Obre el menú principal

Heribert Barrera i Costa

polític i químic català

Heribert Barrera i Costa (Barcelona, 6 de juliol de 1917 - Barcelona, 27 d'agost de 2011)[1] va ser un polític i químic català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya i primer president del restaurat Parlament de Catalunya des del 1980 fins al 1984 (el setè des de la seva constitució). Era fill de Martí Barrera i Maresma, diputat al Parlament de Catalunya i conseller de la Generalitat de Catalunya.[2][3] Va dedicar la seva vida a la lluita per la República Catalana i els drets i llibertats de Catalunya[4] i va ser un referent per a l'independentisme català.[5][6]

Infotaula de personaMolt Honorable
Heribert Barrera i Costa
Heribert Barrera.jpg
European Parliament logo.svg  Diputat europeu 

21 març 1991 – 18 juliol 1994
← Carlos Garaikoetxea Urriza
Circumscripció electoral: Espanya

ERC icono 2017.svg 5è President d'Esquerra Republicana de Catalunya 

1991 – 1995
← Lluís Companys i JoverJaume Campabadal i Farré →
63è President de l'Ateneu Barcelonès 

1989 – 1997
← Jordi Maragall i NobleJordi Sarsanedas i Vives →
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

17 maig 1984 – 4 abril 1988
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg 7è President del Parlament de Catalunya 

10 abril 1980 – 20 març 1984
← Francesc Farreras i DuranMiquel Coll i Alentorn →
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

10 abril 1980 – 20 març 1984
Circumscripció electoral: Barcelona


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

23 març 1979 – 9 abril 1980 – Josep Pi-Sunyer i Cuberta →
Circumscripció electoral: Barcelona


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

21 juliol 1977 – 2 gener 1979
Circumscripció electoral: Barcelona


ERC icono 2017.svg  Secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya 

1976 – 1987
← Joan Sauret i GarciaJoan Hortalà i Arau →
Biografia
Naixement 6 juliol 1917
Barcelona
Mort 27 agost 2011 (94 anys)
Barcelona
Educat a Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Químic, polític i professor
Ocupador Universitat Autònoma de Barcelona
Altre
Membre del partit polític Esquerra Republicana de Catalunya
Pare Martí Barrera i Maresma
Premi rebut

IMDB: nm0056889
Modifica dades a Wikidata

Contingut

Trajectòria políticaModifica

Joventut republicanaModifica

Heribert Barrera començà la carrera política quan entrà a formar part, l'any 1934, de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya i del Bloc Escolar Nacionalista.[7] L'any següent ingressà a les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya.[6] Durant la Guerra Civil va anar a lluitar als fronts d'Aragó i del Segre.[6]

Ja a l'exili, emprengué la reorganització clandestina d'Esquerra Republicana de Catalunya.[7]

La transicióModifica

Un cop tornat a Catalunya el 1968, Barrera veia amb preocupació el rol preponderant del PSUC i el MSC en la lluita antifranquista. Com molts altres polítics d'esquerra, va entrar al Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya de Josep Pallach el novembre de 1974,[6] tot i que va acabar abandonant el projecte per les reticències generades a les bases del seu partit, ERC.[6] Aquesta va escollir-lo secretari general el 1976, càrrec que aniria renovant fins al 1987.[6] Però com que el partit no havia estat legalitzat pel govern de Suárez, es va haver de presentar a les primeres eleccions democràtiques del 1977 en una estranya coalició entre ERC, el Partit del Treball i algunes persones del Front Nacional de Catalunya, esdevenint diputat al Congrés dels Diputats espanyol.[6] Com a participant de la conseqüent Assemblea de Parlamentaris, Barrera va rebutjar qualsevol pacte amb el govern espanyol si prèviament no es restaurava l'Estatut de Catalunya del 1932 i retornava el govern republicà a l'exili del president Tarradellas; una posició que ja havia defensat anys abans.[6] Més endavant va discrepar públicament de l'avantprojecte del que seria el nou Estatut del 1979, però finalment el va votar a favor.[6]

