José Antonio Elola-Olaso e Idiacaiz
José Antonio Elola-Olaso e Idiacaiz (Tandil, 28 de juny de 1909 - Madrid, 23 d'abril de 1976) va ser un polític espanyol que va ocupar diversos càrrecs en la Dictadura franquista. Va arribar a ser governador civil de diverses províncies, delegat nacional del Frente de Juventudes, delegat Nacional d'Educació Física i Esports, procurador en les Corts franquistes i membre del Consell Nacional de FET y de las JONS. Des del seu càrrec com a delegat Nacional d'Educació Física i Esports va donar un important suport a l'esport i a l'Educació física, especialment amb la promulgació de la «Llei Elola-Olaso» de 1961.
Biografia modifica
Primers anys modifica
Va néixer en la localitat argentina de Tandil el 28 de juny de 1909,[1] en el si d'una família d'origen basconavarrès.
Posteriorment es va traslladar a Espanya, on va fer estudis de dret en la Universitat de Valladolid; va exercir l'advocacia a Madrid. Va participar en la Guerra civil lluitant al costat del Bàndol revoltat; durant la contesa va ser cap de centúria de Falange i va aconseguir aconseguir el grau d'alferes.[2] Va ser gestor de la Diputació de Guipúscoa, de la província de la qual era oriünd. També va exercir com a governador civil de les províncies de Ciudad Real i de Sevilla.[1]
Dictadura franquista modifica
Al juny de 1941 va ser nomenat delegat nacional del Frente de Juventudes,[3] en substitució de Sancho Dávila.[4] Establerta al desembre de 1940, l'organització juvenil va consolidar la seva institucionalització durant el mandat de Elola-Olaso. L'abril del 1944 un decret va establir que el Sindicat Espanyol Universitari (SEU) quedés adscrit a l'estructura del Frente de Juventudes.[5] Destacat representant del sector falangista dins del règim franquista,[6] Elola-Olaso va assistir al Congrés de les Joventuts Europees[a] que es va celebrar a Viena al setembre de 1942 i es va mostrar entusiasta del «Nou Ordre juvenil».[7]
Va posar sota la seva protecció al militant nazi alemany Walter Mattheai, refugiat a Espanya des de 1953.[8]
Durant la dictadura va ocupar altres càrrecs, com a procurador en les Corts franquistes, membre de la Junta Política de FET y de las JONS i del Consell Nacional de FET y de las JONS. En 1955, a conseqüència d'uns incidents ocorreguts durant una concentració a El Escorial, va ser destituït del seu càrrec,[9] sent substituït per Jesús López-Cancio Fernández.[10] No obstant això, en 1956 va ser nomenat Delegat Nacional d'Educació Física i Esports,[11] lloc des del qual va desenvolupar una important labor. Va donar un fort impuls a l'Educació física a Espanya amb la promulgació de l'anomenada «Llei Elola-Olaso» de 1961,[12] la qual considerava «l'Educació Física i Esportiva com a necessitat pública que l'Estat reconeix i garanteix com a dret de tots els espanyols».[13] Al costat d'aquest càrrec va compaginar també la presidència del Comitè Olímpic Espanyol.[11] Durant aquesta etapa va posar en marxa la Mutualitat General Esportiva, les Residències Blume, les Juntes Provincials d'Educació Física i l'Institut Nacional d'Educació Física.
Al juny de 1975 es va integrar en el Frente Nacional Español,[b] junt a d'altres falangistes «històrics» com Manuel Valdés Larrañaga, Jesús Suevos Fernández-Jove, Agustín Aznar Gerner o Raimundo Fernández Cuesta. [15] Va morir a Madrid en 1976.
Reconeixements modifica
Té dedicada un carrer a Oviedo, en la rodalia del Palau d'Esports, i va donar nom al refugi de muntanya al Circ de Gredos fins a desembre de 2016 (quan es va canviar per «Refugi de la Laguna Grande», a causa de l'aplicació de la llei de la memòria històrica).
Notes modifica
- ↑ El congrés va ser convocat conjuntament pels dirigents de les organitzacions juvenils de l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista, sent convidats representants de les Potències de l'Eix i països en la seva òrbita d'influència —com la mateixa Espanya, Portugal, Bulgària, Eslovàquia, Hongria, Finlàndia, Noruega o Dinamarca—.[6]
- ↑ Després d'una batalla legal amb altres grups, el Frente Español adoptà el nom de Falange Española de las JONS.[14]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Bardavío, 1969, p. 137.
- ↑ Redondo, 2005, p. 141.
- ↑ González Madrid, 2004, p. 81.
- ↑ Bowen, 2000, p. 100.
- ↑ Payne, 1999, p. 415.
- ↑ 6,0 6,1 Cruz Orozco, 2012, p. 526.
- ↑ Cruz Orozco, 2012, p. 526-528.
- ↑ Sánchez Soler, 1993, p. 93.
- ↑ Gracia i Ruiz Carnicer, 2001, p. 286.
- ↑ Alcoba López, 2002, p. 219.
- ↑ 11,0 11,1 Rivero, 2008, p. 40.
- ↑ Morcillo, 2010, p. 189-190.
- ↑ Rivero, 2008, p. 44.
- ↑ Rodríguez Puértolas, 2008, p. 1022.
- ↑ Rodríguez Jiménez, 1994, p. 196.
Bibliografia modifica
- Alcoba López, Antonio. Auge y ocaso de El Frente de Juventudes. Madrid: Editorial San Martín, 2002.
- Bardavío, Joaquín. La Estructura del poder en España. Sociología política de un país. Ibérico Europea de Ediciones, 1969.
- Bowen, Wayne H. Spaniards and Nazi Germany: Collaboration in the New Order. University of Missouri Press, 2000.
- Cruz Orozco, José Ignacio. Falange, Frente de Juventudes y el nuevo orden europeo. Discrepancias y coincidencias en la política de juventud durante el primer franquismo. Ministerio de Educación, Enero-abril de 2012.
- González Madrid, Damián-Alberto. La Falange manchega (1939-1945). Diputación de Ciudad Real, 2004.
- Gracia, Jordi. La España de Franco (1939-1975). Cultura y vida cotidiana. Editorial Síntesis, 2001.
- Morcillo, Aurora G. The Seduction of Modern Spain. The Female Body and the Francoist Body Politic. Rosemont Publishing, 2010. ISBN 978-0-8387-5753-6.
- Payne, Stanley G. Fascism in Spain, 1923–1977. Madison: University of Wisconsin Press, 1999.
- Redondo, Gonzalo. Política, cultura y sociedad en la España de Franco (1939-1975). II. Ediciones Universidad de Navarra, 2005.
- Rivero, Antonio. Las leyes del deporte español. Análisis y evolución histórica. Sevilla: Wanceulen Editorial deportiva, 2008. ISBN 978-84-9823-237-0.
- Rodríguez Jiménez, José Luis. Reaccionarios y golpistas: la extrema derecha en España: del tardofranquismo a la consolidación de la democracia, 1967-1982. Madrid: CSIC, 1994. ISBN 84-00-07442-4.
- Sánchez Soler, Mariano. Los hijos del 20-N: Historia violenta del Fascismo español. Ediciones Temas de Hoy, 1993.