Pedro Cortina Mauri

Pere Cortina Mauri (Pobla de Segur, 18 de març de 1908 - Madrid, 14 de febrer de 1993) va ser un polític, diplomàtic i empresari català. Era fill de Pere Cortina Roca i Josefina Mauri Arnalot.[1]

Infotaula de personaPedro Cortina Mauri
Biografia
Naixement18 març 1908 Modifica el valor a Wikidata
la Pobla de Segur (Pallars Jussà) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 febrer 1993 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
COA Spain 1945 1977.svg Procurador a les Corts franquistes
8 febrer 1974 – 23 desembre 1975
← Laureà López RodóJosé María de Areilza →
COA Spain 1945 1977.svg Ministre d'Afers Exteriors d'Espanya
gener 1974 – desembre 1975
← Laureà López RodóJosé María de Areilza →
COA Spain 1945 1977.svg Ambaixador d'Espanya a França
1966 – 1974
← Carlos de Miranda y QuartínMiguel María de Lojendio e Irure →
COA Spain 1945 1977.svg Procurador a les Corts franquistes
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967
COA Spain 1945 1977.svg Subsecretari d'Afers Exteriors

← José Fernández-Villaverde Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDiplomàtic, polític, empresari, jurista i catedràtic d'universitat Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsAlfonso Cortina de Alcocer
Alberto Cortina de Alcocer Modifica el valor a Wikidata
Premis

BiografiaModifica

Es doctorà en Dret a la Universitat de Madrid i es va diplomar a l'Acadèmia de Dret Internacional de l'Haia. Va ingressar a la carrera diplomàtica el novembre de 1933.

Ha estat catedràtic de Dret Internacional Públic i Privat, professor de l'Escola Diplomàtica i membre de l'Institut Francisco Vitòria. Com a empresari en els anys 1950 va fundar la fàbrica San Miguel, Fábricas de Cerveza y Malta, de la que n'era vicepresident i conseller delegat.

Del 1958 al 1966 fou sotssecretari de Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya en l'etapa en què fou ministre Fernando María Castiella.[2][3] Deixà el càrrec perquè fou nomenat ambaixador d'Espanya a París, càrrec que va ocupar fins al 1974. Després fou Ministre d'Afers exteriors als dos governs de Carlos Arias Navarro, del 3 de gener de 1974 fins al 12 de desembre de 1975, quan fou substituït per José María de Areilza. Fou l'últim ministre d'Exteriors de Franco i el primer de la Monarquia.[4]

Durant el seu mandat al capdavant de la diplomàcia espanyola va haver de fer front al greu problema de la descolonització del Sàhara Occidental, i a la Marxa verda organitzada per Hassan II de Marroc. El 14 d'agost de 1974 fou un dels impulsors del contracte entre Sonatrach (companyia estatal algeriana d'hidrocarburs) i l'espanyola Enagas. Va defensar la conveniència de realitzar un referèndum d'autodeterminació al Sàhara i es mostrà partidari la independència del Sàhara dirigida pel Front Polisario, aliat d'Algèria.[5]

FamíliaModifica

Era casat amb María Luisa de Alcocer Moreno, filla d'Alberto Alcocer y Ribacoba. Ha estat el pare dels coneguts empresaris Alfonso i Alberto Cortina Alcocer (un dels famosos "Albertos", casat durant vint anys amb Alicia Koplowitz).

DistincionsModifica

Entre d'altres distincions va rebre les Grans Creus de Carles III, d'Isabel la Catòlica, al Mèrit Civil, Mèrit Militar i San Raimundo de Peñafort. Estava així mateix en possessió de la Gran Creu de la Legió d'Honor francesa.[6]

ReferènciesModifica

  1. Pedro Cortina y Mauri a geneall.net
  2. Fotografia de la presa de possessió en el càrrec a ABC, 4 de març de 1958
  3. Cessament en el càrrec BOE dle 25 d'abril de 1966
  4. Historia general de España y América: La época de Franco, Volum 2, Volum 19 per Luis Suárez Fernández i Manuel Espadas Burgos p. 156, 340, 341 i 423
  5. PEDRO CORTINA MAURI : El ministro favorable a la autodeterminación a El Periódico Mediterráneo, 6 de novembre de 2005
  6. Pedro Cortina Mauri, último ministro de Asuntos Exteriores del general Franco, necrològica a El País, 15 de febrer de 1993


Càrrecs públics
Precedit per:
Laureano López Rodó
Ministre d'Afers Exteriors d'Espanya
 

1974-1975
Succeït per:
José María de Areilza
Precedit per:
Carlos de Miranda y Quartin
Ambaixador d'Espanya
a   França
 

1966-1974
Succeït per:
Miguel María de Lojendio e Irure