José María de Areilza

polític espanyol

José María de Areilza y Martínez de Rodas, Comte de Motrico (Portugalete, 3 d'agost de 1909 - Madrid, 22 de febrer de 1998), fou un polític i diplomàtic espanyol.[1]

Infotaula de personaJosé María de Areilza

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) José María de Areilza y Martínez de Rodas Modifica el valor a Wikidata
3 agost 1909 Modifica el valor a Wikidata
Portugalete (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 febrer 1998 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
President de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: Espanya

11 maig 1981 – 24 abril 1983
President de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
1981 – 1983
← Hans de KosterKarl Ahrens →
Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: Espanya

7 maig 1979 – 24 abril 1983
Diputat al Congrés dels Diputats
17 març 1979 – 31 agost 1982

Circumscripció electoral: Madrid

Procurador a Corts
23 desembre 1975 – 12 juliol 1976
← Pedro Cortina Mauri
Ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació
11 desembre 1975 – 7 juliol 1976
← Pedro Cortina MauriMarcelino Oreja Aguirre →
Ambaixador d'Espanya a França
1960 – 1964
← José Rojas Moreno
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 14 abril 1958
Ambaixador d'Espanya als Estats Units
2 novembre 1954 – 7 juliol 1960
← José Félix de Lequerica Erquiza
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 13 abril 1955
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 5 abril 1952
Ambaixador d'Espanya a l'Argentina
1947 – 1950
← Jose Muñoz de VargasManuel Aznar Zubigaray →
Procurador a Corts
13 maig 1946 – 14 abril 1958
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 6 abril 1949
Alcalde de Bilbao
21 juny 1937 – 24 febrer 1938
← Ernesto Ercoreca RégilJosé María González de Careaga Urquijo → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica i diplomàcia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódiplomàtic, enginyer industrial, polític, ambaixador Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió Monàrquica Nacional
Acció Ciutadana Liberal
Unió de Centre Democràtic
Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Falange Espanyola de les JONS
Bloque Nacional
Coalició Democràtica Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
TítolComte
Marquès Modifica el valor a Wikidata
FillsEnrique Areilza Churruca Modifica el valor a Wikidata
PareEnrique Areiltza Agirre Modifica el valor a Wikidata
ParentsJosé María de Areilza Carvajal (net) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia modifica

Era fill del Doctor Enrique de Areilza i de la Comtessa de Rodas. Casat amb María de las Mercedes de Churruca y Zubiría, IV comtessa de Motrico.

Va estudiar Dret a la Universitat de Salamanca i Enginyeria a Bilbao, i durant la joventut va practicar l'esport, assolint el campionat d'espanya de rem el 1929. Des de la seva joventut va ser membre de la Unió Monàrquica de Biscaia i fou candidat de Renovación Española Congrés per Biscaia a les eleccions generals espanyoles de 1933. Amic personal de Ramiro Ledesma Ramos i d'Onésimo Redondo, va ajudar a la fusió de Falange Española i les JONS. El 1935 assistí a Roma al matrimoni de Joan d'Espanya com a representant dels monàrquics biscaïns.

Fou novament candidat de Renovación Española per Bilbao a les eleccions generals espanyoles de 1936, però tampoc fou escollit. En els preparatius del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 fou l'enllaç del general Emilio Mola a Bilbao. En esclatar la Guerra civil espanyola aconsegueix fugir cap a Mungia i Orozko fins a assolir passar al bàndol nacional. alhora que és condemnat a mort a la zona republicana. Durant 1937 va recórrer Burgos, Valladolid i Salamanca per tal d'unificar els sectors falangistes i carlins i formar les noves FET de las JONS. Va ser nomenat alcalde de Bilbao després de l'ocupació de la ciutat per les tropes nacionals el 21 d'abril de 1937. Deixà el càrrec quan fou nomenat Cap Nacional del Servei d'Ensenyament Professional i Tècnic el 24 de febrer de 1938.

Després fou nomenat director general del recent creat Ministeri d'Indústria fins a 1940. El 1941 va compondre amb Fernando María Castiella Reivindicaciones españolas, que suposa la síntesi de les ambicions imperialistes del nou règim franquista en el marc de l'ordre mundial que aleshores era dominat pel Tercer Reich.

