Lliga de Catalunya

agrupació política catalanista
No s'ha de confondre amb el partit polític creat el 1977 anomenat Lliga de Catalunya-Partit Liberal Català..

La Lliga de Catalunya fou una agrupació política catalanista fundada el 5 de novembre de 1887 a Barcelona per un grup de membres d'ideologia conservadora del Centre Català (Joan Josep Permanyer i Ayats, Àngel Guimerà, Eusebi Güell i Bacigalupi i Lluís Domènech i Montaner) descontents per l'elecció de Valentí Almirall com a president, i pels membres del Centre Escolar Catalanista (també conservadors), com Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba, Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Duran i Ventosa i Josep Puig i Cadafalch. Es proposen defensar els interessos morals, polítics i econòmics de Catalunya i modificar la legislació per a aconseguir-ho. S'hi adheriren el Centre Escolar Catalanista, el Centre Català Provençalenc, l'Associació Catalanista de Reus i el diari La Veu del Montserrat, però com a independents. El reusenc Bernat Torroja proposà la creació d'un gran Consell Regional Català excessivament descentralitzat, però no fou acceptada. Endemés, la proposta afirmativa a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 va aplegar al seu voltant nombrosos intel·lectuals conservadors i catalanistes moderats.

Infotaula d'organitzacióLliga de Catalunya
Dades
Ideologiacatalanisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació5 novembre 1887, Barcelona Modifica el valor a Wikidata

La sessió inaugural de 5 de novembre escollí Pau Sans i Guitart com a president, i endemés de l'adhesió a l'Exposició es va recollir un programa de cinc punts:

  • Reivindicació de l'oficialitat del català.
  • Proteccionisme econòmic.
  • Conservació i reforma del dret català.
  • Dur a terme una política catalanista, però oberta a altres regions.
  • Realitzar una activa campanya propagandista, oberts a presentar-se a eleccions.

Patrocinà la candidatura que guanyà les eleccions per a formar el consistori dels Jocs Florals del 1888, que ajornaren, malgrat la protesta i la posterior separació del Centre Català, per tal que hi assistís com a reina de la festa la regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, a la qual adreçaren una petició (el Missatge a la Reina Regent) per a demanar-li una àmplia autonomia per a Catalunya. El 1889, inicià la campanya contra el nou codi civil espanyol, que atemptava contra el règim jurídic català, i assolí un èxit important. Fou una de les principals entitats que formaren la Unió Catalanista, i prengué part en l'Assemblea de Manresa, que redactà el 1892 les Bases de Manresa. La majoria dels seus membres s'integraren en la Lliga Regionalista el 1901.

Vegeu també

modifica

Bibliografia

modifica