Obre el menú principal

Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques

La Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques (SCCFQM) fou una filial de l’Institut d’Estudis Catalans, creada l’any 1932 amb la finalitat d'agrupar científics de diferents activitats.[1][2]

Infotaula d'organitzacióSocietat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques
Dades
Nom curt SCCFQM
Tipus societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Història
Creació 1932
Dissolució 1986
Reemplaçat per Societat Catalana de Tecnologia, Societat Catalana de Física, Societat Catalana de Matemàtiques i Societat Catalana de Química
Organització i govern
Seu 
Presidència Josep Estalella i Graells (1932–1939)
Eduard Fontserè i Riba (1939–1959)
Antoni Esteve i Subirana (1959–1968)
Josep Teixidor i Batlle (1968–1973)
Enric Casassas i Simó (1973–1976)
Heribert Barrera i Costa (1976–1978)
Joan Casulleras i Regàs (1978–1981)
Josep Maria Tura i Soteras (1981–1985)
Joaquim Sales i Cabré (1985–1986)
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

En la fundació de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques confluïren científics de procedents de diversos àmbits, de la Universitat, de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona, del Servei Meteorològic de Catalunya, dirigits per Eduard Fontserè, i els agrupats al voltant de la revista "Ciència", iniciada el 1926 sota la direcció de Ramon Peypoch i Pich. D'aquest darrer nucli havia sorgit la Societat de Química de Catalunya, la qual acordà la seva dissolució al final del 1931, i l'ingrés dels seus associats a la nova Societat, de la qual foren el nucli fundador més nombrós.[3] Josep Estalella i Graells en fou el primer president. El succeí Eduard Fontserè, entre els períodes dels anys 1933 al 1935, i del 1936 al 1939, continuant com a president de la Secció de Ciències de l’Institut fins al 1959, en què s’iniciaren de nou les activitats a la clandestinitat amb una nova junta presidida per Antoni Esteve i Subirana. Entre les seves activitats destacaren els cursos organitzats en col·laboració amb la CIRIT, les Trobades sobre Recerca Experimental en Física i Química (dins de l’àmbit de la Universitat Catalana d’Estiu), els Premis per a Estudiants, l’edició del Butlletí i d'altres publicacions, i l’organització de grups de treball. L’any 1986 es dividí en quatre societats filials de l’IEC:[4] La Societat Catalana de Tecnologia, la Societat Catalana de Física, la Societat Catalana de Matemàtiques i la Societat Catalana de Química.[1][3]

PresidentsModifica

Durant el transcurs de la seva història, entre els anys 1932 i 1986, els seus presidents han estat:[4]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1r desembre 2018].
  2. Tura i Soteras, Josep M.; Marquet i Ferigle, Lluís «La Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques (1932-1982)». Butlletí de les Societats Catalanes de Física, Química, Matemàtiques i Tecnologia, Núm. 4, 1985. ISSN: 2385-3077.
  3. 3,0 3,1 Tura i Soteras, Josep M. «Fundació de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, filial de l'Institut d'Estudis Catalans». Butlletí de les Societats Catalanes de Física, Química, Matemàtiques i Tecnologia, Núm. 4, 1985. ISSN: 2385-3077 [Consulta: 1r desembre 2018].
  4. 4,0 4,1 Balcells, Albert. L'Institut d'Estudis Catalans: una síntesi històrica. Institut d'Estudis Catalans, 2012, p. 169. ISBN 978-84-9965-107-1 [Consulta: 1r desembre 2018].