Isidre Molas i Batllori

polític català

Isidre Molas i Batllori (Barcelona, 12 d'octubre, 1940) és un historiador i polític català, fill del músic Isidre Molas i Font i germà de l'escriptor i historiador Joaquim Molas i Batllori.

Infotaula de personaIsidre Molas i Batllori
Isidre Molas.jpg
Isidre Molas al Museu d'Història de Catalunya (2001) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 octubre 1940 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Logotip del PSC.svg 4t President del PSC
2008 – 2011
← Pasqual Maragall i MiraÀngel Ros i Domingo →
Escudo del Senado de España.svg Senador al Senat espanyol
12 març 2000 – 22 juny 2011
Circumscripció electoral: Barcelona
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
17 maig 1984 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Vicepresident segon del Parlament de Catalunya
9 setembre 1980 – 4 abril 1988
← Concepció Ferrer i CasalsAntoni Dalmau i Ribalta →
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Vicepresident primer del Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 9 setembre 1980
← cap valor – Concepció Ferrer i Casals → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - llicenciatura en Dret (–1963) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, polític, catedràtic d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit dels Socialistes de Catalunya
Front Obrer de Catalunya (–1970) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enCatalanisme Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralJoan Botella Corral, Romà Gubern Garriga-Nogués, Ramón Máiz Suárez, Joan Marcet i Morera, Joan Vintró i Castells, Francesc Vallès Vives i Roger Buch i Ros Modifica el valor a Wikidata
Família
PareIsidre Molas i Font Modifica el valor a Wikidata
GermansJoaquim Molas i Batllori Modifica el valor a Wikidata
Premis

BiografiaModifica

Es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona el 1963 i és catedràtic i cap del Departament de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb la seva tesi doctoral Lliga Catalana (1972) fou un dels iniciadors dels estudis moderns sobre partits polítics catalans en la seva dimensió històrica. També ha impulsat un equip investigador sobre temes electorals i és membre de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1993.

Destacat militant clandestí antifranquista, fou un dels promotors del Front Obrer de Catalunya fins a la seva dissolució el 1970, i on va coincidir amb Pasqual Maragall, Alfons Carles Comín, Miquel Roca i Junyent i Josep Antoni González i Casanova. També fou jutjat i condemnat per un tribunal militar el 1962.

Fou un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), en el qual ha ocupat importants càrrecs directius i del qual fou president des del 2008 fins al 2011.[1] Va ser membre de la Comissió Executiva nacional en diversos períodes, president del Consell Nacional entre els anys 1996 i 2000 i president de la Federació de Barcelona durant la segona meitat dels anys 80.

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i de 1984 va ser elegit diputat, vicepresident primer i segon del Parlament de Catalunya i vicepresident segon de la Comissió del Reglament i de la Comissió de Règim Interior.

A les eleccions generals espanyoles de 2000 i 2004 i 2008 fou elegit senador per l'Entesa Catalana de Progrés, ocupant el càrrec de vicepresident primer del Senat d'Espanya, fins a l'any 2011.

En l'àmbit acadèmic va ser un dels principals impulsors de la creació l'any 1988 de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona. En fou el seu director fins a l'any 2000.

També va impulsar la creació de la Fundació Rafael Campalans l'any 1979, vinculada al PSC, i n'exercí la direcció i la presidència durant diversos períodes.

Entre els anys 2014 i 2018 fou magistrat del Tribunal Constitucional d'Andorra.[2]

Ha traduït llibres, i ha publicat articles sobre temes de Ciència Política a Recerques, Arguments, Revista Jurídica de Catalunya, Serra d'Or, Promos, El Pont, Pont Blau, Cuadernos para el Diálogo, i altres.

ObresModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica