Obre el menú principal

Francisco Gómez-Jordana Sousa I comte de Jordana (Madrid, 1 de febrer de 1876 - Sant Sebastià, 3 d'agost de 1944) va ser un militar espanyol, president de la Junta Tècnica de l'Estat del bàndol nacional durant la Guerra Civil Espanyola i ministre d'Afers exteriors durant la dictadura. Fill del també tinent general del mateix nom, Francisco Gómez Jordana.

Infotaula de personaFrancisco Gómez-Jordana Sousa
Bundesarchiv Bild 102-09412, Primo de Rivera und der König von Spanien.jpg
Gómez-Jordana és el segon per la dreta de l'última fila (fotografia del Directori Militar de Primo de Rivera)
Biografia
Naixement 1 de febrer de 1876
Madrid
Mort 3 d'agost de 1944(1944-08-03) (als 68 anys)
Sant Sebastià
COA Spain 1945 1977.svg  Ministre d'Afers Exteriors[1]
3 de setembre de 1942 – 3 d'agost de 1944
COA Spain 1945 1977.svg  Ministre d'Afers Exteriors[1]
30 de gener de 1938 – 9 d'agost de 1939
COA Spain 1945 1977.svg  President de la Junta Tècnica de l'Estat
3 de juny de 1937 – 30 de gener de 1938
COA Spain 1945 1977.svg  Vicepresident del Govern d'Espanya
30 de gener de 1938 – 9 d'agost de 1939
← Nou càrrec
càrrec desaparegut →
Dades personals
Religió Catolicisme
Activitat
Ocupació Diplomàtic, militar
Rang militar general
Conflicte Guerra Civil Espanyola
Altres
Títol Comte
Pare Francisco Gómez Jordana
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

CubaModifica

Va participar en la guerra de Cuba i en les campanyes desenvolupades al Marroc a principis del segle xx. Era gentilhome de cambra amb exercici del Rei Alfons XIII des de 1919.

DirectoriModifica

Va formar part del Directori Militar de Miguel Primo de Rivera durant la dictadura amb el rang de general, amb responsabilitats sobre el Marroc i Colònies. En la seva qualitat de membre del Directori va ser l'estrateg a la planificació i execució del desembarcament d'Alhucemas. El rei Alfons XIII li concedeix el 1925 el comtat de Jordana per la seva actuació destacada en el Desembarcament d'Alhucemas. Tres anys més tard va ser nomenat Alt Comissari Espanyol al Marroc, ja com a tinent general. Va ser empresonat després de la proclamació de la Segona República.[2]

«

«...De curta talla i aire tranquil, era home íntegre professionalment i de gran honradesa personal (va morir sense un cèntim), provocant sincers tributs d'admiració de Sir Robert Hodgson, agent britànic a Salamanca i Burgos; de sir Samuel Hoare (lord Templewood) posterior ambaixador anglès, i de Mr. Carlton Hayes, l'ambaixador nord-americà, en els seus respectius llibres...»[3][4]

»

Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou membre de l'Assemblea Nacional Consultiva, com a Representant de l'Estat.[5]

Segona República i Guerra CivilModifica

Amb la proclamació de la República, coherent amb la seva condició de monàrquic, va presentar la seva dimissió al president Niceto Alcalá Zamora i es va retirar del servei actiu acollint-se a la Llei Azaña. Fou inhabilitat per a l'exercici de càrrecs públics.[6] Membre de la Unión Militar Española, sent el militar de major rang de l'exèrcit espanyol no es va unir al cop militar que va donar lloc a la Guerra Civil. No obstant això durant el conflicte va ocupar la Presidència de la Junta Tècnica de l'Estat i de l'Alt Tribunal de Justícia Militar i amb la formació del primer govern franquista, la Vicepresidència del Govern i Ministeri d'Afers exteriors.[7]

