Felip Bertran i d'Amat

Felip Bertran i d'Amat (Barcelona, 3 de desembre de 1835 - 26 de juny de 1911)[1] fou un jurisconsult, historiador i polític barceloní.

Infotaula de personaFelip Bertran i d'Amat
Biografia
Naixement3 desembre 1835 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juny 1911 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Senador Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País
21 setembre 1902 – 1905
President Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
1890 – 1892
← Joan Coll i PujolManuel Duran i Bas → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióJurista i advocat Modifica el valor a Wikidata
Membre de

BiografiaModifica

Era fill de Josep Bertran i Ros i de Teresa d'Amat i Amat. El 4 de desembre de 1868 es casà amb Elena Musitu García-Navarro (1845-1891) i fou pare de Josep Bertran i Musitu.[2]

Es llicencià en dret i fou un destacat jurista. De 1870 a 1871 i en 1892 fou president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, des d'on defensà el dret català.[3] El 1882 i el 1907-1911 fou president de l'Acadèmia de Bones Lletres i el 1902-1903 de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País. Aquesta entitat aconseguí que el nomenessin Senador de 1902 a 1905, amb suport conjunt de la Lliga de Catalunya i de Francisco Silvela.[4][5] També fou un dels fundadors de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i Estalvis de Barcelona i soci de l'Ateneu Barcelonès.[6]

Políticament va donar suport la restauració borbònica i col·laborà amb Manuel Duran i Bas i Joan Mañé i Flaquer. Fou regidor de l'ajuntament de Barcelona en 1877 pel Partit Conservador.[7]

ObresModifica

  • Teoría de la expropiación forzosa por causa de utilidad pública (1899)
  • Del origen y doctrinas de la escuela romántica (1891)
  • Asociaciones, sociedades, personas jurídicas y vida corporativa de los pueblos (1893)

ReferènciesModifica

  1. «esquela de Felipe Bertrán y de Amat». La Vanguardia, 27-06-1911, pàg. 1.
  2. Salvador-J. Rovira i Gómez. Els nobles de Tortosa (segle xix). Cossetània Edicions, 2008, p.57. 
  3. «Felip Bertran i d'Amat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Isidre Molas Els Senadors Conservadors, editat per l'UAB
  5. Fitxa del Senat
  6. Frederic Ribas Massana. Retrat d'una elit catalanista. Deixebles i hereus de Cambó: Vint Personatges. Editorial Sunya, 2008, p.51. 
  7. [Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p.119. ISBN 978-84-9850-461-3.  ]

Enllaços externsModifica


Premis i fites
Precedit per:
'
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXVII

1881-1911
Succeït per:
Josep Pin i Soler
Càrrecs públics
Precedit per:
Joan Coll i Pujol
President de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXVII

1890-1892
Succeït per:
Manuel Duran i Bas