Política catalanaModifica

El 1980 va esdevenir diputat al Parlament de Catalunya –lloc que mantindria fins al 1988– encapçalant les llistes d'ERC, que va aconseguir uns sorprenents 14 diputats.[4] A més, el 10 d'abril de 1980 fou escollit com a president del Parlament durant la primera de les dues legislatures (1980-1984) (motiu pel qual abandonà l'escó al Congrés assolit el març del 1979); fou el primer president del Parlament restaurat i el setè des que el parlament fou constituït el 1932.[1] En aquest càrrec va actuar amb una estricta funció d'àrbitre parlamentari,[6] ressemblant la honestedat mostrada també pel seu propi pare. El 1988 va renunciar a dirigir ERC, passant a una funció més simbòlica com a president del partit[6] fins al 1995.[3] Posteriorment, fou elegit parlamentari europeu (1991-1994) de la coalició formada per ERC, Eusko Alkartasuna i el Partit Nacionalista Gallec.[8]

L'any 2000 va ser guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya.[3]

El 2001 es va publicar el llibre Què pensa Heribert Barrera? en el qual feia unes declaracions controvertides dient que la immigració feia perillar el futur de Catalunya;[9] membres d'ERC com Josep Lluís Carod Rovira o Jordi Pujol van desmarcar-se dels seus postulats xenòfobs, els quals el mateix Barrera va moderar en entrevistes posteriors.[10] L'any 2009, Barrera va expressar públicament el seu allunyament de les posicions de la direcció del seu partit, ERC, per mitjà d'un article publicat el 20 de maig a l'Avui titulat Oportunitat i viabilitat de la proposta de Joan Carretero.[11] En aquest article, l'històric dirigent d'ERC, considerava "oportuna i viable" la proposta que l'exconseller de Governació, Joan Carretero, va formular en un article al mateix diari publicat el 18 d'abril de 2009 titulat Patriotisme i dignitat,[12] la qual va desencadenar que la direcció obrís expedient a Carretero i el suspengués de militància. De fet, Barrera donà suport al partit que encapçalà aquest darrer, Reagrupament Independentista, tot i que mai deixà de militar a ERC.[4][7] El 10 de juliol de 2010, Barrera va encapçalar la manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" juntament amb els altres presidents i ex-presidents de la Generalitat i del Parlament encara vius llavors (José Montilla, Pasqual Maragall, Jordi Pujol, Ernest Benach i Joan Rigol).[13][7]

Trajectòria professionalModifica

 
Heribert Barrera a l'MHC el 2001.

Barrera es llicencià en ciències químiques per la Universitat de Barcelona.[2] El 1939 va exiliar-se a França fins a l'any 1952.[2] En aquest període va obtenir les llicenciatures de Matemàtiques i Enginyeria química a la Universitat de Montpeller, i després es va doctorar a la Sorbona (París) en ciències físiques.[2][6] Entre 1948 i 1951 fou professor a la Universitat de Montpeller.[6] Fou professor ajudant i encarregat del curs d'electroquímica a la Facultat de Ciències; també fou agregat de recerques del Centre National de la Recherche Scientifique de França, i becari postdoctoral a la Universitat de Nou Hampshire.

Va tornar a Catalunya el 1968 per treballar de professor de química a la Universitat Autònoma de Barcelona,[6] essent contractat com a catedràtic de Química Inorgànica l'any 1970, fins al seu retir l'any 1984.[2] Barrera va ser autor de nombrosos articles científics en revistes internacionals, així com d'articles polítics a la premsa catalana i internacional. Fou guardonat, el 1949 amb el premi Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans pel seu treball Noves contribucions a la síntesi d'àcids arilalifàtics i a la teoria de l'acilació intramolecular.[2]

Fou responsable de l'àrea de química teòrica de la Gran Enciclopèdia Catalana.[14] Fou president de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques i de la secció de ciències de l'Institut d'Estudis Catalans, de la qual esdevingué posteriorment membre emèrit. També era membre d'institucions científiques estrangeres, com la Societé Française de Chimie i l'American Chemical Society.[7]

Trajectòria cívicaModifica

 
Els presidents Barrera i Rigol votant a Nou Barris durant les consultes sobre la independència de Catalunya l'any 2011.

Tingué una activitat molt intensa a la societat catalana: Entre els anys 1977 i 1979 Barrera fou membre del Consell Català del Moviment Europeu. Fou president del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona, president (1989-1997) i president d'honor de l'Ateneu Barcelonès i president de l'Associació d'Antics Diputats al Parlament de Catalunya (1997-2003). Els darrers anys, va ser membre del consell consultiu d'Òmnium Cultural.[7] El juliol de 2012 li fou atorgada la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona a títol pòstum.[15] El 18 de setembre de 2012 se li concedí la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a títol pòstum.[16]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Heribert Barrera i Costa  
  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Heribert Barrera i Costa