Obre el menú principal

Eduard Fontserè i Riba

(S'ha redirigit des de: Eduard Fontserè)

Eduard Fontserè i Riba (Barcelona, 1 de març de 1870[1] - 18 de setembre de 1970) va ser un meteoròleg, astrònom i sismòleg català. Va ser el fundador i director del Servei Meteorològic de Catalunya (1921-1939). Es pot considerar el pare de la meteorologia professional a Catalunya i de la professionalització científica i acadèmica de la meteorologia catalana.[2][3][4][5][6][7]

Infotaula de personaEduard Fontserè i Riba
Eduard Fontsere Vila 5767.JPG
Imatge de Fontserè el 1902
Biografia
Naixement 1 de març de 1870
Barcelona
Mort 18 de setembre de 1970(1970-09-18) (als 100 anys)
Barcelona
Lloc d'enterrament Cementiri de Montjuïc 
Logotip IEC.png  President de l'Institut d'Estudis Catalans Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques

1939 – 1959
← Josep Estalella i GraellsAntoni Esteve i Subirana →
Dades personals
Formació Universitat de Barcelona
Universidad Central
Es coneix per

fundador del Servei Meteorològic de Catalunya

construcció de l'Observatori Fabra
Activitat
Ocupació meteoròleg, astrònom i sismòleg
Ocupador Universitat de Barcelona
Modifica les dades a Wikidata

Doctorat en Ciències Físiques amb una memòria sobre astronomia, l'any 1893 passa a ser encarregat dels observatoris de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Organitza i presideix el Servei Horari Oficial, que fixa l'hora oficial de la ciutat de Barcelona. Estant al front de l'Observatori de la Granja Experimental de la Diputació de Barcelona, presenta un projecte que s'acaba definint en la construcció de l'Observatori Fabra.

Amb l'ajuda de l'Institut d'Estudis Catalans crea l'Estació Aerològica de Barcelona. També presideix l'Ateneu Barcelonès, la Societat Astronòmica de Barcelona i la Secció de Ciències de l'IEC.[8]

BiografiaModifica

Eduard Fontserè i Riba fou fill d'Eduard Fonstserè i Mestre i de la seva esposa Carmen Riba i Arqué.[9] Fou nebot de l'arquitecte Josep Fontserè i Mestre i net de l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech.

Meteoròleg, astrònom i sismòleg, doctor en ciències fisicomatemàtiques, ocupà les càtedres de Geodèsia, Mecànica Racional i Astronomia a la Universitat de Barcelona.

Fontserè estudià a la Facultat de Ciències, on cursà l'especialitat de Ciències Físiques i es doctorà a Madrid, triant per a la seva memòria de doctorat un treball d'astronomia.

Una vegada tornat de Madrid el 1893, Fontserè aconseguí una ocupació com a encarregat dels observatoris de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i a partir d'aquell moment fou l'impulsor de multitud d'activitats i iniciatives.

Organitzà i presidí el Servei Horari Oficial, que fixava l'hora oficial de Barcelona, presentà un projecte d'observatori astronòmic al cim del Tibidabo, posat en pràctica amb modificacions en construir-hi l'Observatori Fabra, estant al front de l'Observatori de la Granja Experimental de la Diputació de Barcelona, organitzà la Xarxa Pluviomètrica de Catalunya, participà en la impressió a Barcelona de la primera radiografia a l'Estat.

Amb l'ajuda de l'Institut d'Estudis Catalans, creà l'Estació Aerològica de Barcelona, cèl·lula inicial del Servei Meteorològic de Catalunya.[10]

El Servei Meteorològic de Catalunya esdevingué la seva gran obra. Aprovada la seva creació pel Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya el setembre de 1919, el director del Servei era nomenat per l'Institut d'Estudis Catalans, i l'Institut proposà Eduard Fontserè per a aquesta funció.

Fontserè fou director del Servei Meteorològic de Catalunya al llarg de tots els anys d'existència de la institució (1921-1939). Com a director del Servei representà l'organització catalana a reunions de la Conferència Internacional de Directors de Serveis Meteorològics, màxim òrgan rector de l'Organització Meteorològica Internacional (OMI) i aconseguí amb els treballs portats a terme un alt prestigi internacional.

Un altre punt a destacar de l'activitat científica de Fontserè fou la promoció d'associacions en el camp de les ciències. Formà part de la Societat Geogràfica de Barcelona. Tingué importants vincles amb el Centre Excursionista de Catalunya. Fou membre de l'Acadèmia de Ciències. Presidí l'Ateneu Barcelonès i la Societat Astronòmica de Barcelona, propicià la creació de la Societat Catalana de Geografia.

Fou president de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans,[11] en la qual, en la clandestinitat i ja jubilat des de 1942, participà en la represa de les activitats científiques a Catalunya.

Entre els anys 1939 i 1959 fou el president de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques.[12]

ObresModifica

  • Fontserè, Eduard. Les estacions meteorològiques de muntanya fundades per la Generalitat amb motiu de l'any polar 1932 - 1933. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1933. 
  • Fontserè, Eduard. Assaig d'un vocabulari meteorològic català. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1948. 
  • Fontserè, Eduard. La tramuntana empordanesa i el mestral del Golf de Sant Jordi. Genève: Institució Patxot de Catalunya, 1950. 

BibliografiaModifica

  • Batlló, Josep; Busto, Montserrat. 1939: Els núvols confiscats: Relat d'Eduard Fontserè sobre els últims dies del Servei Meteorològic de Catalunya. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2017 (Publicacions de la Presidència 49). ISBN 978-84-9965-390-7. 

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «» Arxiu Municipal de Barcelona » Detall de registre Naixements.1870 Registres llibre 1 (1 a 1600) registre 1163 foli 291», 1870. [Consulta: 4 agost 2018].
  2. «Eduard Fontserè i Riba (1870-1970)». www.acam.cat. [Consulta: 1r març 2008].
  3. «Eduard Fontserè i Riba (1870-1970)». www.oratge.org. [Consulta: 7 maig 2013].
  4. Eduard Fontserè. Relació de fets. Iglésies i Fort, Josep (1983) Fundació Salvador Vives Casajoana N 81 Barcelona. |consulta= 07-05-2013|
  5. Roca Rosell,Anton i;Camarasa, J.M.(1995):Ciència i Tècnica als Països catalans:una aproximació biogràfica als darrers 150 anys.Fundació Catalana per la Recerca.|consulta= 07-05-2013|
  6. Biografía del Doctor Eduard Fontserè i Riba (1870-1970) Roca, Batlló, Arús ACAM 2004 ISBN 84-930328-9-1|consulta= 07-05-2013|editor = www.acam.cat
  7. Recordant el doctor Fontserè, pare de la meteorologia catalana. Revista de Catalunya. Barcelona, núm. 108 (juny 1996), p. 42-59 (Realitats) |consulta= 07-05-2013|
  8. Noms propis, Web: Mancomunitat de Catalunya, 2014 [Consulta: març 2014].
  9. Registre Civil de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1870, número de registre 1163, foli 291.
  10. «Les seccions de ciències de l'IEC». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Agost 2013].
  11. «Membres numeraris de l'IEC. Eduard Fontserè». www.iecat.net. [Consulta: 1r març 2008].
  12. Balcells, Albert. L'Institut d'Estudis Catalans: una síntesi històrica. Institut d'Estudis Catalans, 2012, p. 169. ISBN 978-84-9965-107-1 [Consulta: 1r desembre 2018]. 
  13. [1]