Adolfo Suárez González

President del gobierno de España (1976-1981)
(S'ha redirigit des de: Adolfo Suárez)
«Adolfo Suárez» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Adolfo Suárez (desambiguació)».

Adolfo Suárez González (Cebreros, Àvila, 25 de setembre de 1932Madrid, 23 de març de 2014)[1] fou un polític i advocat espanyol. Va ser president del govern d'Espanya (1976-1981) i una figura rellevant de la Transició espanyola. Joan Carles I li va concedir el 1981 el ducat de Suárez, amb grandesa d'Espanya, i va ser també cavaller de l'Orde del Toisó d'Or.

Infotaula de personaAdolfo Suárez González
Adolfo Suárez recibe al secretario general de Convergencia Democrática de Cataluña. Pool Moncloa. 16 de marzo de 1978 (cropped).jpeg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Adolfo Suárez Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 setembre 1932 Modifica el valor a Wikidata
Cebreros (Àvila) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 març 2014 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Malaltia d'Alzheimer Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentCatedral d'Àvila Modifica el valor a Wikidata
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats d'Espanya
14 novembre 1989 – 29 octubre 1991 – Laura Morso Pérez →
Circumscripció electoral: Madrid

Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats d'Espanya
10 juliol 1986 – 21 novembre 1989
Circumscripció electoral: Madrid

Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats d'Espanya
12 novembre 1982 – 23 abril 1986
Circumscripció electoral: Madrid

Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats d'Espanya
20 març 1979 – 31 agost 1982
Circumscripció electoral: Madrid

Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats d'Espanya
29 juny 1977 – 2 gener 1979
Circumscripció electoral: Madrid

President del Govern d'Espanya
3 juliol 1976 – 25 febrer 1981
← Fernando de Santiago y Díaz de MendívilLeopoldo Calvo-Sotelo Bustelo →
Yoke and Arrows.svg Ministre Secretari General del Moviment
12 desembre 1975 – 6 juliol 1976
← José Solís RuizIgnacio García López →
Yoke and Arrows.svg Vicesecretari general del Moviment
març 1975 – juliol 1975
← Antonio José García Rodríguez-AcostaAntonio Chozas Bermúdez →
COA Spain 1945 1977.svg Procurador a les Corts franquistes
11 novembre 1971 – 30 juny 1977
← Gonzalo Cerezo Barredo, José Solís Ruiz, José Antonio Elola-Olaso e IdiacaizAntonio Chozas Bermúdez, Ignacio García López →
Director general de Radiodifusió i Televisió
1969 – 1973
← Jesús Aparicio-Bernal SánchezRafael Orbe Cano →
Governador civil de la província de Segòvia
31 maig 1968 – 7 novembre 1969
← Juan Murillo de ValdiviaMariano Pérez-Hickman Rey →
COA Spain 1945 1977.svg Procurador a les Corts franquistes
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEspanyola
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Salamanca
Universitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitCentre Democràtic i Social (1982–1991)
Unió de Centre Democràtic (1976–1982)
Falange Española Tradicionalista y de las JONS Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsManuel Clavero Arévalo Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuke Realty (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAmparo Illana (1961–2001) Modifica el valor a Wikidata
FillsAdolfo Suárez Illana
Sonsoles Suárez Illana Modifica el valor a Wikidata
PareHipólito Suárez Modifica el valor a Wikidata
Signatura
FirmadeAdolfoSuarez.png Modifica el valor a Wikidata

Great Coat of Arms of Duke of Suárez.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 128117509 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Llicenciat en Dret per la Universitat de Salamanca i doctorat per la Universitat Complutense de Madrid, va ocupar diferents càrrecs dintre de les estructures del règim franquista de la mà de Fernando Herrero Tejedor.

El 1958 passa a formar part de la «Secretaria General del Moviment» ascendint, el 1961, a Cap del Gabinet Tècnic del Sotssecretari General, procurador en Corts per la província d'Àvila el 1967 i governador civil de Segòvia el 1968. L'any 1969 és designat Director General de Radiotelevisió Espanyola, on ja havia ocupat altres càrrecs entre 1964 i 1968, romanent en el càrrec fins al 1973.

A l'abril de 1975, novament de la mà d'Herrero Tejedor, és nomenat Sotssecretari General del Moviment. L'11 de desembre de 1975, després que Herrero Tejedor morís en un accident d'automòbil, Adolfo Suárez és nomenat ministre Secretari General del Moviment, càrrec en el qual roman en el primer gabinet de Carlos Arias Navarro, format després de la mort de Franco el novembre de 1975.

Formació de GovernModifica

Quan al juliol de 1976 el rei Joan Carles I li va encarregar la formació de govern i el consegüent desmuntatge de les estructures franquistes, Suárez era un perfecte desconegut per a una gran majoria del poble espanyol.[2] No obstant això, als seus 43 anys (amb no poques dificultats) va aglutinar un grup de polítics de la seva generació que havien arribat a les conviccions democràtiques per diversos camins. Va saber reunir, al costat de falangistes "conversos" com ell, a socialdemòcrates, liberals i democristians, entre d'altres.

En aquesta tasca va tenir l'ajuda de Torcuato Fernández Miranda, que va assolir l'autoliquidació de les Corts franquistes i tirar endavant la Llei per la Reforma Política, i amb la del tinent general Manuel Gutiérrez Mellado, encarregat de tranquil·litzar i controlar -tant com fos possible- les altes esferes militars, compostes en la seva major part per militars que havien participat en la Guerra Civil i, per tant, proclius al règim franquista.

Aprovat el Referèndum sobre la Llei per a la Reforma Política el 15 de desembre de 1976, el 15 de juny de 1977,[3] per primera vegada a Espanya des de 1936, es van celebrar eleccions generals lliures. Adolfo Suárez surt guanyador d'aquestes, al capdavant d'un conglomerat de formacions de centredreta, aglutinades entorn de la seva persona, sota les sigles UCD (Unió de Centre Democràtic). Les Corts sortides d'aquelles eleccions, convertides en constituents, van aprovar la Constitució, que el poble espanyol confirmava el 6 de desembre de 1978.

El 3 de març de 1979, Adolfo Suárez guanyava per segona vegada unes eleccions generals i iniciava el seu tercer mandat com a president del Govern. Va ser una etapa de govern plena de dificultats polítiques, socials i econòmiques que el van conduir, davant les tensions sorgides en el seu propi partit, a presentar la dimissió el 29 de gener de 1981. En el seu missatge al país va afirmar: «Jo no vull que el sistema democràtic de convivència sigui, una vegada més, un parèntesi en la Història d'Espanya».

El Centro Democrático y SocialModifica

Poc després de la seva dimissió va crear, al costat d'altres exdirigents de la UCD, el partit Centro Democrático y Social (CDS), amb el qual es va presentar a les eleccions del 28 d'octubre de 1982, sent elegit diputat per Madrid. Va revalidar el seu escó el 1986 i 1989, però el 1991 va dimitir com a President del CDS després de la crisi d'aquest partit que abandonà la principal escena política.

Retirada de la vida políticaModifica

 
Tomba d'Adolfo Suárez i la seva esposa a la catedral d'Àvila

El 1996 se li va concedir el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia per la seva important contribució a la transició espanyola a la democràcia.

Tant la seva esposa, Amparo Illana Elórtegui, com la seva filla gran, Marian Suárez Illana, varen patir i, finalment, morir de càncer (Amparo el 2001 i Marian el 2004). La seva filla Sonsoles Suárez, presentadora de televisió, també ha patit càncer. Suárez tenia tres fills més: Adolfo Suárez Illana, que va ser candidat del Partido Popular a la presidència de la Comunitat Autònoma de Castella - la Manxa l'any 2003, Laura i Javier.

Precisament el seu fill Adolfo en una entrevista per al programa "Las Cerezas" de Televisió Espanyola emès el 31 de maig de 2005, va fer públic que l'expresident Suárez patia una demència senil degenerativa, o alzheimer, des del 2003, i que ni tan sols recordava haver estat president del govern i no reconeixia ningú, responent només a estímuls afectius. Probablement la tragèdia familiar viscuda amb la seva dona i filles hauran influït negativament en el desenvolupament de la seva malaltia.

El 2005, des del programa "Protagonistas" de Luis del Olmo (Punto Radio) se li va fer un homenatge al qual es van sumar Suárez Illana, Santiago Carrillo, i els següents quatre presidents del Govern espanyol.

