Ramon Camp i Batalla

polític català

Ramon Camp i Batalla (Mataró, Maresme, 12 de febrer de 1954) és un polític català. El 1977 es llicencià en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha exercit d'advocat en un despatx professional privat durant quinze anys i és membre del Col·legi d'Advocats de Mataró. És la parella de la filòloga i política catalana Francesca Guardiola i Sala.[1]

Infotaula de personaRamon Camp i Batalla
Biografia
Naixement12 febrer 1954 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Mataró (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament de Catalunya
17 novembre 2006 – 23 setembre 2008 (dimissió)Jordi Cuminal i Roquet →

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
5 desembre 2003 – 8 setembre 2006 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Vicepresident segon del Parlament de Catalunya
5 desembre 2003 – 23 setembre 2008
← Dolors Culleré MontserratLluís Maria Corominas i Díaz →
Diputat al Parlament de Catalunya
5 novembre 1999 – 23 setembre 2003 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Senador al Senat espanyol
9 desembre 1995 – 26 març 1996
Diputat al Parlament de Catalunya
5 desembre 1995 – 24 agost 1999 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Congrés dels Diputats
21 juny 1993 – 12 desembre 1995 (dimissió)Joan Antoni Turell i Cabrinety →

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
3 abril 1992 – 8 juny 1993 (renúncia)Araceli Vendrell i Gener →

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
16 juny 1988 – 21 gener 1992 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

President del Consell Comarcal del Maresme
1988 – 1992
← cap valor – Joaquim Rey i Llobet →
Regidor de l'Ajuntament de Mataró
1987 – 1995
Diputat al Parlament de Catalunya
17 maig 1984 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

President Joventut Nacionalista de Catalunya
1982 – 1984
← cap valor – Raimon Gusi i Amigó →
Diputat al Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Secretari primer del Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 16 juny 1993
← cap valor – Flora Sanabra i Villarroya →
Secretari general Joventut Nacionalista de Catalunya
1980 – 1982
← cap valor – Joan Oliveres i Bagués →
Regidor de l'Ajuntament de Mataró
1979 – 1981 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona - llicenciatura en Dret Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitConvergència Democràtica de Catalunya (1975–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeFrancesca Guardiola i Sala Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia modifica

Activitat cultural i social modifica

Col·labora habitualment en la premsa comarcal i nacional i participa en tertúlies radiofòniques. És membre d'Òmnium Cultural, de la Unió Excursionista de Catalunya, del Centre Natació Mataró i el Centre Atlètic Laietana. Ha estat guardonat amb la Gran Creu de Sant Ramon de Penyafort.

Activitat política modifica

Afiliat a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) des del 1975, va ser secretari general de les Joventuts de CDC del 1977 al 1980, quan es van dissoldre per constituir Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), de la qual va ser secretari general de 1980 a 1982 i president de 1982 a 1984. Des de 1979 ha estat membre del Comitè Executiu Nacional de CDC, n'ha estat també secretari d'organització de 1994 a 1996.

Fou escollit regidor de l'Ajuntament de Mataró per CiU a les eleccions municipals de 1979,[2] però deixà el càrrec per ser elegit diputat per la circumscripció de Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i 1984. Durant aquestes dues legislatures fou secretari primer de la Mesa del Parlament de Catalunya.[3][4]

Fou novament escollit regidor de l'Ajuntament de Mataró a les eleccions municipals de 1987[5] i 1991.[6] També fou president del Consell Comarcal del Maresme de 1988 a 1992.

També fou elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1993, on va exercir de portaveu del Grup de Convergència i Unió (CiU) en la Comissió de Justícia i Interior,[7] i senador a les Corts Espanyoles en representació del Parlament de Catalunya (1995-1996). Durant aquesta etapa fou ponent de la Llei orgànica del poder judicial (1994) i del Codi penal (1995).[8]

Ha estat diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988, 1992, 1995, 1999, 2003 i 2006. Durant la seva trajectòria ha estat secretari primer de la Mesa del Parlament de Catalunya (1988-1992),[4] ponent de la Llei de política lingüística de Catalunya (1998) i de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (2006). Fou vicepresident segon de la Mesa Parlament de Catalunya de 2003 a 2008.[4]

Des de setembre de 2008 és vocal del Consell General del Poder Judicial,[9] amb les funcions de vocal territorial a Catalunya i Astúries, president de la Comissió Pressupostària, membre de la Comissió d'Escola Judicial i de la Comissió de Qualificació. És també vocal responsable del seguiment de l'aplicació de la Llei Concursal (Jutjats Mercantils).

Referències modifica

  1. «La hermana de Guardiola, nueva directora de Relaciones Exteriores de la Generalitat» (en castellà). ABC, 30-06-2015 [Consulta: 8 abril 2017].
  2. «Membres del consistori de Mataró 1979-1983». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 12 setembre 2013].
  3. «Composició del Ple de la II legislatura del Parlament de Catalunya». Arxivat de l'original el 2014-12-18. [Consulta: 12 setembre 2013].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Mesa del parlament de Catalunya». Arxivat de l'original el 2013-07-22. [Consulta: 12 setembre 2013].
  5. «Composició del consistori de Mataró, 1987-1991». Arxivat de l'original el 2015-06-26. [Consulta: 12 setembre 2013].
  6. «Composició del consistori de Mataró, 1991-1995». Arxivat de l'original el 2015-06-26. [Consulta: 12 setembre 2013].
  7. Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
  8. Fitxa del Senat d'Espanya
  9. «Composició del Consell General del Poder Judicial». Arxivat de l'original el 2012-10-14. [Consulta: 12 setembre 2013].

Enllaços externs modifica