José María Calatrava

José María Calatrava
	;
Nom original	(es) José María Calatrava Peinado
Biografia
Naixement	26 febrer 1781 ; Mèrida (Província de Badajoz)
Mort	16 gener 1847 (65 anys); Madrid
Sepultura	Panteó d'Homes Il·lustres de Madrid
Regent del Regne d'Espanya
	14 agost 1836 – 18 agost 1837 ; ← Francisco Javier de Istúriz – Baldomero Espartero →
Ministre de Justícia
	12 juny 1823 – 4 setembre 1823 ; ← Felipe Benicio Navarro Aliguer – José García de la Torre →
Ministre de l'Interior d'Espanya
	24 abril 1823 – 2 juny 1823 ; ← José Fernández Gascó – Salvador Manzanares Fernández →
Diputat a les Corts de Cadis
Diputat al Congrés dels Diputats
President del Consell de Ministres d'Espanya
President del Tribunal Suprem d'Espanya
Ministre d'Estat
Senador al Senat espanyol
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
Dades personals
Formació	Universitat de Sevilla
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Diplomàtic i polític
Ocupador	Tribunal Suprem d'Espanya
Partit	Partit Progressista

José María Calatrava (Mèrida, 26 de febrer de 1781 - Madrid, 16 de gener de 1846) fou un polític i jurista espanyol.

Estudiava dret a Sevilla quan va esclatar la guerra contra els francesos, participant molt activament en contra de l'ocupació militar des de la Junta Suprema d'Extremadura, on va ser elegit diputat a 1810 en representació de Badajoz, participant de forma important en les Corts de Cadis. Després de la restauració absolutista va ser pres i empresonat a Melilla fins que és amnistiat amb ocasió de l'arribada al poder dels liberals, sent nomenat magistrat del Tribunal Suprem i des de 1822 fins al 1823, Ministre de Gràcia i Justícia. La fi del Trienni liberal va suposar el seu exili a Portugal, Anglaterra i França, amb el seu germà, Ramon María de Calatrava. Amb la mort de Ferran VII i l'arribada de la regència de Maria Cristina torna a Espanya i després del Motí de la Granja de San Ildefonso fou nomenat President del Consell de Ministres, en substitució de Francisco Javier de Istúriz encarregant la cartera d'Hisenda a Juan Álvarez Mendizábal perquè completés la reforma de la hisenda pública. El 1837 cessà com a President en benefici d'Eusebio de Bardaxí y de Azara.

Enllaços externs modifica

Càrrecs públics
Precedit per: Francisco Javier de Istúriz	President del Consell de Ministres d'Espanya 1836 - 1837	Succeït per: Baldomero Espartero
Precedit per: Francisco Javier de Istúriz	Ministre d'Estat 1836-1837	Succeït per: Baldomero Espartero
Precedit per: Francisco Fernández del Pino	President del Tribunal Suprem 1840 - 1843	Succeït per: Nicolás María Garelli y Battifora