Joan Roig i Gironella

jesuïta i filòsof català

Joan Roig i Gironella (Barcelona, 15 d'abril de 1912-10 d'abril de 1982)[1] fou un jesuïta i filòsof català.[2] Va ser professor de la Facultats de Teologia i Filosofia Sant Francesc de Borja a Sant Cugat del Vallès. També fou director de la Fundació Balmesiana.[3][4]

Infotaula de personaJoan Roig i Gironella
Biografia
Naixement1912 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1982 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessor, filòsof Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCentre educatiu privat Jesuïtes Sarrià - Sant Ignasi Modifica el valor a Wikidata
Influències
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Es va formar amb els jesuïtes a la Facultat de Teologia i Filosofia del Col·legi Sant Ignasi - Sarrià. Va incorporar-se a la Companyia de Jesús el 1927.[1] Va completar els seus estudis al Col·legi de Vals-prés-le Puy (França), sota el mestratge d'Auguste Etcheverry,[5] on es va doctorar en filosofia el 1942 amb un treball sobre Maurice Blondel. Posteriorment, el 1942 va començar a impartir l'assignatura de metafísica als jesuïtes de Sant Ignasi a Barcelona i a partir del 1949 a Sant Cugat del Vallès, fins al 1967. El 1969 va començar a impartir classes sobre sistemes filosòfics.

Més enllà de la docència, va continuar la tasca d'Ignasi Casanovas[6] primer com a mà dreta i després com a director de la Fundació Balmesiana.[3] Allà va crear l'Instituto Filosófico, va dirigir la revista Pensamiento i el 1952 va fundar Espíritu. Era un defensor de la filosofia tomista, seguint la branca de Suárez, tot defensant el realisme cristià. Va ser molt crític amb el cartesianisme i amb l'obra d'Immanuel Kant.[2] També va escriure en contra de Nietzsche, Ortega y Gasset, Leibniz, Hegel, Heidegger i Unamuno, entre d'altres, tot defensant la perennis philosophia, des d'un punt de vista cristià. Fou membre de la Societat Espanyola de Filosofia i d'altres associacions de caràcter internacional.[1]

Obres destacadesModifica

  • Filosofia blondeliana, Barcelona, 1944.
  • Filosofia y vida, Barcelona, 1946.
  • La filosofía de la acción, Madrid, 1943.
  • Filosofía y razón, Madrid, 1949.
  • Investigaciones metafísicas, Barcelona, 1949.
  • Perfiles, Barcelona, 1950.
  • Dios llama a tu alma, Barcelona, 1961.
  • Amor, Barcelona, 1967.
  • Balmes filósofo, Barcelona, 1969.[2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «In Memoriam». Fundació S.Peiró. [Consulta: 17 abril 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 Guy, Alain. Historia de la filosofía española (en castellà). Anthropos Editorial, 1985. ISBN 9788485887873. 
  3. 3,0 3,1 Aproximación a Cataluña (en castellà). Univ. Autònoma de Barcelona, 1985. ISBN 9788474881325. 
  4. Qüestions de filosofia: Camus, Sartre, Ortega, D'Ors, Torres, Descartes, Llull. Editorial Franciscana Franciscàlia, 1964. 
  5. Philosophie (en francès). Université de Toulouse-Le Mirail, 1986. 
  6. Artal, Francesc. Diccionari de les ciencies de la societat als Països Catalans: (segles XVIII-XX) : ictineu. Ediciones 62, 1979. ISBN 9788429715378.