Jorge Fernández Díaz

polític espanyol del Partit Popular

Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) és un polític espanyol. Professionalment, és enginyer industrial i inspector de treball, encara que es dedica a la política des dels 28 anys, havent militat en diversos partits de dreta i centredreta durant la Transició (UCD, CDS, el 1983 Alianza Popular, refundada el 1989 com a Partit Popular) i membre supernumerari de l'Opus Dei.[1] Des del 22 de desembre del 2011 fins al 4 de novembre del 2016 va ser Ministre de l'Interior d'Espanya.

Infotaula de personaJorge Fernández Díaz

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 abril 1950 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Valladolid (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
8 juliol 2016 – 21 maig 2019

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Congrés dels Diputats
4 gener 2016 – 19 juliol 2016

Circumscripció electoral: Barcelona

Ministre de l'Interior d'Espanya
22 desembre 2011 – 4 novembre 2016
← Antonio Camacho VizcaínoJuan Ignacio Zoido Álvarez →
Membre del gabinet: primer govern Rajoy
Diputat al Congrés dels Diputats
5 desembre 2011 – 13 gener 2016

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Congrés dels Diputats
27 març 2008 – 13 desembre 2011

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Congrés dels Diputats
24 març 2004 – 1r abril 2008

Circumscripció electoral: Barcelona

Secretari d'Estat de Relacions amb les Corts
5 maig 2000 – 19 abril 2004
← José María Michavila NúñezFrancisco Caamaño Domínguez →
Diputat al Congrés dels Diputats
29 març 2000 – 2 abril 2004

Circumscripció electoral: Barcelona

Secretari d'Estat d'Educació, Universitats, Recerca i Desenvolupament
22 gener 1999 – 5 maig 2000
← Manuel Jesús González GonzálezJulio Iglesias de Ussel →
Secretari d'Estat d'Administracions Territorials
10 maig 1996 – 22 gener 1999
← José Francisco Peña DíezFrancisco Camps Ortiz →
Diputat al Congrés dels Diputats
14 març 1996 – 28 maig 1996 – Sergio Gómez-Alba Ruiz →

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Congrés dels Diputats
21 juny 1993 – 9 gener 1996

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Congrés dels Diputats
13 novembre 1989 – 13 abril 1993

Circumscripció electoral: Barcelona

President del Partit Popular de Catalunya
20 gener 1989 – 9 gener 1991
← cap valor – Aleix Vidal-Quadras i Roca →
Diputat al Parlament de Catalunya
16 juny 1988 – 21 novembre 1989 (renúncia)Antonio Perea Oliva →

Circumscripció electoral: Barcelona

Senador al Senat espanyol
26 juny 1986 – 2 setembre 1989
Diputat al Parlament de Catalunya
17 maig 1984 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
1983 – 1984
Governador civil de Barcelona
24 juliol 1981 – 16 setembre 1982
← Josep Coderch i PlanasFederico Gallo Lacárcel →
Governador civil de la província d'Oviedo
1980 – 1981
← Pablo Martín CaballeroRicardo Larraínzar Zaballa → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióenginyer industrial, polític, inspector de treball Modifica el valor a Wikidata
PartitAlianza Popular (1983–)
Centre Democràtic i Social
Partit Popular
Unió de Centre Democràtic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
GermansAlberto Fernández Díaz Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm2985076 Facebook: JorgeFernandezDiaz.PP Twitter: JorgeFdezDiaz Modifica el valor a Wikidata

És fill d'un militar falangista[2] i germà del també polític Alberto Fernández Díaz, actualment regidor i president del grup municipal del Partit Popular Català a l'Ajuntament de Barcelona.

Biografia modifica

Fill d'Eduardo Fernández Ortega, tinent coronel de cavalleria i subinspector en cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona quan era governador civil Felipe Acedo Colunga.[3] Establert a Barcelona des de 1953, estudià enginyeria industrial (especialitzat en organització industrial) i ha estat inspector de treball i seguretat social i enginyer de l'Institut nacional de seguretat i higiene al treball.

