Rafael Ribó i Massó

polític català

Rafael Ribó i Massó. (Barcelona, 10 de maig de 1945) és un polític català. Fou diputat al Parlament de Catalunya i a les Corts Generals. És el síndic de Greuges de Catalunya.

Infotaula de personaRafael Ribó i Massó
Via Catalana Barcelona Plaça Catalunya 95.jpg
Rafael Ribó a la plaça de Catalunya de Barcelona durant la Via Catalana (2013) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 maig 1945 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
3r Síndic de Greuges de Catalunya
17 juny 2004 –
← Anton Cañellas i Balcells
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
5 desembre 1995 – 24 agost 1999 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Barcelona

Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
18 juny 1993 – 4 desembre 1995 – Joan Josep Armet i Coma →
Circumscripció electoral: Barcelona

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
3 abril 1992 – 22 juny 1993 (renúncia)Ignasi Riera i Gassiot →
Circumscripció electoral: Barcelona

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
16 juny 1988 – 21 gener 1992 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Barcelona

Logo ICV.svg President d'Iniciativa per Catalunya Verds
1987 – 2000
← cap valor – Joan Saura i Laporta →
PSUC emblema.svg Secretari general del PSUC
juliol 1986 – 1997
← Antoni Gutiérrez DíazSupressió del càrrec →
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
17 maig 1984 – 4 abril 1988 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Barcelona

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Barcelona

Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Col·legi Sant Ignasi - Sarrià Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiJosep Antoni González i Casanova Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPolític i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
PartitIniciativa per Catalunya Verds (1987–)
Partit Socialista Unificat de Catalunya (1974–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Trajectòria personal i políticaModifica

Va estudiar la secundària amb els jesuïtes de Sarrià.[1] Va ser membre de l'escoltisme (1955-1965) a l'Agrupament Escolta del Casal de Montserrat[2] a la seva joventut. El 1963 fou membre del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Dret per la Universitat de Barcelona, doctor en Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials per la mateixa universitat. Estudià Ciències Polítiques a Nova York obtenint el Master of Arts in Political Science per la The New School for Social Research de Nova York. En tornar, esdevé professor de la UB i es vincula a l'Assemblea Permanent d'Intel·lectuals Catalans i l'Assemblea de Catalunya, i participà el 1977 en el Congrés de Cultura Catalana. Va ser, també, professor de l'ICESB.2019[cal citació] El 1974 ingressà al PSUC,[3] del que en fou membre del comitè central el 1977 i secretari general del 1986 al 1997, i posteriorment líder d'Iniciativa per Catalunya. El seu enfrontament personal amb el líder d'Izquierda Unida, Julio Anguita, provocà el 1997 la separació de la secció catalana, que més tard esdevindria Iniciativa per Catalunya Verds. El 2003 va cedir la secretaria a Joan Saura.

Ha estat elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, 1984, 1988, 1992 i 1995 i diputat per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1993.

Des del 17 de juny de 2004 és el síndic de Greuges de Catalunya.[4] El juliol de 2006 va ser nomenat director de l'Institut Internacional de l'Ombudsman (IOI). Com a president i director europeu també és membre de ple dret de la junta mundial de l'organització. El juny de l'any 2009 fou nomenat president de la Junta Directiva Europea de l'Institut Internacional de l'Ombudsman.

El 2 de febrer de 2020, s'ha publicat,[5] que l'empresari manresá Jordi Soler, investigat en el cas del 3% sobre el suposat finançament irregular del partit Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), va admetre davant el jutge que va llogar un avió privat, a càr-rec de la seva empresa, en el qual van viatjar el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, la seva parella i la seva filla, el Ramón Camp, històric diputat de CDC, amb qui llavors era la seva esposa i l'aleshores alt càrrec d'Exteriors, Francesca Guardiola (germana del exentrenador del Barça, Pep Guardiola), així com un amic de l'altre germà del tècnic, Pere Guardiola, que treballava en empreses del Jordi Soler, per anar a la final de Champions de 2015 a Berlín, que llavors van jugar el FC Barcelona i la Juventus. I que Camp, en qualitat de testimoni, al mateix jutjat, va declarar fent referència a un altre viatge previ de què va gaudir amb el Rafael Ribó que suposadament també va anar a càrrec de Soler, el 2009, a la final de Champions que aquell any van disputar a Roma el FC Barcelona i el Manchester United. Mesos després, segons el relat de Camp, aquest va convidar Soler i l'Il·lustre Senyor Rafael Ribó i Massó amb les seves parelles a un sopar a la seva residència.

No obstant això, abans, el 16 de desembre de 2019, l'Il·lustre Senyor Rafael Ribó i Massó, en una compareixença al Parlament de Catalunya, va considerar aquell viatge un afer "personal" i va afegir que va ser un "error" i un "excés de confiança" acceptar la invitació, per a aclarir més tard, el 18 de febrer de 2020, que desconeixia qui havia pagat els dos viatges a la final de la Champions que va disputar el FC Barcelona el 2009 i 2015, a Roma i Berlín.[6]

ObresModifica

  • Sobre el fet nacional (1977)
  • Debat ideològic i democràcia interna (1979)
  • Catalunya, nació d'esquerra (1988)
  • Una altra Catalunya, una altra esquerra (1999)

ReferènciesModifica

  1. Rom, Mireia «El 'top ten' de les escoles de l'elit política i econòmica catalana». El Crític, 06-06-2016.
  2. Joan Costa i Riera pàg. 196 i 196 i annex del llibre "Dels moviments d'església a la militància política" edit. Mediterrània Barcelona 1997
  3. Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 658. ISBN 84-930048-0-4. 
  4. «Ribó pren possessió del càrrec de síndic "amb la il·lusió de defensar els drets dels ciutadans"». ccma.cat, 01-07-2004. [Consulta: 1r juny 2019].
  5. «"Jordi Soler admet haver pagat al Síndic un viatge a la final de la Champions"». regio7.cat, 03-02-2020. [Consulta: 22 febrer 2020].
  6. «"Ribó diu que no sabia qui pagava els seus viatges a dues finals de Champions"». regio7.cat, 18-02-2020. [Consulta: 22 febrer 2020].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rafael Ribó i Massó