Viquipèdia

Eleccions al Parlament de Catalunya de 1984

eleccions de diputats al Parlament de Catalunya de 1984

El diumenge, 29 d'abril de 1984 se celebraren les segones eleccions al Parlament de Catalunya després de la recuperació de la democràcia a Espanya, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya en 1979. Foren convocades a votar 4.494.340 persones majors de 18 anys i amb dret a vot a Catalunya. Les eleccions serviren per a escollir als 135 parlamentaris de la segona legislatura democràtica. Acudiren a votar 2.892.486 persones, amb una participació del 64,36 per cent, tres punts per sobre de la participació de quatre anys abans.

Eleccions al Parlament de Catalunya de 1984Eleccions al Parlament de Catalunya de 1984
Data29 abril 1984 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions al Parlament de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir135 diputat al Parlament de Catalunya ≈ segona legislatura de la Catalunya autonòmica. Durada del mandat: 4 anys Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat4.494.340 Modifica el valor a Wikidata
2.892.486
   64.36٪
Punt percentual 3.02
Nombre de vots vàlids2.877.516    Nombre de vots en blanc 14.313   Nombre de vots nuls 14.970
Resultat electoral Modifica el valor a Wikidata
2>
 CiU  — Jordi Pujol i Soley
1.346.729   46.8٪
 Punt percentual 18.97
Diputat 43 → 72 Nombre d'escons 29
2>
 PSC  — Raimon Obiols i Germà
866.281   30.11٪
 Punt percentual 7.68
Diputat 33 → 41 Nombre d'escons 8
AP-PDP-UL  — Eduard Bueno Ferrer
221.601   7.7٪
Diputat 11
2>
 PSUC  — Antoni Gutiérrez Díaz
160.581   5.58٪
 Punt percentual 13.19
Diputat 25 → 6 Nombre d'escons 19
2>
 ERC  — Heribert Barrera i Costa
126.943   4.41٪
 Punt percentual 4.49
Diputat 14 → 5 Nombre d'escons 9
Modifica el valor a Wikidata
Causa immediata de
18 juny 1984: Govern de Catalunya 1984-1988 Modifica el valor a Wikidata
 ← 1980 Modifica el valor a WikidataCatalunya Modifica el valor a Wikidata 1988 Modifica el valor a Wikidata  → 

El partit més votat fou, novament, Convergència i Unió qui, amb 1.346.729 vots (un 46,56 per cent), obtingué 72 escons, 29 més que a les anteriors eleccions, 31 més que la segona força política, el Partit dels Socialistes de Catalunya, cosa que donaria a CiU la majoria absoluta.

Després de la formació del Parlament de Catalunya, el candidat de Convergència i Unió, Jordi Pujol, fou investit President de la Generalitat de Catalunya, per segona vegada consecutiva.[1]

Sondejos modifica

Enquesta CiU PSC-PSOE PSUC AP ERC PCC Altres
La Vanguardia (01/04) 20,2% 23,3% 4,9% 5,3% 3,7% -- 2,6%
Projecció d'escons -- -- -- -- -- -- --
El País (22/04) 36,9% 32,0% 8,6% 9,9% 7,3% 2,3% 3,0%
Projecció d'escons 56-58 43-45 9-11 13-14 9-10 0 0
La Vanguardia (22/04) 27,9% 20,1% 4,0% 4,5% 2,9% 1,1% 3,1%
Projecció d'escons 66-68 44-46 7-8 9-10 6 -- 0-1

Dades generals modifica

  • Cens: 4.494.340
  • Meses: 6.557
  • Votants: 2.892.486 (64,36%)
  • Abstenció: 1.601.854 (35,64%)
  • Vots:
  • Vàlids: 2.877.516 (99,48%)
  • a candidatures: 2.863.203 (98,99%)
  • en blanc: 14.313 (0,49%)
  • nuls: 14.970 (0,52%)

Resultats modifica

Només es presenten les candidatures amb més de 1.000 vots.

