Manuel Díez-Alegría Gutiérrez

Manuel Díez-Alegría Gutiérrez (Llanes, Astúries, 25 de juliol de 1905 - Madrid, 3 de febrer de 1987) fou un militar, ambaixador, i acadèmic espanyol. Germà del també militar Luis Díez-Alegría Gutiérrez i del sacerdot jesuïta José María Díez-Alegría Gutiérrez. Fill de Manuel Díez-Alegría García i de María Gutiérrez de la Gándara.

Infotaula de personaManuel Díez-Alegría Gutiérrez
Retrato del tte. gral. Manuel Díez Alegría (1980), de Gyenes.jpg
modifica
Biografia
Naixement25 de juliol de 1905
Llanes
Mort3 de febrer de 1987(1987-02-03) (als 81 anys)
Madrid
COA Spain 1945 1977.svg  Procurador en Corts
30 de novembre de 1970 – 30 de juny del 1977[1]
ApartatDesignats pel Cap d'Estat
Emblem of the Spanish Defence High Command (Until 1975).svg  Cap de l'Alt Estat Major
23 de juliol de 1970 – 30 de juny del 1974
Dades personals
FormacióColegio de la Inmaculada modifica
Activitat
OcupacióDiplomàtic, militar i polític modifica
Activitat1923-1974
Carrera militar
LleialtatFlag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg Regne d'Espanya
Flag of Spain (1931–1939).svg República Espanyola
Bandera del bando nacional 1936-1938.svg Bàndol Nacional
COA Spain 1945 1977.svg Dictadura franquista
Branca militarEmblem of the Spanish Army.svg Exèrcit de Terra espanyol
Rang militar4ej.png General de Divisió
ConflicteGuerra Civil espanyola
Família
CònjugeConcepción Frax
GermansJosé María Díez-Alegría Gutiérrez i Luis Díez-Alegría Gutiérrez modifica
Premis

BiografiaModifica

Va néixer al barri de Buelna, pertanyent a la Parròquia de Pendueles, municipi de Llanes, i va estudiar al Col·legi de la Immaculada (Gijón) -promoció de 1922-. Ingressà a l'Acadèmia d'Enginyers d'Hoyo de Manzanares el 1923, graduant-se com a tinent el 1929. Va lluitar durant la guerra civil espanyola amb el rang de capità en la Primera Divisió de Navarra i en el Coa d'Exèrcit del Maestrat, i en acabar va ser ascendit a comandant.

Va estudiar dret i va impartir classes en diverses acadèmies militars, com la d'Enginyers, de la qual en fou Director. També va dirigir l'Escola Superior de l'Exèrcit, en 1964. Va ascendir a General el 1961, i a Tinent General en 1967. El febrer de 1968 fou nomenat Director del Centre Superior d'Estudis de la Defensa Nacional (CESEDEN). Al juliol de 1970 fou designat cap de l'Alt Estat Major (AEM), però fou destituït després d'una polèmica entrevista a Bucarest (Romania) amb el també asturià, secretari general del Partit Comunista d'Espanya, Santiago Carrillo.[2][3]

Diplomat d'Estat Major, va exercir diversos càrrecs en l'estranger, com l'agregaduria militar de l'ambaixada d'Espanya al Brasil, arribant a ser ambaixador d'Espanya al Caire (Egipte) de 1976 a 1978. Durant els darrers anys del franquisme fou objectiu de les ires del bunker en declarar-se partidari de mesures de gràcia contra els objectors de consciència i oposar-se als excessos de l'extrema dreta.[4] Alhora es mostrà partidari de la subordinació de l'exèrcit a la societat civil.[5]

Va ser membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, des de 1975, i de la Reial Acadèmia Espanyola, des de 1978.[6] El 24 de setembre de 1980, va pronunciar la lliçó magistral en l'acte de constitució de la Fundació Príncep d'Astúries, celebrada en el Saló Covadonga de l'Hotel de la Reconquista, a Oviedo. Va morir en febrer de 1987 de càncer de pròstata.[4]

ObresModifica

  • Ejército y sociedad (1973)

ReferènciesModifica

Premis i fites
Precedit per:
José María de Cossío y Martínez Fortún
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira G

1980-1987
Succeït per:
José María de Areilza
Precedit per:
Josep Maria Trias de Bes i Giró
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 13

1965-1987
Succeït per:
Ramón Salas Larrazábal