Obre el menú principal

Antoni Santiburcio i Moreno

sindicalista i polític català d'origen andalús

Antoni Santiburcio i Moreno (Jaén, 22 de novembre de 1954 - Barcelona, 8 de juliol de 2001) fou un sindicalista i polític català

Infotaula de personaAntoni Santiburcio i Moreno
Biografia
Naixement 22 novembre 1954
Jaén
Mort 8 juliol 2001 (46 anys)
Barcelona
Escut de Barcelona.svg  Tinent d'alcalde Barcelona

30 juny 1987 – 8 juliol 2001
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

17 maig 1984 – 4 abril 1988
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

10 abril 1980 – 20 març 1984
Circumscripció electoral: Barcelona

Residència Barcelona
Educació Universitat Laboral de Còrdova
Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Polític, sindicalista, advocat i electricista
Partit polític Partit Socialista Obrer Espanyol (1972–)
Partit dels Socialistes de Catalunya
Modifica les dades a Wikidata

El 1972 es va afiliar a la UGT de Jaén, de la mà de Cándido Méndez, i al PSOE, de la d'Alfonso Guerra, i participà en les lluites estudiantils de la Universitat Laboral de Còrdova (1973-1974), on estudiava física i economia i en les quals fou detingut. S'establí a Catalunya, on treballà com a electricista i reparador d'ascensors, i aviat fou nomenat secretari d'acció reivindicativa de la Federació del Metall de la UGT de Catalunya. El 1976 fou acomiadat de les empreses Mercx i Rivière per la seva militància sindical.

Participà en el moviment d'unificació del socialisme català; fins al 1982 fou primera secretari de l'Agrupació Socialista de Sant Andreu de Palomar i el 1984 substituí Jordi Parpal i Marfà com a primer secretari de la Federació Socialista de Barcelona, càrrec que va ocupar fins a la seva mort.

Fou elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i 1984, essent el diputat més jove al Parlament de Catalunya el 1980. Simultàniament estudià ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona. Fou membre de la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya (1980-1983), Diputat Interventor (1983-1984) i vicepresident de la Comissió per al Seguiment del Procés d'Integració de l'Estat Espanyol en les Comunitats Europees (1986-1988).[1]

A les eleccions municipals espanyoles de 1987 fou elegit tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona pel districte de Sant Andreu de Palomar i el 1995 pel de Nou Barris. Destacà pels seus projectes de centres d'oci i grans parcs, com el Parc Central de Nou Barris, així com els eixos de Fabra i Puig i Valldaura i els de l'Avinguda de Borbó, Pi i Molist, Verdum i Via Júlia. Va morir el 2001 després d'una llarga malaltia.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

  • Biografia per la Fundació Rafael Campalans
  • Biografia al web de la Fundació Pablo Iglesias