En negreta, els partits de Govern

Resum Resultats Eleccions al Parlament de Catalunya 1984
Candidatures Vots 1984 % Vot 1984 Parl. 1984 Vots 1980 % Vot 1980 Parl. 1980
Convergència i Unió (CiU) 1.346.729 46,80 72 752.943 27,83 43
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) 866.281 30,11 41 606.717 22,43 33
Alianza Popular-Partit Demòcrata Popular-Unió Liberal (AP-PDP-UL) 221.601 7,70 11 - - -
Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) 160.581 5,58 6 507.753 18,77 25
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 126.943 4,41 5 240.871 8,90 14
Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) 68.836 2,39 0 - - -
C.E. Entesa de l'Esquerra Catalana (CEEEC) 35.937 1,25 0 - - -
Vèrtex Espanyol de Reivindicació del Desenvolupament Ecològic (VERDE) 8.714 0,30 0 - - -
Partit Socialdemòcrata de Catalunya (PSDC) 6.768 0,24 0 - - -
Partido Socialista de los Trabajadores (PST) 5.381 0,19 0 - - -
Partit Obrer Socialista Internacionalista (POSI) 3.433 0,12 0 - - -
Partit dels Obrers Revolucionaris d'Espanya (PORE) 2.694 0,09 0 - - -
Partit Comunista Obrer de Catalunya (PCOC) 2.593 0,09 0 12.963 0,48 0
Lliga Comunista Revolucionària (LCR) 1.861 0,06 0 - - -
Partit Comunista d'Espanya (marxista-leninista) (PCE m-l) 1.834 0,06 0 - - -
Partit Espanyol Demòcrata (PED) 1.110 0,04 0 - - -
CiU PSC-PSOE AP-PDP-UL PSUC ERC
Barcelona
  1. Jordi Pujol i Soley
  2. Miquel Coll i Alentorn
  3. Macià Alavedra i Moner
  4. Josep Maria Cullell i Nadal
  5. Francesc Xavier Bigatà i Ribé
  6. Josep Laporte i Salas
  7. Joan Guitart i Agell
  8. Agustí M. Bassols i Parés
  9. Antoni Subirà i Claus
  10. Pere Pi-Sunyer i Bayo
  11. Jaume Camps i Rovira
  12. Joaquim Pibernat i Lleyxà
  13. Ramon Camp i Batalla
  14. Pere Parera i Cartró
  15. Joan Colomines i Puig
  16. Ferran Pont i Puntigam
  17. Alfred Albiol i Paps
  18. Flora Sanabra i Villarroya
  19. Raimon Escudé i Pladellorens
  20. Ferran Camps Vallejo
  21. Ramon Pla Nadal
  22. Simeó Selga i Ubach
  23. Joan M. Vallvé i Ribera
  24. Antoni Dalmau i Jové
  25. Josep Muntal i Julià
  26. Enric Castellnou i Alberch
  27. Enric Renau i Folch
  28. Pere Carbonell i Fita
  29. Josep M. Coll Majó
  30. Francesc Codina i Castillo
  31. Carles Viñas i Serra
  32. Ignasi Joaniquet i Sirvent
  33. Maria del Carme Servitje i Mauri
  34. Enric Ticó i Buxadós
  35. Esteve Orriols i Sendra
  36. Eugeni-Jesús Pérez-Moreno i Pallarés
  37. Ramon Coma i Casellas
  38. Robert Ramírez i Balcells
  39. Joan Aymerich i Aroca
  40. Domènec Sesmilo i Rius
  41. Jaume Vila i Fontcuberta

Girona

  1. Arcadi Calzada i Salavedra
  2. Concepció Ferrer i Casals
  3. Pompeu Pascual i Busquets
  4. Ricard Masó i Llunes
  5. Jordi Martínez Planas
  6. Trinitat Neras Plaja
  7. Josep Moliner i Florensa
  8. Josep Oriol Suñer i Carbó
  9. Josep Montalat i Cufí
  10. Frederic Martínez i Ibáñez
  11. Pere Casals i Lezcano

