Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques

La Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques (SCCFQM) fou una filial de l'Institut d'Estudis Catalans, creada l'any 1932 amb la finalitat d'agrupar científics de diferents activitats.[1][2]

Infotaula d'organitzacióSocietat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques
Dades
Nom curtSCCFQM Modifica el valor a Wikidata
Tipussocietat filial de l'Institut d'Estudis Catalans Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1932 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1986 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perSocietat Catalana de Tecnologia (1986)
Societat Catalana de Física (1986)
Societat Catalana de Matemàtiques (1986)
Societat catalana de química (1986) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
PresidènciaJosep Estalella i Graells (1932–1939)
Eduard Fontserè i Riba (1939–1959)
Antoni Esteve i Subirana (1959–1968)
Josep Teixidor i Batlle (1968–1973)
Enric Casassas i Simó (1973–1976)
Heribert Barrera i Costa (1976–1978)
Joan Casulleras i Regàs (1978–1981)
Josep Maria Tura i Soteras (1981–1985)
Joaquim Sales i Cabré (1985–1986) Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

En la fundació de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques confluïren científics de procedents de diversos àmbits, de la Universitat, de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona, del Servei Meteorològic de Catalunya, dirigits per Eduard Fontserè, i els agrupats al voltant de la revista "Ciència", iniciada el 1926 sota la direcció de Ramon Peypoch i Pich. D'aquest darrer nucli havia sorgit la Societat de Química de Catalunya, la qual acordà la seva dissolució al final del 1931, i l'ingrés dels seus associats a la nova Societat, de la qual foren el nucli fundador més nombrós.[3] Josep Estalella i Graells en fou el primer president. El succeí Eduard Fontserè, entre els períodes dels anys 1933 al 1935, i del 1936 al 1939, continuant com a president de la Secció de Ciències de l'Institut fins al 1959, en què s'iniciaren de nou les activitats a la clandestinitat amb una nova junta presidida per Antoni Esteve i Subirana. Entre les seves activitats destacaren els cursos organitzats en col·laboració amb la CIRIT, les Trobades sobre Recerca Experimental en Física i Química (dins de l'àmbit de la Universitat Catalana d'Estiu), els Premis per a Estudiants, l'edició del Butlletí i d'altres publicacions, i l'organització de grups de treball. L'any 1986 es dividí en quatre societats filials de l'IEC:[4] La Societat Catalana de Tecnologia, la Societat Catalana de Física, la Societat Catalana de Matemàtiques i la Societat Catalana de Química.[1][3]

PresidentsModifica

Durant el transcurs de la seva història, entre els anys 1932 i 1986, els seus presidents han estat:[4]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1r desembre 2018].
  2. Tura i Soteras, Josep M.; Marquet i Ferigle, Lluís «La Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques (1932-1982)». Butlletí de les Societats Catalanes de Física, Química, Matemàtiques i Tecnologia, Núm. 4, 1985. ISSN: 2385-3077.
  3. 3,0 3,1 Tura i Soteras, Josep M. «Fundació de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, filial de l'Institut d'Estudis Catalans». Butlletí de les Societats Catalanes de Física, Química, Matemàtiques i Tecnologia, Núm. 4, 1985. ISSN: 2385-3077 [Consulta: 1r desembre 2018].
  4. 4,0 4,1 Balcells, Albert. L'Institut d'Estudis Catalans: una síntesi històrica. Institut d'Estudis Catalans, 2012, p. 169. ISBN 978-84-9965-107-1 [Consulta: 1r desembre 2018].