Luis María de Borbón y Vallabriga

cardenal espanyol

Luis María de Borbón y Vallabriga (Cadalso de los Vidrios, Madrid, 22 de maig de 1777 - Madrid, 19 de març de 1823) va ser un noble i religiós espanyol. Va ser cardenal, arquebisbe de Sevilla i arquebisbe de Toledo.[1]

Infotaula de personaLuis María de Borbón y Vallabriga

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 maig 1777 Modifica el valor a Wikidata
Cadalso de los Vidrios (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 març 1823 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Palau Arquebisbal de Madrid (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Toledo Modifica el valor a Wikidata
Administrador apostòlic arquebisbat de Sevilla
22 desembre 1800 – 29 desembre 1814
Arquebisbe de Toledo
22 desembre 1800 – 29 desembre 1814
← Francisco de LorenzanaPedro Inguanzo Rivero →
Cardenal prevere Santa Maria della Scala
20 octubre 1800 –
Arquebisbe de Sevilla
15 març 1799 – 22 desembre 1800
← Antoni Despuig i DametoRomualdo Antonio Mon y Velarde →
Regent del Regne d'Espanya
Comte de Chinchón Comtat de Chinchón
Senyor de Boadilla del Monte Lordship of Boadilla del Monte (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1799–), sacerdot catòlic (1799–), polític Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióAntoni de Sentmenat i de Cartellà Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte de Chinchón
Senyor de Boadilla del Monte
Marquès de San Martín de la Vega Modifica el valor a Wikidata
ParesLluís de Borbó i Farnese Modifica el valor a Wikidata  i María Teresa de Vallabriga Modifica el valor a Wikidata
GermansMaría Teresa de Borbón y Vallabriga i María Luisa de Borbón y Vallabriga Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Fill de l'infant Lluís Antoni de Borbó, exarquebisbe de Toledo, i de María Teresa de Vallabriga. A la mort del seu pare, Carles III el va enviar a Toledo per ser educat sota la protecció de Francisco Antonio de Lorenzana. El 1793 va obtenir la dignitat d'ardiaca de Talavera de la Reina a la catedral de Toledo, també li foren atorgades la Gran Creu de Carles III i el títol de comte de Chinchón. El 1794 es va graduar i doctorar en teologia i en dret canònic i civil a la Universitat de Toledo. El 1799 va ser nomenat arquebisbe de Sevilla, on va ser ordenat sacerdot i consegrat bisbe a Aranjuez.[1]

El 20 d'octubre de 1800 és nomenat arquebisbe de Toledo, retenint l'administració de l'arxidiòcesi de Sevilla. Poc després va ser creat cardenal de Santa Maria della Scala. El 10 de setembre de 1802 va ser nomenat Visitador General i Reformador Apostòlic dels religiosos a Espanya i Índies pel seu cunyat Manuel Godoy, perdent el càrrec el 1814 pel seu enfrontament amb el nunci Gravina.[1]

Durant l'ocupació francesa, possiblement per evitar ser presoner de Napoleó Bonaparte, va manifestar ser favorable a Josep I. Ja esclatada la guerra, va fugir a Cadis amb la Junta Central del Regne. El 20 de febrer de 1812 va ser president de regència perquè era l'únic representant de la família reial; va sancionar la Constitució de 1812 i l'abolició de la Inquisició. En tornar Ferran VII, li va sol·licitar el jurament a la Constitució, el qual va mostrar-se disgustat. Després del pronunciament de Rafael del Riego que va instaurar el Trienni Liberal, va ser president de la Junta Provisional de Govern, durant el qual va voler dur a terme un gran programa de reformes eclesiàstiques.[1]

Durant l'exercici de l'arxidiòcesi toledana, el període de major permanència va ser entre 1814 a 1820, perquè el rei i la Santa Seu recelaven d'ell i el van privar de l'administració de l'Arquebisbat de Sevilla.[1]

Va morir el 19 de març de 1823, als 46 anys. Va ser enterrat a la catedral de Toledo.[1]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Fernández Collado, Ángel. Los informes de visita ad limina de los arzobispos de Toledo (en castellà). Toledo: Universidad Castilla-La Mancha & Estudio Teológico de San Ildefonso, 2002, p. 112-113. 


Precedit per:
Antoni Despuig i Dameto
 
Arquebisbe de Sevilla

1799 - 1814
Succeït per:
Romualdo Mon y Velarde
Precedit per:
Francisco Antonio de Lorenzana
 
Arquebisbe de Toledo

1800 - 1823
Succeït per:
Pedro Inguanzo Rivero