Pere Pi-Sunyer i Bayo

economista i polític català,

Pere Pi-Sunyer i Bayo (Barcelona, 25 de juliol de 1918 - Barcelona, 6 de maig de 2001) fou un economista i polític català, fill d'August Pi i Sunyer, germà de Cèsar Pi-Sunyer i Bayo i nebot de Carles Pi i Sunyer.[1]

Infotaula de personaHonorable
Pere Pi-Sunyer i Bayo
Pere Pi-Sunyer i Bayo.png
Retrat de Pere Pi-sunyer i Bayo
Escudo del Senado de España.svg  Senador al Senat espanyol 

26 juny 1986 – 25 juliol 1988

Escudo del Senado de España.svg  Senador al Senat espanyol 

27 juny 1984 – 23 abril 1986

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

17 maig 1984 – 4 abril 1988
Circumscripció electoral: Barcelona


Escudo del Senado de España.svg  Senador al Senat espanyol 

5 juny 1980 – 31 agost 1982

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

10 abril 1980 – 20 març 1984
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Conseller d'Ensenyament i Cultura 

5 desembre 1977 – 8 maig 1980
← sense valor – Joan Guitart i Agell, Max Cahner i Garcia →
Biografia
Naixement 25 juliol 1918
Barcelona
Mort 6 maig 2001 (82 anys)
Barcelona
Educat a The New School
Universitat Cornell
Activitat
Ocupació Polític, economista i professor
Altre
Membre del partit polític Convergència Democràtica de Catalunya
Esquerra Democràtica de Catalunya
Pare August Pi i Sunyer
Germà o germana
Parent
Premi rebut
Modifica dades a Wikidata

El 1939 s'exilià amb la seva família a Veneçuela. El 1944 es graduà en economia a la Universitat Cornell (EUA), i féu estudis de postgrau a la New School for Social Research de Nova York fins al 1946. Es casà amb Maria Teresa Peyrí Macià, néta de Francesc Macià.

Contingut

Activitat empresarialModifica

Treballà a l'Editorial MacMillan de Nova York fins al 1949 quan tornà a Veneçuela el 1948, on fou professor adjunt en la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat Central de Veneçuela (1948-1963), economista del Banc Central de Veneçuela, assessor de la Creole Petroleum Company i membre del Consell Nacional d'Economia de Veneçuela el 1958. Alhora, fou un dels dirigents de la comunitat catalana com a president del Centre Català de Caracas i de Solidaritat Catalana, entitat creada pels grups polítics catalans a l'exili per a cobrir el buit del Consell Nacional de Catalunya. El 1963 marxà a Nova York, on dirigí els estudis econòmics iberoamericans a la companyia Standard Oil. El 1967 s'establí a Madrid, on fou director del Departament Industrial del Banco Urquijo, càrrec que des del 1969 ocupà a Barcelona.

Activitat políticaModifica

Interessat per la política, formà part de la reunió constituent de l'Assemblea de Catalunya el 1971 com a membre d'Esquerra Democràtica de Catalunya, partit que més tard s'integraria dins Convergència Democràtica de Catalunya. El 1977 fou nomenat Conseller d'Ensenyament i Cultura de la Generalitat Provisional presidida per Josep Tarradellas, i el 1978 va signar el decret que permetia l'ensenyament oficial i generalitzat del català a l'escola.[1]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou elegit diputat per la província de Barcelona. Jordi Pujol li va oferir de seguir en el càrrec, però la va refusar. Fou designat senador per la Generalitat de Catalunya del 1980 al 1988. Ha estat assessor del Centre de Relacions Autonòmiques de la Generalitat de Catalunya i vcoal de l'Ateneu Barcelonès (1985-1989). El 1989 fou nomenat president del Comitè Executiu de la Comissió Amèrica i Catalunya 1992 i el 1990 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.[1]

ObresModifica

  • Del Vell i del Nou Món (1992)

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Pere Pi-Sunyer i Bayo». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externsModifica



Càrrecs públics
Precedit per:
Restabliment de la Generalitat
Conseller d'Ensenyament i Cultura
 

19771980
Succeït per:
Joan Guitart i Agell, conseller d'Educació
Max Cahner i Garcia, conseller de Cultura