Antoni Dalmau i Ribalta

escriptor i polític català

Antoni Dalmau i Ribalta (Igualada, Anoia, 13 de març de 1951 - Igualada, Anoia, 5 de gener de 2022) va ser un escriptor i polític socialista català.[1][2]

Infotaula de personaAntoni Dalmau i Ribalta
Antoni Dalmau (cropped).jpg
Antoni Dalmau i Ribalta Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 març 1951 Modifica el valor a Wikidata
Igualada (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 gener 2022 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Igualada (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident domèstic Modifica el valor a Wikidata
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
5 desembre 1995 – 24 agost 1999 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
3 abril 1992 – 26 setembre 1995 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Vicepresident segon del Parlament de Catalunya
16 juny 1988 – 26 setembre 1995
← Isidre Molas i BatlloriSimó Pujol i Folcrà →
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
16 juny 1988 – 21 gener 1992 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Escut heràldic d'Igualada.svg Regidor de l'Ajuntament d'Igualada
1987 – 1991
Escut de Barcelona.svg Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
1983 – 1987
Escudo de la provincia de Barcelona.svg 82è President de la Diputació de Barcelona
1982 – 1987
← Francesc Martí i JusmetManel Royes i Vila →
Escudo de la provincia de Barcelona.svg Diputat provincial de Barcelona
1979 – 1987
Escut heràldic d'Igualada.svg Regidor de l'Ajuntament d'Igualada
1979 – 1983 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - llicenciatura en Dret (–1973) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, professor, traductor, historiador, polític, advocat (–1982) Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Ramon Llull Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit dels Socialistes de Catalunya (1978–2013)
Partit Socialista de Catalunya-Congrés (1976–1978) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereAssaig i novel·la Modifica el valor a Wikidata
Família
PareAntoni Dalmau i Jover Modifica el valor a Wikidata
ParentsDaniel Mestre i Dalmau (nebot) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Fou president de la Diputació de Barcelona (1982-1987) i vicepresident del Parlament de Catalunya (1988-1995).[3] Va presidir la Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona, va ser professor de la facultat de Ciències de la Comunicació (Blanquerna) de la Universitat Ramon Llull,a més de ser traductor i col·laborador regular de diversos mitjans de comunicació, director de la Revista d'Igualada i autor de més d'una vintena de llibres, entre els quals set novel·les.[4] Afiliat al PSC, l'agost de 2013 abandonà la militància.[5]

Trajectòria personal i políticaModifica

Nascut a Igualada, és un dels vuit fills del polític i escriptor Antoni Dalmau i Jover. Va ser membre de l'escoltisme.[6] Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona[7] l'any 1972, professor de català i advocat en exercici fins a l'any 1982.[7] Afiliat a Convergència Socialista de Catalunya el 1975, va pertànyer catorze anys a la comissió executiva nacional del PSC (1978-1992). Fou regidor de l'Ajuntament d'Igualada (1979-1983 i 1987-1991) i regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1983-1987).[7] Fou elegit diputat de la Diputació de Barcelona a les eleccions de 1980 pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) pel partit judicial d'Igualada, i renovà el càrrec en les eleccions de 1983.[8]

L'any 1982 succeí Francesc Martí i Jusmet com a president de la Diputació de Barcelona, fins a l'any 1987, quan fou succeït per Manel Royes i Vila.[8] Fou diputat al Parlament de Catalunya (1988-1999), vicepresident d'aquesta cambra (1988-1995) i president de la Comissió de Política Cultural (1995-1999).

En la seva vessant d'escriptor, va publicar diverses novel·les i assaigs polítics i va destacar com a especialista en la història del catarisme,[9] en l'estudi de l'obrerisme i la violència social en el canvi de segle XIX-XX i també de la Guerra Civil. Així mateix, va traduir nombrosos llibres, fent servir en alguns casos el pseudònim Albert Vilardell.[10]

Col·laborava habitualment en diversos mitjans de comunicació (El Punt Avui, El Periódico de Catalunya, Regió 7, Catalunya Ràdio, Anoiadiari.cat, RAC1 i TV3). Va ser fundador i director de la Revista d'Igualada i professor de la facultat de Ciències de la Comunicació, Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull.

Presidí la Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona, durant vint-i-cinc anys (1988-2013), i va pertànyer a les juntes de diverses entitats culturals (Orfeó Català, Fundació Centre Internacional de Música Antiga, Fundació Pau Casals, Societat Catalana d'Estudis Històrics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans…).

