Rafael Ribó i Massó

polític català

Rafael Ribó i Massó. (Barcelona, 10 de maig de 1945) és un polític català. Fou diputat al Parlament de Catalunya i a les Corts Generals. Ha ocupat el càrrec de Síndic de Greuges de Catalunya des de l'any 2004 fins al 2022.

Infotaula de personaRafael Ribó i Massó

Rafael Ribó a la plaça de Catalunya de Barcelona durant la Via Catalana (2013) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 maig 1945 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
3r Síndic de Greuges de Catalunya
17 juny 2004 – 30 juny 2022
← Anton Cañellas i BalcellsEsther Giménez-Salinas i Colomer →
President Ulls del món
2001 –
Diputat al Parlament de Catalunya
5 desembre 1995 – 24 agost 1999 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Congrés dels Diputats
18 juny 1993 – 4 desembre 1995 – Joan Josep Armet i Coma →

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
3 abril 1992 – 22 juny 1993 (renúncia)Ignasi Riera i Gassiot →

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
16 juny 1988 – 21 gener 1992 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

President d'Iniciativa per Catalunya Verds
1987 – 2000
← cap valor – Joan Saura i Laporta →
Secretari general del PSUC
juliol 1986 – 1997
← Antoni Gutiérrez DíazSupressió del càrrec →
Diputat al Parlament de Catalunya
17 maig 1984 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Centre educatiu privat Jesuïtes Sarrià - Sant Ignasi
The New School Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJosep Antoni González i Casanova Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
PartitIniciativa per Catalunya Verds (1987–)
Partit Socialista Unificat de Catalunya (1974–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Trajectòria personal i política

modifica

Va estudiar batxillerat amb els jesuïtes de Sarrià.[1] Va ser membre de l'escoltisme (1955-1965) a l'Agrupament Escolta del Casal de Montserrat a la seva joventut.[2] El 1963 va esdevenir membre del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona. És llicenciat en Ciències Econòmiques i Dret per la Universitat de Barcelona, doctor en Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials per la mateixa universitat. Va estudiar Ciències Polítiques a Nova York, obtenint el Master of Arts in Political Science per la The New School for Social Research. En tornar a Catalunya, va ser professor de la Universitat de Barcelona i es va vincular a l'Assemblea Permanent d'Intel·lectuals Catalans i a l'Assemblea de Catalunya, i el 1977 va participar en el Congrés de Cultura Catalana.[3]

El 1974 ingressà al PSUC,[4] del qual va ser membre del comitè central el 1977 i secretari general del 1986 al 1997. A mitjans de la dècada de 1990, una part de dirigents del partit van impulsar un corrent reclamant la revitalització del PSUC, pràcticament congelat en el si d'Iniciativa per Catalunya, i van demanar un congrés per a clarificar la situació. Se'n va convocar el IX Congrés per a març de 1997, en el qual Ribó va aconseguir una majoria per deixar el partit inactiu, que en la pràctica desapareixeria, quedant només un nom jurídic sense cap activitat política.[5] Molts dels seus detractors li retreuen haver migrat des del comunisme al nacionalisme conservador.[6] Com a lider d'Iniciativa per Catalunya, referent català d'Esquerra Unida entre 1987 i 1998,[7] tot i que Iniciativa per Catalunya no va formar mai part dels òrgans de direcció d'aquesta organització, va tenir enfrontaments personals amb el seu líder Julio Anguita, el que va provocar el trencament de les relacions entre les dues organitzacions l'any 1997.[8] El 2003 va cedir la secretaria d'Iniciativa per Catalunya a Joan Saura.[9] Va ser elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, 1984, 1988, 1992 i 1995 i diputat per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1993.

El 2001 va crear la Fundació Ulls dels món amb Borja Corcóstegui, de la qual n'és President des dels seus inicis.

Des del 17 de juny de 2004 va ser síndic de greuges de Catalunya,[10] càrrec que mantindria fins al 14 de juliol de 2022, quan va acabar el seu mandat. En reconeixement a la seva «excepcional contribució» durant el seu mandat, la International Ombudsman Institute (IOI), l'organització en què estan representats els defensors del poble de tot el món, el va nomenar membre vitalici i li va concedir la seva Medalla d'Or al Mèrit.[11][12]

  • Sobre el fet nacional (1977)
  • Debat ideològic i democràcia interna (1979)
  • Catalunya, nació d'esquerra (1988)
  • La Riforma dello Stato (1997), amb Massimo D'Alema
  • Pour une Europe Sociale et Politique (1998), amb JBorja, Ch.Fiterman, Stuart Holland, Pietro Marcenaro, P.Maragall, Michel Rocard
  • Una altra Catalunya, una altra esquerra (1999)
  • Concordia civil en Euskadi, Icaria (2004), coautor
  • La regiones especiales en el proceso de reforma de los tratados de la Union Europea, ICPS (2005), juntament amb Edurad Roig
  • Manual de Ciencia Política, Tecnos, diverses edicions, coautor

Referències

modifica
  1. Rom, Mireia «El 'top ten' de les escoles de l'elit política i econòmica catalana». El Crític, 06-06-2016.
  2. Joan Costa i Riera pàg. 196 i 196 i annex del llibre "Dels moviments d'església a la militància política" edit. Mediterrània Barcelona 1997
  3. Muñoz Pujol, Josep Maria «Rafael Ribó. Cultura cívica i drets fonamentals». L' Avenç: Revista de història i cultura, Núm. 459, 2019, págs. 18-31. ISSN: 0210-0150.
  4. Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 658. ISBN 84-930048-0-4. 
  5. «Partit Socialista Unificat de Catalunya | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 maig 2021].
  6. Mauri, Luis. «La última migración de Ribó» (en castellà), 10-12-2019. [Consulta: 20 maig 2021].
  7. «Iniciativa per Catalunya-Verds | enciclopedia.cat». [Consulta: 19 octubre 2023].
  8. Valdecantos, Camilo «Unida consuma la ruptura Izquierda de su grupo parlamentario con IC» (en castellà). El País [Madrid], 21-10-1997. ISSN: 1134-6582.
  9. «Rafael Ribó i Massó | enciclopedia.cat». [Consulta: 23 maig 2023].
  10. «Ribó pren possessió del càrrec de síndic "amb la il·lusió de defensar els drets dels ciutadans"». ccma.cat, 01-07-2004. [Consulta: 1r juny 2019].
  11. «Rafael Ribó, premiado por el organismo internacional de los defensores del pueblo» (en castellà), 14-09-2022. [Consulta: 14 setembre 2022].
  12. «Rafael Ribó, medalla d'or de l'Institut Internacional de l'Ombudsman per la trajectòria com a síndic de greuges». [Consulta: 23 maig 2023].

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rafael Ribó i Massó