Vegeu tambéModifica

Composició dels governsModifica

Distincions i condecoracionsModifica

  Gran Creu de l'orde del Mèrit Civil (18 de juliol de 1969).[4]
Medalla d'Or de Segòvia (17 de novembre de 1969).[5]
  Gran Creu de l'orde del Mèrit Militar amb Distintiu Blanc (14 de setembre de 1970).[6]
  Gran Creu de l'orde Civil d'Alfons X el Savi (1 d'abril de 1971).[7]
Encomienda (1 d'abril de 1967).[8]
  Gran Creu de l'Orde de Cisneros (18 de juliol de 1972).[9]
  Gran Creu del Reial Orde d'Isabel la Catòlica (29 de setembre de 1973).[10]
  Gran Creu de l'orde del Jou i les Fletxes (4 de juliol de 1975).[11]
  Gran Creu del Reial i Distingit orde de Carles III (23 de junio de 1978).[12]
  Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia (13 de setembre de 1996).[13]
  Collar de l'Insigne Orde del Toisó d'Or (8 de juny de 2007).[14]
Alta Distinció de la Generalitat Valenciana (A títol pòstum) (2014).[15]

ReferènciesModifica

  1. Prieto, Joaquín «Muere Adolfo Suárez, el líder que cambió la historia de España». El País, 23-03-2014 [Consulta: 23 març 2014].
  2. «Adolfo Suárez, presidente del Gobierno» (en castellà). La Vanguardia, 31-05-2013. [Consulta: 24 març 2014].
  3. «El Referéndum» (en castellà). 30 años de democracia en España. El Mundo, 2007. [Consulta: 24 març 2014].
  4. «Decreto 1892/1969, de 18 de julio, por el que se concede la Gran Cruz de la Orden del Mérito Civil a don Adolfo Suárez González.». BOE, 13-09-1969 [Consulta: 23 desembre 2011].
  5. Diputación Provincial de Segovia. Medalla de Oro de la provincia de Segovia concedida a su Alteza Real Don Juan de Borbón y Battenberg, 1991. ISBN 84-86789-35-4. 
  6. «Decreto 2535/1970, de 14 de septiembre, por el que se concede a don Adolfo Suárez González la Gran Creu de la Orden del Mérito Militar, con distintivo blanco.». BOE, 15-09-1970 [Consulta: 23 desembre 2011].
  7. «Decreto 603/1971, de 1 de abril, por el que se concede la Gran Cruz de la Orden Civil de Alfonso X el Sabio a don Adolfo Suárez González.». BOE, 05-04-1971 [Consulta: 23 desembre 2011].
  8. «Orden de 1 de abril de 1967 por la que se concede el ingreso en la Orden Civil de Alfonso X el Sabio a don Adolfo Suárez González.». BOE, 01-05-1971 [Consulta: 1r maig 1967].
  9. «Decreto1966/1972, de 18 de julio, por el que se concede la Gran Creu de la Orden de Cisneros a don Adolfo Suárez González.». BOE, 18-07-1972 [Consulta: 23 desembre 2011].
  10. «Decreto 2347/1973, de 29 de septiembre, por el que se concede la Gran Cruz de la Orden de Isabel la Católica a don Adolfo Suárez González.». BOE, 30-10-1973 [Consulta: 23 desembre 2011].
  11. «[Decreto1966/1972, de 18 de julio, por el que se concede la Gran Creu de la Orden de Cisneros a don Adolfo Suárez González. Decreto 1471/1975, de 4 de julio, por el que se concede la Gran Creu de la Orden Imperial del Yugo y las Flechas a don Adolfo Suárez González.]». BOE, 05-07-1975 [Consulta: 23 desembre 2011].
  12. «Real Decreto 1468/1978,23 de junio, por el que se concede la Gran Creu de la Real y Muy Distinguida Orden de Carlos III al excelentísimo señor don Adolfo Suárez González, Presidente del Gobierno.». BOE, 28-06-1978 [Consulta: 23 desembre 2011].
  13. Concesión Príncipe de Asturias a Don Adolfo Suárez González. Hemeroteca El País
  14. «Real Decreto 726/2007, de 8 de junio, por el que se concede el Collar de la Insigne Orden del Toisón de Oro a don Adolfo Suárez González, Duque de Suárez.». BOE, 09-06-2007 [Consulta: 23 desembre 2011].
  15. «Distinciones 9 d'Octubre-ARGOS». www.argos.gva.es. [Consulta: 28 desembre 2016].

Enllaços externsModifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Jesús Aparicio-Bernal
Director general de Radiodifusión y Televisión
 

1969 - 1973
Succeït per:
Rafael Orbe Cano
Precedit per:
José Solís Ruiz
Ministre Secretari General del Moviment

1975-1976
Succeït per:
Ignacio García López
Precedit per:
Fernando de Santiago y Díaz de Mendívil
President del Govern d'Espanya
 

Juny 1976 – Desembre 1981
Succeït per:
Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo
Precedit per:
Hussein I de Jordània
 
Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia

1996
Succeït per:
Yehudi Menuhin
Mstislav Rostropóvitx