Obre el menú principal

Felip Bertran i d'Amat (Barcelona, 3 de desembre de 1835 - 1911) fou un jurisconsult, historiador i polític barceloní.

Infotaula de personaFelip Bertran i d'Amat
Biografia
Naixement 3 de desembre de 1835
Barcelona
Mort 1911
Barcelona
Escudo del Senado de España.svg  Senador per la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País
21 de setembre de 1902 – 1905
Dades personals
Formació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Jurisconsult, historiador i polític
Família
Cònjuge Elena Musitu García-Navarro
Fills Josep Bertran i Musitu
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Era fill de Josep Bertran i Ros i de Teresa d'Amat i Amat. El 4 de desembre de 1868 es casà amb Elena Musitu García-Navarro (1845-1891) i fou pare de Josep Bertran i Musitu.[1]

Es llicencià en dret i fou un destacat jurista. De 1870 a 1871 i en 1892 fou president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, des d'on defensà el dret català.[2] El 1882 i el 1907-1911 fou president de l'Acadèmia de Bones Lletres i el 1902-1903 de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País. Aquesta entitat aconseguí que el nomenessin Senador de 1902 a 1905, amb suport conjunt de la Lliga de Catalunya i de Francisco Silvela.[3][4] També fou un dels fundadors de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i Estalvis de Barcelona i soci de l'Ateneu Barcelonès.[5]

Políticament va donar suport la restauració borbònica i col·laborà amb Manuel Duran i Bas i Joan Mañé i Flaquer. Fou regidor de l'ajuntament de Barcelona en 1877 pel Partit Conservador.[6]

ObresModifica

  • Teoría de la expropiación forzosa por causa de utilidad pública (1899)
  • Del origen y doctrinas de la escuela romántica (1891)
  • Asociaciones, sociedades, personas jurídicas y vida corporativa de los pueblos (1893)

ReferènciesModifica

  1. Salvador-J. Rovira i Gómez. Els nobles de Tortosa (segle XIX). Cossetània Edicions, 2008, p.57. 
  2. «Felip Bertran i d'Amat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Isidre Molas Els Senadors Conservadors, editat per l'UAB
  4. Fitxa del Senat
  5. Frederic Ribas Massana. Retrat d'una elit catalanista. Deixebles i hereus de Cambó: Vint Personatges. Editorial Sunya, 2008, p.51. 
  6. [Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p.119. ISBN 978-84-9850-461-3.  ]

Enllaços externsModifica


Premis i fites
Precedit per:
'
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXVII

1881-1911
Succeït per:
Josep Pin i Soler