Col·legi Sant Ignasi - Sarrià

escola de la companyia de Jesús

El Col·legi Sant Ignasi de Sarrià, conegut també com els Jesuïtes de Sarrià, és un centre educatiu dels jesuïtes a Catalunya, fundat el 1892 a Sarrià (Barcelona) per seguir la doctrina d'Ignasi de Loiola. Actualment imparteix els ensenyaments d'educació infantil, primària, ESO, batxillerat i cicles formatius. L'etapa obligatòria està concertada.

Infotaula d'organitzacióCol·legi Sant Ignasi - Sarrià
Logo Jesuïtes Sarrià Sant Ignasi.jpeg
Jesuïtes de Sarrià - des del passeig de les Aigües.jpg
Dades bàsiques
Tipus entitat escola
Història
Fundació 1893
Fundadors Companyia de Jesús de Catalunya
Organització i govern
Seu central Vista-down.png

Web Lloc web oficial
Twitter: SantIgnasiEdu
Edifici del col·legi Sant Ignasi de Loiola
Jesuïtes de Sarrià.jpg
Dades bàsiques edifici
Tipus edifici

41° 24′ 13″ N, 2° 07′ 16″ E / 41.403611111111°N,2.1211111111111°E / 41.403611111111; 2.1211111111111
Modifica dades a Wikidata

L'edifici principal, obra de Joan Martorell i Montells, és d'estil neogòtic amb dues torres, façanes de maó cuit i finestrals amb arc ogival.[1] Els edificis annexos no segueixen aquest estil arquitectònic i es basen en el formigó i la funcionalitat.

Contingut

HistòriaModifica

El centre no és pròpiament una fundació, sinó el trasllat del Col·legi internat establert a Manresa. Aquest estava establert a un edifici municipal llogat que, per manca d'entesa entre l'Ajuntament i els Jesuïtes, es va haver de desallotjar.[2]

El 1892 la Companyia de Jesús va comprar la finca Gardenyes, que constava de casa i extensos jardins. Es va construir un edifici annex, i al mateix any començaren les classes. Entre 1893 i 1896 es construí l'edifici actual, que fou inaugurat en 1895 inacabat (es va completar entre 1915 i 1926). El centre va funcionar inicialment com a internat, i cap a 1905 es comencen a incorporar alumnes migpensionistes i externs.[2] El 1907 comptava amb 20 professors i 230 alumnes, la majoria interns.[3]

El 1914 el Col·legi es tancà per traslladar-hi les facultats de Filosofia i Teologia de la Companyia (dit Col·legi Màxim), però el Col·legi torna a obrir-se en 1927, convivint ambdós centres. Hi comencen a estudiar alumnes que tenen entre set i nou anys. Hi ha canvis pedagògics importants, dirigits pel pare Moisès Vigo. Llavors els alumnes interns ja eren minoria.[2]

Durant la II República, com a conseqüència del decret d'expulsió dels jesuïtes, la Generalitat confisca el col·legi i va funcionar com escola pública fins a l'acabament de la Guerra Civil. Per suplir-lo, els jesuïtes obren l'Acadèmia Ramon Llull, que és igualment confiscada en començar la Guerra Civil. Se n'obre encara una altra, l'Acadèmia Margenat.[2]

Recuperat en 1939, va continuar funcionant amb normalitat. El Col·legi Màxim va marxar en 1949, degut al creixement constant de l'alumnat del Col·legi.[2]

Des de llavors va funcionar exclusivament com a centre escolar. Durant aquests anys hi ha una manera de fer comuna, amb dos moments crítics: els primers després de la Guerra Civil (els més grans han viscut en les dues Espanyes, amb ideals diferents), i els últims del període (durant els quals s'experimenta una millora econòmica, que no va acompanyada encara d'una de política). El període central és el més tranquil. L'educació secundària a Espanya depèn majoritàriament dels religiosos i ocupava no solament els dies feiners, sinó les festes més assenyalades.[cal citació]

L'any de les olimpíades de Barcelona (1992) es va organitzar el Camp Internacional de la Joventut, paral·lelment a les olimpiades. Les instal·lacions esportives i d'esbarjo es remodelaren, donant lloc a una pista d'atletisme, piscina, gimnàs... per tal de poder allotjar al recinte als participants d'aquell esdeveniment.

Actualment té uns 3.000 alumnes.

PersonalitatsModifica

ReferènciesModifica

  1. Cercador de Patrimoni Arquitectònic al web de l'Ajuntament de Barcelona
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 García Gargallo, Manuel. «Comunitats masculines». A: L'Ensenyament de l'Església a la ciutat de Barcelona. Directori Estadístic (html) (Tesi) (en català). Barcelona: UB, 2002, 2002. DP B. 26249-2006. ISBN 846-89835-43. 
  3. Ana Yetano. La enseñanza religiosa en la España de la Restauración (1900-1920). Anthropos Editorial, 1 gener 1988, p. 216–. ISBN 978-84-7658-062-2. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Márquez Daniel, Carlos «Degoteig de votants a la zona alta de Barcelona». El Periódico, 09-11-2014 [Consulta: 22 octubre 2016].
  5. «Joan Roig i Gironella». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

BibliografiaModifica

  • García Gargallo, Manuel. L'Ensenyament de l'Església a la Ciutat de Barcelona. Directori estadístic (en català). Tesi doctoral. UB, 2002. 
  • Vila Despujol, Ignasi. Sant Ignasi (Sarrià). Història d’un Col·legi centenari (en català). Barcelona: Novoprint, novembre 1995. ISBN 84-600-9263-1. 

Enllaços externsModifica

  A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Col·legi Sant Ignasi - Sarrià