José María Calatrava Peinado
José María Calatrava Peinado (Mèrida, 26 de febrer de 1781 - Madrid, 16 de gener de 1847) fou un polític i jurista espanyol.[1][2]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 26 febrer 1781  Mèrida (Província de Badajoz) | ||
| Mort | 16 gener 1847 (65 anys) Madrid | ||
| Sepultura | Panteó d'Homes Il·lustres de Madrid | ||
| Regent del Regne d'Espanya | |||
| 14 agost 1836 – 18 agost 1837 ← Francisco Javier de Istúriz – Baldomero Espartero → | |||
.svg){kind=small} Ministre de Justícia | |||
| 12 juny 1823 – 4 setembre 1823 ← Felipe Benicio Navarro Aliguer – José García de la Torre → | |||
| Ministre de l'Interior d'Espanya | |||
| 24 abril 1823 – 2 juny 1823 ← José Fernández Gascó – Salvador Manzanares Fernández → | |||
| Diputat a les Corts de Cadis | |||
.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |||
 President del Consell de Ministres d'Espanya | |||
| President del Tribunal Suprem d'Espanya | |||
 Ministre d'Estat | |||
 Senador al Senat espanyol | |||
| Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Sevilla | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | Diplomàtic i polític | ||
| Ocupador | Tribunal Suprem d'Espanya | ||
| Partit | Partit Progressista | ||
 | |||
.jpg)
Estudiava dret a Sevilla quan va esclatar la guerra contra els francesos, participant molt activament en contra de l'ocupació militar des de la Junta Suprema d'Extremadura, on va ser elegit diputat a 1810 en representació de Badajoz, participant de forma important en les Corts de Cadis. Després de la restauració absolutista va ser pres i empresonat a Melilla fins que és amnistiat amb ocasió de l'arribada al poder dels liberals, sent nomenat magistrat del Tribunal Suprem i des de 1822 fins al 1823, Ministre de Gràcia i Justícia. La fi del Trienni liberal va suposar el seu exili a Portugal, Anglaterra i França, amb el seu germà, Ramon María de Calatrava. Amb la mort de Ferran VII i l'arribada de la regència de Maria Cristina torna a Espanya i després del Motí de la Granja de San Ildefonso fou nomenat President del Consell de Ministres, en substitució de Francisco Javier de Istúriz encarregant la cartera d'Hisenda a Juan Álvarez Mendizábal perquè completés la reforma de la hisenda pública. El 1837 cessà com a President en benefici d'Eusebio de Bardaxí y de Azara.[1][3][4]
Entre el 1840 i el 1843 ostentà la presidència del Tribunal Suprem.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Proyectos, HI Iberia Ingeniería y. «Historia Hispánica - José María Calatrava Peinado» (en castellà). [Consulta: 26 abril 2025].
- ↑ Gil Novales, Alberto. Las Sociedades patrióticas 1820-1823: las libertades de expresión y de reunión en el origen de los partidos políticos. Madrid: Tecnos, 1975. ISBN 978-84-309-0570-6.
- ↑ «José María Calatrava | enciclopedia.cat». [Consulta: 26 abril 2025].
- ↑ «Calatrava, José María». [Consulta: 20 agost 2020].
Enllaços externs
modifica- «José María Calatrava Peinado». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Fitxa del Congrés dels Diputats
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Francisco Javier de Istúriz |
President del Consell de Ministres d'Espanya 1836 - 1837 |
Succeït per: Baldomero Espartero |
| Precedit per: Francisco Javier de Istúriz |
Ministre d'Estat_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small} 1836-1837 |
Succeït per: Baldomero Espartero |
| Precedit per: Francisco Fernández del Pino |
President del Tribunal Suprem 1840 - 1843 |
Succeït per: Nicolás María Garelli y Battifora |