Luis Díez-Alegría Gutiérrez

(1909-2001) militar i polític espanyol

Luis Díez-Alegria Gutiérrez (Llanes, 1 d'octubre de 1909 - Algesires, 8 de setembre de 2001) va ser un militar espanyol.[1] Era germà del també militar Manuel Díez-Alegría Gutiérrez i del sacerdot Jesuïta José María Díez-Alegría Gutiérrez.[2]

Infotaula de personaLuis Díez-Alegría Gutiérrez
Biografia
Naixement1r octubre 1909 Modifica el valor a Wikidata
Llanes (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 setembre 2001 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Algesires (Província de Cadis) Modifica el valor a Wikidata
  Director General de la Guàrdia Civil
7 de març de 1969 – 13 de gener de 1972
  Casa Militar del Cap de l'Estat
gener de 1972 – octubre de 1975
  Senador per Designació Reial
15 de juny de 1977 – 2 de gener de 1979
Dades personals
FormacióColegio de la Inmaculada Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil espanyola i Front oriental de la Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansManuel Díez-Alegría i José María Díez-Alegría Gutiérrez Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia modifica

Va néixer al barri de Buelna, pertanyent a la Parròquia de Pendueles, municipi de Llanes. Va estudiar el batxillerats al Reial Institut Jovellanos de Gijón.

Ingressa a l'Acadèmia d'Enginyers d'Hoyo de Manzanares el 1925, en la qual ascendeix a Tinent el 1930. El 1936 participa en la marxa que va fer el regiment de transmissions per unir-se a les tropes del general Franco, ascendint a Capità durant la guerra civil. El 1941 ascendeix a Comandant per mèrits de guerra, i és destinat al Servei de Ferrocarrils i després al Servei de Fortificacions de la Zona Sud. S'allista com a voluntari a la Divisió Blava, on serveix durant 20 mesos.

Al seu retorn a Espanya, va tenir diverses destinacions, sent, entre altres, professor de l'Escola d'Aplicació d'Enginyers, i cap del Servei de Ferrocarrils. El 1955 és ascendit a Coronel, i el 1961 a General de Brigada. Va ser nomenat cap d'enginyers de la VI Regió Militar a Burgos, on va ascendir a General de Divisió, passant a ser Governador militar d'Astúries. Després, en ascendir a tinent general, sent el més jove d'Espanya a aconseguir aquest grau, se'l va nomenar Capità General de la VII Regió Militar. Entre març de 1969 i gener de 1972 ocupa el càrrec de Director General de la Guàrdia Civil. A continuació és nomenat Cap de la Casa Militar del llavors Cap de l'Estat, Francisco Franco, fins a 1975.

A l'octubre de 1976 substitueix en el Consell del Regne i en el Consell de Regència al General Ángel Salas Larrazábal.[3] Fou senador per Designació Reial entre el 15 de juny de 1977 i el 2 de gener de 1979, any en el qual passa a la reserva. Fou vicepresident quart de la Comissió Especial d'Autonomies[4] i va defensar la 'singularitat política' de Navarra, contrari a la seva integració en el País Basc. Es va abstenir en la votació de la Constitució Espanyola de 1978.[5] No es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1979 i abandonà la política,

Referències modifica