Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona
Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona (Madrid, 11 de desembre de 1939)[1] és un polític i advocat espanyol. Des de novembre del 2009 desenvolupa la tasca de magistrat del Tribunal Constitucional d'Andorra per designació del bisbe d'Urgell. Fou ministre d'Espanya sota les presidències d'Adolfo Suárez i Leopoldo Calvo-Sotelo.
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 desembre 1939 (84 anys) Madrid |
| Secretari general Unió de Centre Democràtic | |
| 12 desembre 1982 – 18 febrer 1983 ← Íñigo Cavero Lataillade – Supressió del càrrec → | |
 Ministre d'Educació | |
| 8 setembre 1980 – 26 febrer 1981 ← José Manuel Otero Novas – Federico Mayor Zaragoza → | |
| Ministre adjunt al President i encarregat de la coordinació legislativa | |
| 3 maig 1980 – 9 setembre 1980 ← Rafael Arias-Salgado Montalvo – Pío Cabanillas Gallas → Membre del gabinet: tercer govern Suárez | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Complutense de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, advocat defensor |
| Ocupador | Repsol (1995–2002) Universitat Carlos III de Madrid (1990–1993) Universitat Complutense de Madrid (1970–1974) Universitat Pontifícia de Comillas (1967–) Universitat CEU San Pablo (1964–) Universitat de Madrid (1962–1970) Naturgy |
| Partit | Unió de Centre Democràtic |
| Membre de | |
| Participà en | |
| 18 agost 2020 | En defensa del regnat de Joan Carles I |
Premis | |
Biografia modifica
Va néxier el 1939 a la ciutat de Madrid. Va estudiar dret a la Universitat de Madrid, on també estudià filosofia i lletres, esdevenint posteriorment lletrat del Consell d'Estat.
Com a advocat ha estat director d'assumptes institucionals i corporatius de Repsol (1995-2002), i conseller d'empreses com Gas Natural, Campsa, Societat Catalana de Capital de Risc i la Compañía Logística de Hidrocaburos (CLH).
Activitat política modifica
Membre d'Unió de Centre Democràtic (UCD), l'any 1977 fou nomenat secretari general tècnic del Ministeri de Justícia, el 1978 sotsecretari d'aquest mateix ministeri i finalment, després de les eleccions generals de 1979 Secretari d'Estat per al Desenvolupament Constitucional a la Presidència del Govern.
El maig de 1980, en una remodelació del seu govern, Adolfo Suárez el nomenà Ministre Adjunt al President i Encarregat de la Coordinació Legislativa, sent nomenat el setembre del mateix any Ministre d'Educació, càrrec en el qual fou ratificat per Leopoldo Calvo-Sotelo el gener de 1981. Finalment, però, fou destituït el desembre d'aquell mateix any.
L'any 1982 fou nomenat Secretari General del seu partit, càrrec des del qual hagué de signar la dissolució de la UCD el 18 de febrer de 1983.
Referències modifica
- ↑ «Cien años de educación en España», Ministeri d'Educació, Cultura i Esports d'Espanya, 2001 (castellà)
Enllaços externs modifica
- (castellà) Entrevista amb Juan Antonio Ortega (1998)
- (castellà) Entrevista amb Juan Antonio Ortega (2000)
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Rafael Arias Salgado |
Ministre Adjunt al President i Encarregat de la Coordinació Legislativa .svg){kind=small} 1980 |
Succeït per: Pío Cabanillas Gallas |
| Precedit per: José Manuel Otero Novas i Luis González Seara com a Ministre d'Universitats |
Ministre d'Educació 1980 — 1981 |
Succeït per: Federico Mayor Zaragoza |
| Precedit per: Íñigo Cavero Lataillade |
Secretari General de la UCD.svg){kind=small} 1982 — 1983 |
Succeït per: desaparició del partit |
| Precedit per: Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón |
Magistrat del Tribunal Constitucional d'Andorra per designació episcopal  2009 — 2017 |
Succeït per: Segueix en el càrrec |