Antoni Santiburcio i Moreno
Antoni Santiburcio i Moreno (Jaén, 22 de novembre de 1954 - Barcelona, 8 de juliol de 2001) fou un sindicalista i polític català
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 novembre 1954  Jaén (Espanya) |
| Mort | 8 juliol 2001 (46 anys) Barcelona |
 Tinent d'alcalde Barcelona | |
| 30 juny 1987 – 8 juliol 2001 | |
 Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 17 maig 1984 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària) Legislatura: segona legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
| Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària) Legislatura: primera legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
| Dades personals | |
| Residència | Barcelona |
| Formació | Universitat Laboral de Còrdova Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | polític, electricista, advocat, sindicalista, economista |
| Partit | Partit Socialista Obrer Espanyol (1972–) Partit dels Socialistes de Catalunya |
| Membre de | Unió General de Treballadors (1972–) |
El 1972 es va afiliar a la UGT de Jaén, de la mà de Cándido Méndez, i al PSOE, de la d'Alfonso Guerra, i participà en les lluites estudiantils de la Universitat Laboral de Còrdova (1973-1974), on estudiava física i economia i en les quals fou detingut. S'establí a Catalunya, on treballà com a electricista i reparador d'ascensors, i aviat fou nomenat secretari d'acció reivindicativa de la Federació del Metall de la UGT de Catalunya. El 1976 fou acomiadat de les empreses Mercx i Rivière per la seva militància sindical.
Participà en el moviment d'unificació del socialisme català; fins al 1982 fou primera secretari de l'Agrupació Socialista de Sant Andreu de Palomar i el 1984 substituí Jordi Parpal i Marfà com a primer secretari de la Federació Socialista de Barcelona, càrrec que va ocupar fins a la seva mort.
Fou elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i 1984, essent el diputat més jove al Parlament de Catalunya el 1980. Simultàniament estudià ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona. Fou membre de la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya (1980-1983), Diputat Interventor (1983-1984) i vicepresident de la Comissió per al Seguiment del Procés d'Integració de l'Estat Espanyol en les Comunitats Europees (1986-1988).[1]
A les eleccions municipals espanyoles de 1987 fou elegit tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona pel districte de Sant Andreu de Palomar i el 1995 pel de Nou Barris. Destacà pels seus projectes de centres d'oci i grans parcs, com el Parc Central de Nou Barris, així com els eixos de Fabra i Puig i Valldaura i els de l'Avinguda dels Quinze, Pi i Molist, Verdun i Via Júlia. Va morir el 2001 després d'una llarga malaltia.