso
Josep Ferran Baixauli Chornet
PSPV-PSOE
Compromís
13/06/2015
15/07/2016
Pacte de govern[1]
Des de 2019 Josep Francesc Cabanes Alonso PSPV-PSOE 15/06/2019 --

MonumentsModifica

Festes i celebracionsModifica

Les festes populars i patronals de Sedaví se celebren durant la segona quinzena del mes de setembre (encara que comencen sempre a finals de la primera). Hi tenen lloc activitats lúdiques, com ara els barracons festius, el concurs de paelles i la cavalcada; culturals, com ara l'exposició de pintura, actuacions musicals i un festival de bandes de música, i esportives, com ara una competició de futbol, a més dels actes religiosos en honor a la Mare de Déu del Roser i Sant Torquat, patrons de la població.

Altres festes populars, o de barriada, són les que, a finals d'agost i principis de setembre, se celebren en honor de Sant Roc, organitzades pels clavaris.

Sedaví celebra així mateix les festes falleres que culminen el 19 de març.

Fills il·lustresModifica

Socialista històrica, es va afiliar al PSOE l'any 1976. Des de llavors va participar activament en política. En 1979 va ser la primera dona en Espanya nomenada consellera d'un govern preautonòmic, el del País Valencià, que presidia el socialista José Luis Albiñana.

En 1980 es va traslladar a Madrid com a diputada per València en les Corts Generals. Allí va romandre fins a 1993, durant quatre legislatures, sent una altra vegada la primera dona diputada per València durant les dos primeres legislatures. En el seu treball en el grup socialista en les Corts Generals va treballar en les comissions d'Educació i Cultura, Assumptes Exteriors i Control de Radiotelevisió Valenciana (RTVE). D'esta última comissió va ocupar la vicepresidència.

Des de 1982 i fins a 1987 va formar part de la delegació espanyola en el Consell d'Europa. En esta ocasió també va ser pionera, ja que en l'assemblea del dit consell va ser la primera dona que va formar part de la delegació de les Corts. A més, Adela Pla ha representat Espanya en distintes conferències de Parlamentaris per la Pau celebrades a Mèxic, Sidney i Nairobi.

Dins de l'executiva del PSOE, Adela va formar part de la Secretaria General d'Emigració, càrrec que la va obligar a desplaçar-se a diferents països durant anys. Adela Pla va tornar al seu poble natal, Sedaví, en 1993. Va ser nomenada jutge de pau de Sedaví, càrrec que va ocupar fins a la seua mort l'any 2005. Eixe mateix any va ser nomenada filla predilecta de Sedaví per part de la corporació municipal.

ReferènciesModifica

  1. Ferran Baixauli, nou alcalde de Sedaví
  2. «Dirección General de Patrimonio Cultural». eduwp.edu.gva.es. [Consulta: 6 gener 2017].
  3. «Iglesia Parroquial de Nuestra Señora del Rosario». Eduwp.edu.gva.es. [Consulta: 2 gener 2017].

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sedaví  

Enllaços externsModifica