Premis i reconeixementsModifica

Obres publicadesModifica

Novel·lesModifica

  • El testament de l'últim càtar. Columna, 2006
  • Primavera d'hivern, Premi Fiter i Rossell 2004. Columna, 2005
  • L'amor de lluny. Columna, 2001
  • Naufragis quotidians, Conjuntament amb Anna Vila i Badia. Columna, 1999
  • Terra d'oblit. El vell camí dels càtars. I Premi Nèstor Luján de novel·la històrica. Columna, 1997, de la qual s'han fet catorze edicions.
  • Capsa de records. Columna, 1995
  • El cor de l'espiral. Diari íntim d'un conseller d'Agricultura. Columna, 1994

Assaigs políticsModifica

  • Cartes a un jove polític. Què pots fer pel teu país. Columna, 2000
  • Materials d'obra. Edicions 62, 1987

Estudis històricsModifica

  • Pecats capitals de la història de Catalunya. Avarícia. Columna, 2015.
  • Pecats capitals de la història de Catalunya. Luxúria. Columna, 2015.
  • Per la causa dels humils. Una biografia de Tarrida del Mármol (1861-1915). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2015.
  • La Guerra Civil i el primer franquisme a l'Anoia. Els protagonistes. Premi Gumersind Bisbal i Gutsems 2013. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, 2014.
  • El procés de Montjuïc. Barcelona al final del segle xix. Premi Agustí Duran i Sanpere d'història de Barcelona, 2010. Ajuntament / Ed. Base, 2010.
  • Set dies de fúria. Barcelona i la Setmana Tràgica (juliol de 1909). Columna - Destino, 2009.
  • El cas Rull. Viure del terror a la Ciutat de les Bombes (1901-1908). Columna, 2008.
  • Petita història d'Enric Prat de la Riba. Il·lustracions de Pilarín Bayés, Mediterrània, 2007.
  • Els càtars. UOC, 2005.
  • Una escapada al país dels càtars. Guia de viatge. Columna, 2002.
  • Pels camins de la història d'Igualada. Il·lustracions de Carme Solé i Vendrell. Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil. Abadia de Montserrat, 1985.

Tradicions i costumsModifica

  • Jocs, cançons i costums que no hem de perdre. Il·lustracions de Núria Giralt. Columna, 2008.
  • Les festes tradicionals que no hem de perdre. Il·lustracions de Núria Giralt. Columna, 2005.

Participació en obres col·lectivesModifica

  • Per què els catalans diem no a la guerra. No en el nostre nom (article: “Contra (el germen de) la guerra”). Columna, 2003.
  • Mudances / Mudanzas (conte titulat: “Una casa austera i senzilla”). Columna / Bronce, 1999.

TraduccionsModifica

Traductor de diversos autors: Marcel Durliat, Christian Jacq, Henri Troyat, Amélie Nothomb, Zoé Oldenbourg, Alice Ferney, Pierrette Fleutiaux, Bénédicte et Patrice des Mazery, Stieg Larsson, Stephen W. Hawking, la sèrie d'Els Barrufets…).

ReferènciesModifica

  1. «Mor el polític i escriptor Antoni Dalmau, expresident de la Diputació de Barcelona. Va militar al PSC fins al 2013 i en els últims anys s'havia apropat a ERC». Diari ARA, 05-01-2022 [Consulta: 5 gener 2022].
  2. «Mor l'escriptor igualadí Antoni Dalmau i Ribalta» (en catalan). [Consulta: 29 gener 2022].
  3. Honors i distincions 2004. Ciutat d'Igualada. Igualada: Ajuntament d'Igualada, 2004, p. 8-39. 
  4. Antoni Dalmau a escriptors.com
  5. Vilaweb, 28.08.2013, L'històric Antoni Dalmau estripa el carnet del PSC
  6. Joan Costa i Riera annex del llibre "Dels moviments d'església a la militància política" Ed. Mediterrània Barcelona 1997
  7. 7,0 7,1 7,2 "Qui escriu a l'Anoia". 1994. Sònia Magallón i Teresa Mas. Editat pel Consell Comarcal de l'Anoia.
  8. 8,0 8,1 Presidents de la Diputació de Barcelona
  9. «Els Càtars». BiblioSort. Arxivat de l'original el 19 gener 2015. [Consulta: 7 gener 2022].
  10. Antoni Dalmau, Traduccions realitzades Arxivat 2010-08-06 a Wayback Machine.
  11. «Premi Nèstor Luján de novel·la històrica». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 abril 2021].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoni Dalmau i Ribalta