Pere Pi-Sunyer i Bayo

economista i polític català

Pere Pi-Sunyer i Bayo (Barcelona, 25 de juliol de 1918 - Barcelona, 6 de maig de 2001) fou un economista i polític català, fill d'August Pi i Sunyer, germà de Cèsar Pi-Sunyer i Bayo i nebot de Carles Pi i Sunyer.[1]

Infotaula de personaHonorable Modifica el valor a Wikidata
Pere Pi-Sunyer i Bayo
Pere Pi-Sunyer i Bayo.png
Retrat de Pere Pi-sunyer i Bayo Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 juliol 1918 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort6 maig 2001 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Escudo del Senado de España.svg Senador al Senat espanyol
26 juny 1986 – 25 juliol 1988 (dissolució parlamentària)
Escudo del Senado de España.svg Senador al Senat espanyol
27 juny 1984 – 23 abril 1986 (dissolució parlamentària)
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
17 maig 1984 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària)
Circumscripció electoral: Barcelona

Escudo del Senado de España.svg Senador al Senat espanyol
5 juny 1980 – 31 agost 1982 (dissolució parlamentària)
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària)
Circumscripció electoral: Barcelona

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Conseller d'Ensenyament i Cultura
5 desembre 1977 – 8 maig 1980
← cap valor – Joan Guitart i Agell, Max Cahner i Garcia → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióThe New School
Universitat Cornell
Universitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPolític, economista i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Central de Veneçuela
Banco Urquijo Modifica el valor a Wikidata
PartitConvergència Democràtica de Catalunya
Esquerra Democràtica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Família
PareAugust Pi i Sunyer Modifica el valor a Wikidata
GermansCèsar Pi-Sunyer i Bayo i Jaume Pi-Sunyer i Bayo Modifica el valor a Wikidata
ParentsCarles Pi i Sunyer (oncle) Modifica el valor a Wikidata
Premis

El 1939 s'exilià amb la seva família a Veneçuela. El 1944 es graduà en economia a la Universitat Cornell (EUA), i féu estudis de postgrau a la New School for Social Research de Nova York fins al 1946. Es casà amb Maria Teresa Peyrí Macià, néta de Francesc Macià.

Activitat empresarialModifica

Treballà a l'Editorial MacMillan de Nova York fins al 1949 quan tornà a Veneçuela el 1948, on fou professor adjunt en la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat Central de Veneçuela (1948-1963), economista del Banc Central de Veneçuela, assessor de la Creole Petroleum Company i membre del Consell Nacional d'Economia de Veneçuela el 1958. Alhora, fou un dels dirigents de la comunitat catalana com a president del Centre Català de Caracas i de Solidaritat Catalana, entitat creada pels grups polítics catalans a l'exili per a cobrir el buit del Consell Nacional de Catalunya. El 1963 marxà a Nova York, on dirigí els estudis econòmics iberoamericans a la companyia Standard Oil. El 1967 s'establí a Madrid, on fou director del Departament Industrial del Banco Urquijo, càrrec que des del 1969 ocupà a Barcelona.

Activitat políticaModifica

Interessat per la política, formà part de la reunió constituent de l'Assemblea de Catalunya el 1971 com a membre d'Esquerra Democràtica de Catalunya, partit que més tard s'integraria dins Convergència Democràtica de Catalunya. El 1977 fou nomenat Conseller d'Ensenyament i Cultura de la Generalitat Provisional presidida per Josep Tarradellas, i el 1978 va signar el decret que permetia l'ensenyament oficial i generalitzat del català a l'escola.[1]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou elegit diputat per la província de Barcelona. Jordi Pujol li va oferir de seguir en el càrrec, però la va refusar. Fou designat senador per la Generalitat de Catalunya del 1980 al 1988. Ha estat assessor del Centre de Relacions Autonòmiques de la Generalitat de Catalunya i vcoal de l'Ateneu Barcelonès (1985-1989). El 1989 fou nomenat president del Comitè Executiu de la Comissió Amèrica i Catalunya 1992 i el 1990 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.[1]

ObresModifica

  • Del Vell i del Nou Món (1992)

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Pere Pi-Sunyer i Bayo». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externsModifica



Càrrecs públics
Precedit per:
Restabliment de la Generalitat
Conseller d'Ensenyament i Cultura
 

19771980
Succeït per:
Joan Guitart i Agell, conseller d'Educació
Max Cahner i Garcia, conseller de Cultura