Ricardo de la Cierva y de Hoces

Ricardo de la Cierva y de Hoces (Madrid, 9 de novembre de 1926 - Madrid, 19 de novembre de 2015)[1] fou un polític, historiador i professor universitari espanyol, que fou breument ministre de Cultura i Benestar espanyol l'any 1980.

Infotaula de personaRicardo de la Cierva y de Hoces
(de la Cierva) Adolfo Suárez ofrece una rueda de prensa junto al ministro de Trabajo en el Congreso de los Diputados (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Ricardo de la Cierva y Hoces Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 novembre 1926 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort19 novembre 2015 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Escudo de España (mazonado).svg Ministre de Cultura i Esport
17 gener 1980 – 9 setembre 1980
← Manuel Clavero ArévaloÍñigo Cavero Lataillade →
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats d'Espanya
15 març 1979 – 31 agost 1982
Circumscripció electoral: Múrcia

Ministre de Cultura
Escudo del Senado de España.svg Senador al Senat espanyol
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióHistoriador i professor universitari
OcupadorUniversitat de Granada
Universitat d'Alcalá
Universitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió de Centre Democràtic
Interessat enGuerra Civil Espanyola, història contemporània d'Espanya i francmaçoneria Modifica el valor a Wikidata
Família
PareRicardo de la Cierva y Codorníu Modifica el valor a Wikidata
GermansJuan José de la Cierva y Hoces Modifica el valor a Wikidata
Premis

BiografiaModifica

Va néixer el 9 de novembre de 1926 a la ciutat de Madrid, sent nét del ministre Juan de la Cierva y Peñafiel, nebot de l'enginyer Juan de la Cierva y Codorníu i germà de Juan de la Cierva y Hoces. Va estudiar ciències químiques i filosofia i lletres a la Universitat de Madrid, especialitzant-se en l'edat moderna i contemporània d'Espanya. Interessat per la docència fou catedràtic d'aquestes matèries a la Universitat de Granada i catedràtic de geografia i d'història d'Espanya a la Universitat Complutense de Madrid.

Activitat políticaModifica

Nomenat cap del Gabinet d'Estudis sobre Història depenent del Ministeri d'Informació i Turisme durant el règim franquista, en les eleccions generals de 1977 fou escollit senador al Senat espanyol com a independent dins de les llistes de la Unió de Centre Democràtic (UCD) per la província de Múrcia. En les eleccions generals de 1979 fou escollit diputat al Congrés també per Múrcia en representació de la UCD, sent nomenat Ministre de Cultura i Benestar en una de les remodelacions del govern realitzades per Adolfo Suárez.

IdeologiaModifica

Definit personalment com "un clar anticomunista, antimarxista i antimasó, i per descomptat perquè sóc catòlic, espanyol i tradicional en el sentit correcte del terme". "Jo sempre he defensat al General Franco, i el seu règim i els principis del 18 de juliol, però també era capaç de veure els errors que havia dintre i de dir-los-hi al mateix Franco".

Activitat literàriaModifica

Ha publicat nombrosos llibres de temàtica històrica. La seva tasca ha estat premiada amb els premis periodístics Víctor de la Serna concedit per l'Associació de la Premsa de Madrid i el premi Mariano de Cavia concedit pel diari ABC.

L'any 1988 fou finalista del Premi Planeta amb la seva obra El triángulo. Alumna de la libertad.

Obra publicada (selecció)Modifica

  • 1968: Bibliografía general sobre la guerra de España
  • 1969: Historia de la Guerra Civil Española
  • 1973: Francisco Franco, un siglo de España
  • 1985: Misterios de la Historia
  • 1988: El triángulo. Alumna de la libertad
  • 1989: 1939, agonía y victoria (El protocolo 277) Premi Espejo de España
  • 1994: Carrillo miente
  • 1997: Historia total de España
  • 1999: Los signos del anticristo
  • 1999: Vida y amores de Isabel II
  • 1999: La palabra perdida: Constituciones y rituales de la masonería
  • 2000: El 18 de Julio no fue un golpe militar fascista
  • 2000: La otra vida de Alfonso XII
  • 2000: La otra vida de Alfonso XIII
  • 2002: Media Nación no se resigna a morir: Los documentos perdidos del Frente Popular
  • 2003: Secretos de la historia
  • 2003: Historia actualizada de la segunda república y la guerra de España 1931-1939
  • 2004: Hijos de la Gloria y la Mentira (T.I): Los vascos entre España y la Antiespaña
  • 2005: Hijos de la Gloria y la Mentira (T.II): Euskadi en el siglo XX
  • 2005:Hijos de la Gloria y la Mentira (T.III): El Clerical- nacionalismo

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Manuel Clavero Arévalo
Ministre de Cultura i Benestar
 

1980
Succeït per:
Íñigo Cavero Lataillade
Premis i fites
Precedit per:
Agustín Sánchez Vidal
Buñuel, Lorca, Dalí: el enigma sin fin
Premi Espejo de España
1989
Succeït per:
Víctor Márquez Reviriego
El desembarco andaluz.