Manuel Díez-Alegría Gutiérrez

(1905-1987) militar i diplomàtic espanyol

Manuel Díez-Alegría Gutiérrez (Llanes, Astúries, 25 de juliol de 1905 - Madrid, 3 de febrer de 1987) fou un militar, ambaixador, i acadèmic espanyol. Germà del també militar Luis Díez-Alegría Gutiérrez i del sacerdot jesuïta José María Díez-Alegría Gutiérrez. Fill de Manuel Díez-Alegría García i de María Gutiérrez de la Gándara.

Infotaula de personaManuel Díez-Alegría Gutiérrez

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 juliol 1905 Modifica el valor a Wikidata
Llanes (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 febrer 1987 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ambaixador d'Espanya a Egipte
1976 – 1978
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 30 juny 1977
Procurador a Corts
30 novembre 1970 – 12 novembre 1971
Procurador a Corts
30 novembre 1970 – 30 juny 1977
Cap de l'Alt Estat Major
23 juliol 1970 – 14 juny 1974
← Agustín Muñoz GrandesCarlos Fernández Vallespín → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióColegio de la Inmaculada Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódiplomàtic, militar, polític Modifica el valor a Wikidata
Activitat1923-1974
Membre de
Carrera militar
Lleialtat Regne d'Espanya
República Espanyola
Bàndol Nacional
Dictadura franquista
Branca militar Exèrcit de Terra espanyol
Rang militar General de Divisió
ConflicteGuerra Civil espanyola
Família
GermansJosé María Díez-Alegría Gutiérrez i Luis Díez-Alegría Gutiérrez Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia modifica

Va néixer al barri de Buelna, pertanyent a la Parròquia de Pendueles, municipi de Llanes, i va estudiar al Col·legi de la Immaculada (Gijón) -promoció de 1922-. Ingressà a l'Acadèmia d'Enginyers d'Hoyo de Manzanares el 1923, graduant-se com a tinent el 1929. Va lluitar durant la guerra civil espanyola amb el rang de capità en la Primera Divisió de Navarra i en el Coa d'Exèrcit del Maestrat, i en acabar va ser ascendit a comandant.

Va estudiar dret i va impartir classes en diverses acadèmies militars, com la d'Enginyers, de la qual fou Director. També va dirigir l'Escola Superior de l'Exèrcit, el 1964. Va ascendir a General el 1961, i a Tinent General el 1967. El febrer de 1968 fou nomenat Director del Centre Superior d'Estudis de la Defensa Nacional (CESEDEN). Al juliol de 1970 fou designat cap de l'Alt Estat Major (AEM), però fou destituït després d'una polèmica entrevista a Bucarest (Romania) amb el també asturià, secretari general del Partit Comunista d'Espanya, Santiago Carrillo.[1][2]

Diplomat d'Estat Major, va exercir diversos càrrecs en l'estranger, com l'agregaduria militar de l'ambaixada d'Espanya al Brasil, arribant a ser ambaixador d'Espanya al Caire (Egipte) de 1976 a 1978. Durant els darrers anys del franquisme fou objectiu de les ires del bunker en declarar-se partidari de mesures de gràcia contra els objectors de consciència i oposar-se als excessos de l'extrema dreta.[3] Alhora es mostrà partidari de la subordinació de l'exèrcit a la societat civil.[4]

Va ser membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, des de 1975, i de la Reial Acadèmia Espanyola, des de 1978.[5] El 24 de setembre de 1980, va pronunciar la lliçó magistral en l'acte de constitució de la Fundació Príncep d'Astúries, celebrada en el Saló Covadonga de l'Hotel de la Reconquista, a Oviedo. Va morir en febrer de 1987 de càncer de pròstata.[3]

Obres modifica

  • Ejército y sociedad (1973)

Referències modifica

Premis i fites
Precedit per:
José María de Cossío y Martínez Fortún
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira G

1980-1987
Succeït per:
José María de Areilza
Precedit per:
Josep Maria Trias de Bes i Giró
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 13

1965-1987
Succeït per:
Ramón Salas Larrazábal