La Veu del Montserrat

Setmanari català (1878-1901)

La Veu de Montserrat fou un setmanari de caràcter religiós escrit en català. Fundat el 2 de febrer de 1878 pel canonge vigatà, Jaume Collell, al municipi de Vic. La revista arribà ser un gran portaveu del catolicisme moderat a Catalunya i fou una de les publicacions de la Restauració borbònica en publicar-se íntegrament en català.

Infotaula de publicacions periòdiquesLa Veu del Montserrat
Tipussetmanari Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació2 febrer 1878 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució24 desembre 1901 Modifica el valor a Wikidata
FundadorJaume Collell i Bancells Modifica el valor a Wikidata
Lloc de publicacióVic Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
La Veu del Montserrat convocant a la missa pels màrtirs del 1714: «perque tots los catalans aprengan en son exemple, com se deu amar la Patria com devem trevallar per restaurarla y enaltirla, ab amor al passat y fe en l'esdevenidor»

OrígensModifica

El periòdic es creà l’any 1878 inicialment com a setmanari, però, el 1900 passà a mensual. El fundador considerà aquesta publicació com una creació personal, la qual utilitzà per treure a la llum gran quantitat d’articles propis fins al punt que als seus inicis, la revista es definí com un “periòdic de caràcter personal i amb el subtítol de setmanari popular de Catalunya”.

El context en què fou creada ésser de fortes polèmiques entre els diferents sectors eclesiàstics. La revista neix com a reivindicació d’un cristianisme que dóna suport al catalanisme amb el lema de “Pro aris et focis”, “per Déu i la pàtria”. Altres objectius pel qual fou fundada ésser fer front a la creixent secularització de la societat catalana i la necessitat de practicar el catolicisme a la vida quotidiana.

EvolucióModifica

El periòdic tingué molta influència de l’anomenada “Escola de Vic” integrada per diferents eclesiàstic com Torras i Bages, Morgades, Eduardo Llanas, Urquinaona i Jacint Verdaguer. Principalment La Veu de Montserrat anuncià la intenció de mantenir-se al marge de les polèmiques políticoteològiques, però, hagué  d’abandonar el seu prudent distanciament en algunes ocasions. Una de les vegades que renuncià a aquesta postura fou en el moment que organitzà les primeres manifestacions religioses de caràcter regionalista a la celebració del mil·lenari de Montserrat i del patronat de “La Moreneta” l’any 1881. Aquestes disputes i reivindicacions per part de la revista, provocaren una actitud de desconfiança per part del Vaticà davant la voluntat dels catòlics catalans de restaurar el patronat.

TancamentModifica

L’any 1890 Jaume Collell deixà la revista, a causa de l’intent fallit de traslladar-la a Barcelona, fou substituït per Ramon Sala i la seva dimissió comportà la de molts altres col·laboradors importants. Amb aquest fet perdé el seu caràcter polític, el qual va ser continuat pel setmanari “La Veu de Catalunya”, idea de Collell. La revista finalment deixà de publicar-se el 24 de desembre de 1901.

Articles importantsModifica

Entre els articles i documents més destacats trobem l’inicial <<La nostra idea>>, en el qual aclarí l’esperit de la revista, una publicació catalana en el contingut i la forma. També entre els més rellevants estan les editorials dedicades a l'Església i al regionalisme el 1887 en plena campanya de restauració d’un altre monument religiós, el Monestir de Ripoll. En aquestes editorials mostren la defensa dels principis bàsics que justifiquen l’existència d’un cristianisme autòcton. D’altres com <<Catalanisme. Lo que es i lo que deuria ser>> l’any 1880 i en el qual es reflexionà sobre l’ús de la llengua, l’estat de la literatura catalana, els Jocs Florals i la predicació en català. <<La tradició catalana>>, obra de Torras i Bages on explicà la necessitat de restaurar la pastoral catalana, i <<La pietat catalana>>, també publicada pel mateix autor. Posteriors articles importants com <<La fe nacional i el catolicisme en la llengua materna>>, <<La predicació en llengua catalana>> i <<La llengua de l’oració>>, totes aquestes publicades el 1887.

Col·laboradors destacatsModifica

Entre els col·laboradors més importants de la publicació trobem a Torres i Bages, autor d’obres fonamentals publicades per la revista, Manuel Milà i Fontanals, Josep Masferrer, Narcís Verdaguer, Gaietà Soler, Ramón d’Abadal, Francesc Camprodon...

Relació de directorsModifica

Jaume Collell (1878-1890)

Ramon Sala (1890-1901)

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica