Carlos Iniesta Cano

diplomàtic espanyol

Carlos Iniesta Cano (Madrid, 13 de maig de 1908 - Madrid, 6 d'agost de 1990) va ser un militar espanyol, tinent general del Exèrcit i director general de la Guàrdia Civil durant el tardofranquisme.

Infotaula de personaCarlos Iniesta Cano
Biografia
Naixement13 maig 1908 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort6 agost 1990 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentcementiri de Mingorrubio Modifica el valor a Wikidata
Coat of Arms of the Spanish Army General Military Academy.svg  Director de l'Acadèmia General Militar de Saragossa
1963 – 1968
Emblema histórico Guardia Civil.svg  Director General de la Guàrdia Civil
21 de gener de 1972 – 13 de maig de 1974
COA Spain 1945 1977.svg  Procurador en Corts
6 de novembre de 1967 – 30 de juny de 1977
CircumscripcióConsejero Nacional per Ceuta
Activitat
OcupacióDiplomàtic, militar i polític Modifica el valor a Wikidata
PartitFE de las JONS Emblem of Spanish Falange.svg
Membre de
Carrera militar
Rang militarSP-08 Teniente General.svg Tinent general
ConflicteGuerra Civil Espanyola Modifica el valor a Wikidata
Premis

BiografiaModifica

Va néixer el 13 de maig de 1908 en Madrid.[1] Va ingressar als 15 anys d'edat en l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo, aconseguint el grau de alferes de infanteria el 1926. Va servir durant 8 anys en el Protectorat Espanyol del Marroc en el Grup de Forces Regulars Indígenes de Tetuán núm. 1.

Guerra CivilModifica

En iniciar-se la Guerra Civil Espanyola, amb el grau de tinent, va sol·licitar l'ingrés en la Legió, servint en la quarta bandera que formava part de la 13a. Divisió —també coneguda com «la Mano Negra»— participant en l'avanç sobre Madrid i també en els combats de la Ciutat Universitària. Va destacar en diverses ocasions obtenint diverses condecoracions i aconseguint el grau de comandant. Durant la contesa va ser fet presoner en una ocasió però va aconseguir escapar.

Dictadura franquistaModifica

En 1946 va obtenir el diploma d'oficial de Servei d'Estat Major. Entre 1949 i 1955 va estar destinat a l'ambaixada espanyola en Washington. Va ascendir a coronel el 1959. Entre 1964 i 1967 va ser director de l'Acadèmia General Militar de Saragossa. Posteriorment va exercir de governador militar d'Osca i governador militar de Madrid, on va destacar per la seva tenaç oposició als moviments estudiantils contraris al règim franquista.

Al juliol de 1970 va ser nomenat ambaixador d'Espanya a Algèria, cessant en 1972..[2] Ascendit a tinent general i nomenat director general de la Guàrdia Civil, va exercir aquest últim càrrec entre gener de 1972 i el 13 de maig de 1974. En la reserva des de 1978, va morir en 1990 a conseqüència d'una embòlia pulmonar després de patir un emfisema pulmonar i problemes circulatoris.

Va ser president de la Germandat d'Antics Cavallers Legionaris. Conseller nacional del Movimiento i membre de la Confederación Nacional de Excombatientes,[3] és considerat com un destacat membre de la part militar del sector immobilista del règim durant el tardofranquisme, l'anomenat búnker.[4]

Procurador de les Corts franquistes entre 1967 i 1977,[5][6] va ser un dels 59 procuradors que el 18 de novembre de 1976, una vegada mort el dictador, van votar en contra de la Llei per a la Reforma Política que derogava la Llei de Principis del Movimiento Nacional[7]

EscritsModifica

  • Memorias y recuerdos, Editorial Planeta, Barcelona 1984.

ReconeixementsModifica

ReferènciesModifica

  1. «Toma posesión el nuevo director de la Academia General Militar». ABC [Madrid], 07-08-1964, pàg. 35.
  2. Ministerio de Asuntos Exteriores: «Decreto 103/1972, de 21 de enero, por el que se dispone que don Carlos Iniesta Cano cese en el cargo de Embajador de España en Argelia por pase a otro destino, agradeciéndole los servicios prestados». Boletín Oficial del Estado Plantilla:Sin cursiva, pàg. 1667. ISSN: 0212-033X.
  3. «Carlos Iniesta Cano, ex director general de la Guardia Civil». El País, 07-08-1990.
  4. Preston, 1995, p. 155.
  5. «Iniesta Cano, Carlos. 65. Elecciones 16.11.1967». Archivo histórico de diputados (1810-1977). Congreso de los Diputados.
  6. «Iniesta Cano, Carlos. 66. Elecciones 16.11.1971». Archivo histórico de diputados (1810-1977). Congreso de los Diputados.
  7. José Andrés Gallego; La época de Franco - Google Libros
  8. Ministerio del Ejército: «Decreto 2438/1964, de 22 de julio, por el que se concede la Gran Cruz de la Real y Militar Orden de San Hermenegildo al General de Brigada de Infantería don Carlos Iniesta Cano». Boletín Oficial del Estado Plantilla:Sin cursiva, pàg. 10945. ISSN: 0212-033X.
  9. Ministerio del Ejército: «Decreto 1707/1966, de 17 de julio, por el que se concede la Gran Cruz de la Orden del Mérito Militar, con distintivo blanco, al General de Infantería don Carlos Iniesta Cano». Boletín Oficial del Estado Plantilla:Sin cursiva, pàg. 9097. ISSN: 0212-033X.
  10. Secretaría General del Movimiento: «Decreto 1597/1969, de 18 de julio, por el que se concede la Gran Cruz de la Orden de Cisneros al excelentísimo señor don Carlos Iniesta Cano». Boletín Oficial del Estado Plantilla:Sin cursiva, pàg. 11802. ISSN: 0212-033X.
  11. Ministerio de Asuntos Exteriores: «Decreto 255/1972, de 12 de febrero, por el que se concede la Gran Cruz de la Orden del Mérito Civil a don Carlos Iniesta Cano». Boletín Oficial del Estado Plantilla:Sin cursiva, pàg. 2596. ISSN: 0212-033X.
  12. Ministerio del Aire: «Decreto 3540/1972, de 23 de diciembre de 1972 por el que se concede la Gran Cruz de la Orden del Mérito Aeronáutico, con distintivo blanco, al Teniente General del Ejército don Carlos Iniesta Cano». Boletín Oficial del Estado Plantilla:Sin cursiva, pàg. 122. ISSN: 0212-033X.
  13. Jefatura del Estado: «Decreto 830/1974, de 30 de marzo, por el que se concede la Gran Cruz de la Orden Imperial del Yugo y las Flechas a don Carlos Iniesta Cano». Boletín Oficial del Estado Plantilla:Sin cursiva, pàg. 6636. ISSN: 0212-033X.

BibliografiaModifica