Fou nomenat subdelegat i Delegat Provincial de Treball a Barcelona, Governador Civil d'Astúries (1980-1981) i de Barcelona (1981-1982) i president provincial d'Aliança Popular a Barcelona des de 1983, posteriorment Partit Popular de Catalunya, que presidí entre 1989 i 1991.[1]

Fou escollit diputat per la província de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1989, 1993, 1996, 2000, 2004 i 2008, diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions de 1984, regidor de l'ajuntament de Barcelona (1983) i senador designat per la Comunitat Autònoma el 1986.

Durant el govern de José María Aznar ocupà diversos càrrecs públics: Secretari d'estat per a les Administracions Territorials (14 de maig de 1996 - 22 de gener de 1999), Secretari d'Estat d'Educació, Universitats, Investigació i Desenvolupament (22 de gener de 1999 - 5 de maig de 2000) i Secretari d'Estat de Relacions amb les Corts (5 de maig de 2000 - 19 d'abril de 2004). Des del 22 de desembre del 2011 fins al 4 de novembre del 2016 va ser, durant el govern de Mariano Rajoy Brey, Ministre de l'interior de l'Estat Espanyol.[1] Va deixar el seu càrrec forçat pel Congrés dels Diputats que el van reprobar, sent aquesta la primera reprobació de la democràcia.[4]

Acusacions d'ús partidista del Ministeri de l'Interior amb la policia modifica

El cas Antifrau modifica

El 21 de juny de 2016, en plena campanya electoral espanyola, el diari Público va fer pública una conversa entre Fernández Díaz i el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, que es va dur a terme l'octubre del 2014, en la qual presumptament conspirava per fabricar escàndols contra ERC i CDC[5] en la coneguda com Operació Catalunya.[6]

El 26 de maig de 2022, el president del govern Pedro Sánchez va assegurar al ple del Congrés dels Diputats, que a setanta policies van treballar per combatre adversaris polítics i l'independentisme català i que responsables polítics al màxim nivell com l'exministre Jorge Fernández Díaz i l'exsecretari d'Estat Francisco Martínez van participar en comportaments o maniobres clarament il·legals.[7]

Operació Kitchen modifica

Al setembre de 2020, a petició de la Fiscalia Anticorrupció, l'exministre va quedar formalment imputat per l'ús de fons públics per finançar l'espionatge a l'extresorer del PP Luis Bárcenas.[8]

Honors modifica

  Cavaller Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica
  Comandant de la Legió d'Honor[9]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Pardo de Vera, Ana. «El círculo piadoso de Fernández Díaz» (en castellà). publico.es, 02-02-2014. [Consulta: 25 abril 2014].
  2. «Fernández Díaz, el fill del repressor». L'Accent, 03-01-2014 [Consulta: 18 setembre 2020].
  3. Fernández Díaz, el hijo del represor, al web de Súmate, gener de 2014
  4. Ortega Dolz, Patricia; Garea, Fernando «El Congreso reprueba a Fernández Díaz con los votos de todos salvo del PP» (en castellà). EL PAÍS, 18-10-2016.
  5. Bayo, Carlos Enrique; López, Patrícia «Fernández Díaz conspiró con el jefe de la Oficina Antifraude catalana para fabricar escándalos contra ERC y CDC» (en castellà). Público, 21-06-2016 [Consulta: 22 juny 2016].
  6. «Qui és qui en l'operació Catalunya». Rac1, 21-06-2017. [Consulta: 22 juny 2017].
  7. «El govern espanyol reconeix la ‘policia patriòtica’ i il·legalitats d'acusats de coaccions a Andorra». Altaveu, 26-05-2022. [Consulta: 27 maig 2022].
  8. Martialay, Ángela «Kitchen: el juez imputa al ex ministro Jorge Fernández Díaz por el espionaje ilegal a Bárcenas». El Mundo, 18-09-2020 [Consulta: 18 setembre 2020].
  9. Manuel Valls condecora Fernández Díaz amb la Legió d'Honor francesa

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jorge Fernández Díaz
  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Jorge Fernández Díaz