Partit Comunista Obrer de Catalunya
El Partit Comunista Obrer de Catalunya és la branca catalana del Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE) d'Enrique Líster, partit escindit el 1973 del PCE i amb ideologia marxista-leninista. La branca catalana va néixer també el 1973. El seu secretari general fou Albert Farran Oriol, originari de Castelldans, més tard resident a Girona, però que vivia exiliat a França fins que va tornar els anys setanta. Va ser legalitzat el 28 d'octubre de 1977. El seu periòdic és "Endavant".
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | PCOC  |
| Tipus | partit polític català |
| Ideologia política | marxisme-leninisme antirrevisionisme |
| Alineació política | extrema esquerra |
| Història | |
| Creació | 1973 |
| Data de dissolució o abolició | 1986 |
| Reemplaçat per | Partit Socialista Unificat de Catalunya (1986) |
| Governança corporativa | |
| Part de | Partit Comunista Obrer Espanyol |
Quan el PCOE es va unir al PCE el 1986, després de la caiguda de Santiago Carrillo Solares, el PCOC va seguir els seus passos i es va integrar en el PSUC, quedant dissolt. El PCOE fou reconstituït el 2003, refundant-se el PCOC quatre anys més tard, el 2007.[1]
Resultats electorals modifica
| Any | Vots | % | Escons |
|---|---|---|---|
| 1980 | 12.963 | 0,48 | 0 / 135 |
| 1984 | 2.593 | 0,09 | 0 / 135 |
Referències modifica
- ↑ Isidre Molas (editor), Joan B. Culla i Clarà Diccionari dels partits polítics de Catalunya: segle XX, Diccionaris de l'Enciclopèdia, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2000, pàgines 189 & 225, ISBN 9788441204669