Secretari d'estat d'Espanya

(S'ha redirigit des de: Secretari d'estat (Espanya))
Per a altres significats, vegeu «Secretari d'Estat (Monarquia Absolutista borbònica)».

Un secretari d'estat, a Espanya, és un càrrec de lliure designació que conforma un òrgan unipersonal dins de l'Administració General de l'Estat jeràrquicament intermedi entre el ministre i el subsecretari d'estat i que actua de fet com una mena de viceministre. Es va crear el 1977 amb el Reial Decret 1558, de 5 de juliol,[1] per a conformar l'estructura del primer govern d'Espanya posterior a les primeres eleccions democràtiques (15 de juny de 1977), presidit per Adolfo Suárez.

El secretari d'estat s'exerceix, respecte al seu departament, la iniciativa, direcció, inspecció de tots els serveis del departament i l'alta inspecció de tots els serveis del departament. El secretari d'estat també pot disposar de les despeses pròpies dels serveis del seu departament no reservats a la competència del Consell de Ministres, dins l'import dels crèdits autoritzats, i sol·licitar al Ministeri d'Hisenda l'ordenació de les despeses corresponents.[2]

Els secretaris d'estats van tenir un protagonisme històric inesperat el 1981 amb motiu de l'intent de cop d'estat del 23 de febrer que va mantenir segrestat al Govern d'Espanya i al Congrés dels Diputats. La reunió dels alts càrrecs de l'administració presidida pel director de la Seguretat de l'Estat Francisco Laína (que alguns anomenen informalment govern Laína) va actuar en absència de ministres com un poder executiu en contacte amb el rei Joan Carles I, de fet, com únic poder legítim de l'estat que romania funcionant a banda del judicial, atès que el Senat d'Espanya no va arribar a reunir-se i molts senadors estaven també segrestats al Palau del Congrés.[3]

La Llei 50 /1997 del Govern,[4] que derogava la Llei 10/1983,[5] els defineix com a òrgans superiors de l'Administració General de l'Estat, directament responsables de l'execució de l'acció del Govern en un sector d'activitat específica d'un departament o de la Presidència del Govern. Actuen sota la direcció del titular del departament al qual pertanyin. Quan estiguin adscrits a la Presidència del Govern, actuen sota la direcció de President. Així mateix, podran ostentar per delegació expressa dels seus respectius ministres la representació d'aquests en matèries pròpies de la seva competència, incloses aquelles amb projecció internacional, sense perjudici, en tot cas, de les normes que regeixen les relacions d'Espanya amb altres estats i amb les organitzacions internacionals.

Segons l'article 14 de la Llei 6/1997, de 14 d'abril, d'Organització i Funcionament de l'Administració General de l'Estat[6] els secretaris d'estat dirigeixen i coordinen les direccions generals situades sota la seva dependència, i responen davant el ministre de l'execució dels objectius fixats per la secretaria d'estat. Amb aquesta finalitat els correspon:

  • Exercir les competències sobre el sector d'activitat administrativa assignat que els atribueixi la norma de creació de l'òrgan o que els delegui el ministre i exercir les relacions externes de la secretaria d'estat, llevat dels casos legalment reservats al ministre.
  • Exercir les competències inherents a la seva responsabilitat de direcció i, en particular, impulsar la consecució dels objectius i l'execució dels projectes de la seva organització, controlant el seu compliment, supervisant l'activitat dels òrgans directius adscrits i impartint instruccions als seus titulars.
  • Nomenar i separar els subdirectors generals de la secretaria d'estat.
  • Mantenir les relacions amb els òrgans de les comunitats autònomes competents per raó de la matèria.
  • Exercir les competències atribuïdes al ministre en matèria d'execució pressupostària, amb els límits que, si escau, s'estableixin per aquell.
  • Subscriure els contractes relatius a assumptes de la seva secretaria d'estat, i els convenis no reservats al Ministre de què depenguin o al Consell de Ministres.
  • Resoldre els recursos que s'interposen contra les resolucions dels òrgans directius que depenguin directament d'ell i els actes no esgoten la via administrativa, així com els conflictes d'atribucions que se suscitin entre aquests òrgans.
  • Qualsevol altres competències que els atribueixi la legislació en vigor.

ReferènciesModifica

  1. «Real Decreto 1558, por el que se reestructuran determinados órganos de la Administración Central del Estado» (en castellà). BOE, núm. 159, 05-07-1977, p. 15035-15037 [Consulta: 5 març 2014].
  2. Maria Victoria Campos Zabala EL PORTAVOZ DEL GOBIERNO EN ESPAÑA DURANTE LA TRANSICIÓN DEMOCRÁTICA
  3. 23-F, el secuestro de la democracia, Diario de Álava, 23 de febrer de 2006
  4. «Ley 50/1997, de 27 de noviembre, del Gobierno» (en castellà). BOE, núm. 285, 28-11-1997, p. 35082-35088 [Consulta: 5 març 2014].
  5. «Ley 10/1983, de 16 de agosto, de Organización de la Administración Central del Estado» (en castellà). BOE, núm. 197, 18-08-1983, p. 22664 -22665 [Consulta: 5 març 2014].
  6. «Ley 6/1997, de 14 de abril, de Organización y Funcionamiento de la Administración General del Estado» (en castellà). BOE, núm. 90, 15-04-1997, p. 11755 -11773 [Consulta: 5 març 2014].