Lleida

  1. Maria Rubiés i Garrofé
  2. Jaume Manuel Oronich i Miravet
  3. Josep Borràs i Gené
  4. Francesc Guasch i Fernández
  5. Miquel Montaña i Carrera
  6. Josep Maria Graells i Forcada
  7. Jaume Aligué i Escudé
  8. Francesc Xavier Bada i Amatller
  9. Pilar Busquets i Medan
  10. Isidre Gavín i Valls

Tarragona

  1. Josep Sendra i Navarro
  2. Joan Josep Martí i Ferré
  3. Enric Vendrell i Duran
  4. Joan Descals i Esquius
  5. Enric Cardús i Llevat
  6. Vicenç de Paul González i Castells
  7. Joan Josep Grau i Folch
  8. Joan Antoni Mur i Borràs
  9. Miquel Àngel Marimon i Fort
  10. Francesc Vernet i Mateu
 Barcelona
  1. Josep Maria Obiols i Germà
  2. Lluís Armet i Coma
  3. Justo Domínguez de la Fuente
  4. Isidre Molas i Batllori
  5. Josep Maria Bricall i Masip
  6. Marta Ángela Mata i Garriga
  7. Joan Casanellas i Ibars
  8. Josep Maria Sala i Griso
  9. Higini Clotas i Cierco
  10. Esteve Tomàs i Torrens
  11. Joan Cornudella i Barberà
  12. Jordi Parpal i Marfà
  13. Felip Lorda Alaiz
  14. Francesc Casares Potau
  15. Luis Andrés García Sáez
  16. Antoni Santiburcio i Moreno
  17. Rosa M. Barenys Martorell
  18. Ramón Fernández Jurado
  19. Xavier Guitart i Domènech
  20. Carlos Cigarrán Rodil
  21. Florencio Gil Pachón
  22. Santiago Riera i Olivé
  23. Xavier Soto i Cortés
  24. Romà Planas i Miró
  25. Joan Oliart i Pons
  26. Pilar Ferran Hernández
  27. Fca. África Dolores Lorente Castillo
  28. José Eduardo González Navas
  29. Joan Codina i Torres

Girona

  1. Emili Pallach i Carolà
  2. Joaquim Nadal i Farreras
  3. Daniel Terradellas Redon
  4. Manuel Nadal i Farreras

Lleida

  1. Pere Ayguadé i Ayguadé
  2. Antoni Siurana i Zaragoza
  3. Joan M. Ganyet i Solé

Tarragona

  1. Joan Maria Abelló i Alfonso
  2. Ramon Aleu i Jornet
  3. Martí Carnicer i Vidal
  4. Dionisi Garcia i Guillamon
  5. Laureà Pérez Ciudad
 Barcelona
  1. Eduard Bueno Ferrer
  2. Jorge Fernández Díaz
  3. Domènec Romera Alcázar
  4. Joan Josep Folchi i Bonafonte
  5. Simón Pujol i Folcrà
  6. Josep Maria Santacreu Marginet
  7. Xavier Garriga i Jové

Girona

  1. Jaume Veray Batlle

Lleida

  1. Víctor Manuel Colomé i Farré

Tarragona

  1. Jordi Peris i Musso
  2. Emilio Casals Parral
 Barcelona
  1. Antoni Gutiérrez Díaz
  2. Rafael Ribó i Massó
  3. Cipriano García Sánchez
  4. Ramon Espasa i Oliver
  5. Eulàlia Vintró i Castells

Tarragona

  1. Maties Vives March
 Barcelona
  1. Heribert Barrera i Costa
  2. Joan Hortalà i Arau
  3. Albert Alay i Serret

Girona

  1. Marçal Casanovas i Guerri

Lleida

  1. Víctor Torres i Perenya

Referències modifica

  1. ↑ TV3. «Presa de possessió de Jordi Pujol com President de la Generalitat de Catalunya- 18/06/1984». [Consulta: 7 abril 2019].

Vegeu també modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_al_Parlament_de_Catalunya_de_1984&oldid=33315582»