Raimundo Fernández Cuesta

polític espanyol

Raimundo Fernández-Cuesta y Merelo (Madrid, 5 d'octubre de 1896 - 9 de juliol de 1992) va ser un advocat, oficial de l'Armada, notari, ministre i polític espanyol que va començar militant a Falange Española des de la seva fundació. És germà de Manuel Fernández-Cuesta Merelo.

Plantilla:Infotaula personaRaimundo Fernández-Cuesta y Merelo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 octubre 1897 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort9 juliol 1992 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Ministre de Justícia[1]
11 de juny de 1945 – 11 de desembre de 1951
  Ministre d'Agricultura[1]
30 de gener de 1938 – 9 d'agost del 1939
  Ministre Secretari General del Moviment[1]
30 de gener de 1938 – 9 d'agost del 1939
← Càrrec nou
  Ministre Secretari General del Moviment[1]
5 de novembre de 1948 – 15 de febrer de 1956
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, jurista, ministre, diplomàtic, notari Modifica el valor a Wikidata
PartitFE de las JONS
Membre de
Família
PareNemesio Fernández-Cuesta y Porta Modifica el valor a Wikidata
GermansManuel Fernández-Cuesta Merelo Modifica el valor a Wikidata
Premis
Llista
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 30 juny 1977
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 14 abril 1958 – José Luis Arrese Magra →
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 13 abril 1955
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 5 abril 1952 – Antonio Iturmendi Bañales →
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 6 abril 1949
Procurador a Corts
16 març 1943 – 24 abril 1946
← Eduard Aunós Pérez
Ministre d'Agricultura
Ministre de Justícia
Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Advocat pertanyent al Cos Jurídic de l'Armada, va ser amic personal de José Antonio Primo de Rivera.

Guerra civil

modifica

Va arribar a ser nomenat secretari general d'aquest partit per Primo de Rivera. El 1936 va ser detingut en Madrid per ordre de les autoritats republicanes, en la situació de les quals li va sorprendre l'esclat de la guerra civil passant, després de ser canviat pel polític republicà Justino de Azcárate, a la zona revoltada després de romandre divuit mesos a la presó. Posteriorment accepta del general Franco la secretaria general de Falange Española Tradicionalista y de las JONS i la condició de membre del Consell Nacional:

« «... El Cabdill, que la seva política va ser sempre la de no permetre als seus partidaris adquirir massa poder, quan Serrano, al desembre de 1937, va ser acusat de comportar-se com si fos l'amo de FET, havia nomenat Fernández-Cuesta secretari general del nou partit i primer secretari de la seva junta política...»[2] »

Amb quaranta-un anys forma part del Primer govern franquista passant a exercir la cartera Agricultura, amb seu a la ciutat de Burgos. Aquest ministeri comprenia els serveis d'agricultura, muntanyes, pesca fluvial, ramaderia i reforma econòmica i social de la terra.

« «...havent adquirit Fernández-Cuesta més poder que Serrano dins del partit, la cartera d'Agricultura, per contra, tenia molt menys pes al Govern que la cartera de Governació, atorgada a Serrano...»[2] »

Franquisme

modifica

Acabada la guerra civil va exercir diversos càrrecs en l'administració franquista, entre ells: ambaixador en Brasil (1940-1942) i Itàlia (1942-1945). Des de 1945 va ser president del Consell d'Estat i ministre de Justícia fins a 1951 en què va ser nomenat de nou Secretari General del Movimiento fins a 1956.

El 16 de juliol de 1957 va ascendir a Ministre Togat de l'Armada (assimilat a Vicealmirall), ocupació que comportava la destinació d'Assessor General del Ministeri de Marina i la Inspecció General del Cos Jurídic de l'Armada; lloc en el qual va romandre fins al 5 d'octubre de 1964, en complir 68 anys.

El 1973 el seu nom va ser inclòs amb els del reformista Manuel Fraga i el vicepresident Luis Carrero Blanco en la terna que li va ser presentada al Caudillo perquè designés president del govern. Va ser conseller nacional i procurador en Corts fins a 1977, sent també un dels 59 Procurador a Corts que el 18 de novembre de 1976 van votar en contra de la Llei per a la Reforma Política que derogava els Principis Fonamentals del Movimiento.[3]

Transició

modifica

Fundó el Frente Nacional Español, nom que va canviar al següent any pel de Falange Española de las JONS, de la qual fou secretari general fins a 1983. Va ser forçat a dimitir per les puixants crítiques del seu propi partit contra ell per la seva passada col·laboració amb el franquisme i les seves simpaties cap aquest. Li va succeir en el càrrec Diego Márquez Horrillo.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Governs d'Espanya 1931-2008
  2. 2,0 2,1 Brian Crozier (1967); Franco, historia y biografía, Novelas y Cuentos, pág. 383
  3. José Andrés Gallego, La época de Franco Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine. (castellà)

Bibliografia

modifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Eufemio Olmedo
(Pte. de la Comissió)
 
Espanya
Ministre d'Agricultura d'Espanya

30 de gener de 1938 - 9 d'agost de 1939
Succeït per:
Joaquín Benjumea Burín
Precedit per:
Càrrec inexistent
 
Falange Espanyola

Ministre Secretari General del Moviment

30 de gener de 1938 - 9 d'agost de 1939
Succeït per:
Agustín Muñoz Grandes
Precedit per:
Eduard Aunós Pérez
 
Espanya
Ministre de Justícia d'Espanya

18 de juliol de 1945 - 18 de juliol de 1951
Succeït per:
Antonio Iturmendi Bañales
Precedit per:
José Luis Arrese Magra
 
Falange Espanyola

Ministre Secretari General del Moviment

5 de novembre de 1948 - 15 de febrer de 1956
Succeït per:
José Luis Arrese Magra