Obre el menú principal

Pont Blau fou una revista cultural escrita en català i que es publicà a la ciutat de Mèxic des del 1952 fins al 1963. La seva periodicitat era mensual, tenia un tiratge d'un miler d'exemplars i se subtitulava "Literatura, Arts, Informació". Entre el 15 de setembre de 1952 i el desembre de 1963 va treure cent vint-i-sis números. Finalment, el 1964, la revista Xaloc va prendre el seu relleu.

Infotaula de publicacions periòdiquesPont Blau
Tipus revista
Fitxa tècnica
Inici publicació 1952
Tancament 1963
Lloc de publicació Ciutat de Mèxic
Estat Mèxic
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

Context històricModifica

Durant la dictadura franquista (1939-1975) el català havia quedat reduït a l’ús familiar, mentre que la llengua castellana va passar a ser l’única en l’ensenyament, l’administració i els mitjans de comunicació. Per això, tant des de l’interior com des de l’exili, va haver-hi diverses campanyes i iniciatives per seguir difonent la llengua. Una d’aquestes iniciatives fou la revista Pont Blau.

EdicióModifica

Equip

La revista fou fundada per Ramon Fabregat i Arrufat, que s'encarregà de l'administració. La redacció a Uruguay, 40, estava encapçalada pel seu director i veritable ànima del projecte: Vicenç Riera Llorca, els secretaris de redacció Josep Soler i Vidal i més tard, Marc Hurtado, Josep Maria Giménez-Botey en fou director artístic i Joan Boldó i Climent en fou gerent.

En foren principals col·laboradors J. Roure Torrent, Artur Bladé DesumvilaAbelard Tona i NadalmaiPere CaldersManuel Galés, Mas i Perera, Miquel Ferrer Sanxis, Manuel Xuriguera, Odó Hurtado i MartíJoan FusterRafael TasisManuel de PedroloMaria Aurèlia CapmanyAlfons Boix i Vallicrosa i Rafael Tasis, entre d'altres.

La impressió fou a càrrec de la Impremta Grafos, Cincueta y Siete, 110 (de l’exemplar 1 al 4) i, posteriorment, de l’Editorial Fournier, Bolívar 238.

La revista Pont Blau es finançava a través de la publicitat, de les subscripcions i dels ajuts de Dalmau Costa.

Format

El format de la revista era de quaranta pàgines de 165 cm x 230 cm, imprès a dues i tres columnes amb anuncis i il·lustracions.

TemàticaModifica

La publicació pretenia crear un òrgan literari comú i de publicació regular per a tots els escriptors dels Països Catalans que escriguessin lliurement en català, i fer de pont (d'ací el nom) entre els autors de l'interior i els exiliats. Va publicar articles censurats a Catalunya (com una carta de Ramón Menéndez Pidal a José Luis López Aranguren) i va fer-se ressò de diverses polèmiques literàries (sobre la mort de Xènius, sobre l'antologia poètica de Joan Triadú de 1951 o sobre El pelegrí apassionat de Joan Puig i Ferreter).

A més de publicar contes, poemes, assaigs, noticiaris i recensions, a la revista hi predominava la temàtica literària, tot i que dedicà molt espai a la informació. Rafael Tasis (amb el pseudònim Blanquerna, entre altres) era el col·laborador més prolífic i encarregat de filtrar alguns articles a l'interior.

També convocava tres premis per a obres escrites en català: l'Alexandre Plana d'assaig sobre pintura o escultura contemporània, el premi Guimerà de teatre i el Maragall de poesia.

TancamentModifica

La censura fou irregular però dificultava les subscripcions normals. Aquest fet que ja va fer que la revista fos rescatada per Dalmau Costa en tres o quatre ocasions, sumat a la complicada difusió a l’interior i a l’existència d’altres recursos i revistes culturals a Barcelona que sedegaven les diferents inquietuds literàries, va porta als promotors de Pont Blau a decidir el tancament de la revista el desembre de 1963 .

Un any més tard apareixia la revista Xaloc publicada a la mateixa ciutat de Mèxic i que va agafar el relleu de Pont Blau.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

  • Pont Blau a la UOC
  • Índexs de Pont Blau, al llibre Escriptors i revistes catalanes a l'exili, de Teresa Fèrriz Roure [1]