Fou Procurador en Corts per la seva condició de Consejero Nacional del Movimiento designació directa del Cap d'Estat durant la II Legislatura de lae Corts Espanyoles (1946-1949),[2] Repetí ambdós càrrecs en la III Legislatura de les Corts Espanyoles (1949-1952),[3]IV Legislatura de les Corts Espanyoles (1952-1955),[4] i V Legislatura de les Corts Espanyoles (1955-1958),[5]

Posteriorment va ser nomenat ambaixador a l'Argentina (1947-50), Estats Units (1954-60) i França (1960-64). Va dimitir com ambaixador a París per discrepàncies amb el règim franquista i va ser nomenat el 1964 Secretari del Consell Privat de Joan de Borbó. El 1966 va ser escollit membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Per decisió del Rei Joan Carles I, qui el considerava un home lleial a la monarquia i experimentat en política internacional, Carlos Arias Navarro el va nomenar Ministre d'Afers Exteriors en el primer Govern de la monarquia el 15 de desembre de 1975, consagrant la seva tasca a l'acceptació de la monarquia i el seu projecte de canvi democràtic en l'àmbit internacional.

Al costat de Manuel Fraga Iribarne, Areilza va ser un dels "homes forts" d'aquest primer govern de la monarquia. Va fundar al costat de Pío Cabanillas el 1976 el primer Partit Popular, integrat després en la UCD, que va abandonar per les seves desavinences amb Adolfo Suárez. A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou escollit diputat per la llavors Coalició Democràtica, creada un any abans per Manuel Fraga Iribarne. El 1981 va ser nomenat president de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa.

Es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1982 amb la UCD i va ser nomenat el 1987 membre de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua. Se'l considera un dels artífexs de la Transició Espanyola.

Obres modifica

  • Reivindicaciones de España (1941)
  • Así los he visto (1974)
  • Diario de un ministro de la monarquía (1977)
  • Cuadernos de la transición (1983)
  • Crónica de la libertad 1975-85 (1985)
  • La Europa que queremos (1986)
  • A lo largo del siglo 1909-91 (1992)

Referències modifica

  1. Governs d'Espanya 1931-2008
  2. Decret d'1 de maig de 1946 referent al cessament del III i nomenament del IV Consell Nacional de FET y de las JONS (BOE nº 122, de 2 de maig de 1946)«Enllaç».
  3. continua el seu nomenament com a membre del IV Consell Nacional de FET y de las JONS «Enllaç».
  4. Decret de 9 de maig de 1952 pel que es disposa el cessament del V i nomenament del VI Consell Nacional de FET y de las JONS (BOE nº 131, de 10 de maig de 1952, pàgina 2118) «Enllaç».
  5. Decret de 3 de març de 1955 pel que s'augmenta a cinquanta el nombre de Consellers Nacionals (BOE núm. 64, de 5 de març de 1955) Decret de 4 de maig de 1955 pel que es disposa el cessament del VI i nomenament del VII Consell Nacional de FET y de las JONS (BOE nº 130, de 10 de maig de 1955, pàgina 2898) «Enllaç».

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José María de Areilza


Càrrecs públics
Precedit per:
Ernesto Ercoreca Régil
Alcaldes de Bilbao
 

1937-1938
Succeït per:
José María González de Careaga Urquijo
Precedit per:
José Rojas Moreno
Ambaixador d'Espanya
a França
 

1960-1964
Succeït per:
Carlos de Miranda y Quartin
Precedit per:
Pedro Cortina Mauri
Ministre d'Afers Exteriors
 

1975-1976
Succeït per:
Marcelino Oreja Aguirre
Premis i fites
Precedit per:
Fernando Suárez de Tangil y Angulo
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 31

1964-1998
Succeït per:
Marcelino Oreja Aguirre
Precedit per:
Manuel Díez-Alegría Gutiérrez
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira G

1987-1998
Succeït per:
José Hierro del Real
Precedit per:
Olegario González de Cardedal
El poder y la conciencia
Premi Espasa d'Assaig
La Europa que queremos
(ex aequo amb Javier Tusell)

1986
Succeït per:
Salvador Giner i de San Julián
El destino de la libertad