Dictadura franquistaModifica

En finalitzar la Guerra Civil cessa al Govern passant a ocupar la Presidència del Consell d'Estat. Durant la Segona Guerra Mundial el general Franco el nomenà novament ministre d'Afers exteriors amb l'objecte de pilotar la neutralitat espanyola en el conflicte i l'acostament als aliats.[8] El Comte de Jordana va morir el 3 d'agost de 1944, exercí el seu càrrec com a ministre en Sant Sebastià, durant el desenllaç de la II Guerra Mundial.[9]

Imputat per crims contra la humanitat i detenció il·legalModifica

En 2008, va ser un dels trenta-cinc alts càrrecs del franquisme imputats per l'Audiència Nacional en el sumari instruït per Baltasar Garzón pels presumptes delictes de detenció il·legal i crims contra la humanitat que suposadament haurien estat comesos durant la Guerra civil espanyola i els primers anys del règim de Franco. El jutge va declarar extingida la responsabilitat criminal de Gómez-Jordana quan va rebre constància fefaent de la seva defunció, esdevinguda seixanta-quatre anys abans.[10][11][12] La instrucció de la causa va ser tan polèmica que Garzón va arribar a ser acusat de prevaricació, jutjat i absolt pel Tribunal Suprem.[13]

Obra escritaModifica

  • La tramoya de nuestra actuación en Marruecos ISBN 9788487999864.
  • Milicia y diplomacia: los diarios del Conde de Jordana 1936-1944[14][15]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Governs d'Espanya 1931-2008
  2. Brian Crozier, Franco, historia y biografía, Novelas y Cuentos, Madrid, 1967, Tomo I, página 383 ISBN 84-265-7265-0
  3. Hoare, Sir Samuel. An ambassador on special mission. Londres 1946. Editorial Collins.
  4. Carlton Hayes. Wartime Mission in Spain (1945)
  5. Eleccions 12.9.1927 Consultat el 18 de novembre de 2011.
  6. Francisco Gómez-Jordana Sousa, Ministro de la neutralidad en la Guerra Mundial al web de la Fundació Francisco Franco
  7. Amb data de 4 de març es va ordenar que les facultats de la Junta Tècnica passessin al vicepresident del Govern, càrrec que no tornarà a existir fins a 1962. José María García Escudero, página 59.
  8. Historia general de España y América, Volumen 19 Escrito por Manuel Espadas Burgos, José Luis Comellas [1]
  9. Antonio César Moreno Cantano, La política informativa del Conde de Jordana frente a la propaganda germana en españa durante 1943, Historia del presente, ISSN 1579-8135, Nº 9, 2007 (Ejemplar dedicado a: Dictadura y antifranquismo), pags. 107-124
  10. Texto del auto de 16 de octubre de 2008
  11. Document: Acte del jutge Garzón en què s'inhibeix d'investigar la causa del franquisme.
  12. El País: Garzón reparte la causa del franquismo.
  13. Yoldi, José; Julio M. Lázaro «El Supremo considera que Garzón erró, pero no prevaricó, y lo absuelve». El País, 27-02-2012 [Consulta: 7 setembre 2013].
  14. Estudi preliminar de Carlos Seco Serrano). (Selección y glosas de Rafael Gómez- Jordana Prats). Burgos: Dossoles, 2002. “Colección La Valija Diplomática”. 311 pp.ISBN 9788487528453
  15. Juan Carlos Pereira Castañares, El retorno de la política exterior en España, Cuadernos de Historia Contemporánea ISSN 0214-400X Vol. 24 (2002) 335-340 [2]


Càrrecs públics
Precedit per:
Fidel Dávila Arrondo
President de la Junta Tècnica de l'Estat
 

1937- 1938
Succeït per:
Francisco Franco Bahamonde
Precedit per:
Miguel Ángel de Muguiro
Ministre d'Afers Exteriors
 

1938- 1939
Succeït per:
Juan Luis Beigbeder Atienza
Precedit per:
Ramón Serrano Súñer
Ministre d'Afers Exteriors
 

1942- 1944
Succeït per:
José Félix de Lequerica Erquiza