Ricardo de la Cierva y Codorníu
Ricardo de la Cierva y Codorníu († Paracuellos de Jarama, 7 de novembre de 1936) fou un advocat i polític espanyol, fill de Juan de la Cierva y Peñafiel, germà de l'aviador Juan de la Cierva y Codorníu i pare de l'historiador Ricardo de la Cierva.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | ? ? |
| Mort | 7 novembre 1936  Paracuellos de Jarama |
| Causa de mort | execució extrajudicial, ferida per arma de foc |
.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 25 desembre 1920 – 15 setembre 1923 ← Joaquín Manglano Cucaló de Montull Circumscripció electoral: Districte electoral d'Albocàsser | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític |
| Partit | Partit Conservador |
| Família | |
| Fills | Ricardo de la Cierva y de Hoces |
| Pare | Juan de la Cierva y Peñafiel |
| Germans | Juan de la Cierva y Codorníu |
| Cronologia | |
| 7 novembre 1936-4 desembre 1936 | matances de Paracuellos
|
Fou diputat pel districte d'Albocàsser pel sector ciervista del Partit Conservador a les eleccions generals espanyoles de 1920 i 1923. Durant la Segona República Espanyola treballà com a advocat per a l'ambaixada de Noruega i es va afiliar a la Falange Española.[1]
En esclatar la Guerra Civil espanyola va ser capturat a Barajas per la delació d'un col·laborador, quan tractava de fugir a França per reunir-se amb la seva dona i els seus sis fills petits. Empresonat a la presó Model de Madrid, va passar els seus dies com a reclús en pèssimes condicions fins quan va ser excarcerat per ser afusellat al costat d'altres centenars de víctimes en les matances de Paracuellos.[2] Tot això malgrat les promeses declarades per diferents mandataris republicans al cònsol de Noruega en les quals s'al·legava fer tot el que fos possible a alliberar a l'advocat, tal com explica Félix Schlayer en el seu cèlebre llibre biogràfic Un Dipolomático en el Madrid rojo.
Referències
modifica- ↑ Ricardo de la Cierva y Hoces Arxivat 2015-09-27 a Wayback Machine. a la Fundació Francisco Franco
- ↑ «Documentos inéditos sobre la Guerra Civil». Arxivat de l'original el 2015-09-28. [Consulta: 26 setembre 2015].
Enllaços externs
modifica- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)