Obre el menú principal

El Museu Palau Mercader de Cornellà de Llobregat està situat al parc de Can Mercader, a la carretera de l'Hospitalet de Llobregat, davant del barri d'Almeda.

Infotaula d'organitzacióMuseu Palau Mercader
MPM color.jpg
Logotip del Museu Palau Mercader
Dades bàsiques
Tipus museu
Forma jurídica
Creació 23 d'abril de 1995
Activitat
Àmbit Museu municipal
Organització i govern
Seu 
Part de Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona
Altres dades
Transport públic Renfe. Estació de Cornellà

Lloc web Web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

HistòriaModifica

El Palau Mercader de Cornellà va ser construït entre el 1864 i el 1869 per ordre de l'aleshores comte de Bell-lloc, Joaquim de Mercader i Bell-lloc (Mataró, 1824- Cornellà de Llobregat, 1904). La finca de Cornellà, que constava de la masia i 48 hectàrees, era propietat de la família Mercader des del 26 de febrer de 1764, a partir del matrimoni entre Felip de Mercader i Saleta i Maria de Sadurní i Cànoves, hereva de la finca cornellanenca.

Joaquim Mercader i Belloch va dur a terme una sèrie d’actuacions entre el 1859 i el 1864 per urbanitzar la finca: va enderrocar l’antiga masia per construir l’actual palau i va obrir noves vies d’accés. També va impulsar la projecció d’un jardí romàntic i la plantació d’una gran varietat de plantes i arbustos autòctons i exòtics. Sobre les plantes del Parc de Can Mercader s’ha publicat un llibre.[1]

A partir d’aquell moment el palau seria la residència d’estiueig de la família Mercader-Bell-lloc, ja que la seva residència la tenien fixada al casal pairal del carrer Lledó de Barcelona, i més endavant, durant la dècada de 1870, es traslladarien al seu palau del Passeig de Gràcia que feia cantonada amb el carrer Provença.

L’edificiModifica

 
Façana del Palau Mercader

El lloc de l’actual edifici del Palau Mercader, l’ocupava anteriorment una masia anomenada mas Oriol de l’Empredat. L'edifici va ser construït entre el 1864 i el 1869 per l’arquitecte Josep Domínguez Valls, seguint un estil

eclèctic. L’aspecte exterior recorda un castell medieval, ja que té elements com els merlets que coronen el seu perímetre. És un edifici residencial de planta amb el pati central cobert amb una vidriada i torres poligonals als angles. La façana principal, central per la porta i el balcó s'estructuren de forma simètrica, amb un seguit de cornises contínues que s'adapten al perfil de les finestres, conferint un ritme ondulat que serveix per regular l'horitzontalitat de tot el conjunt.

L'interior, està dividit en tres plantes: la planta baixa, la principal i la planta de serveis. A la planta baixa hi havia les cavallerisses i l’entrada de carruatges. La primer planta era la planta noble on vivia la família mentre que la segona planta estava destinada al servei. La planta noble té diferents estances que estan decorades en estils diversos. Per habilitar-lo com a museu, l'edifici va necessitar una profunda restauració, finançada conjuntament per l'Ajuntament de Cornellà i la Diputació de Barcelona.

Entre 1869 i 1870 el mestre d’obres de L’Hospitalet, Ramon Llopis va realitzar la tanca perimetral amb merlets

Al parc també hi trobem altres edificis que formaven part de la finca: especialment representatius són la Casa dels Colons, un edifici de maó vist, característic dels edifici industrials modernistes, que va tenir diferents usos i la Torre de la Miranda. Construïda per Arnau de Mercader i de Zufía com a observatori meteorològic.

El museuModifica

 
Plànol de la planta noble del palau

Actualment es pot visitar la planta noble del palau. El Museu Palau Mercader és avui un exponent de la forma de vida i de les afinitats culturals i artístiques d'una família aristocràtica del segle passat. Es va inaugurar el 23 d'abril de 1995[2] i es va adherir a la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona l'any 2003. El museu està ubicat a la planta principal del Palau i té més de 3.000 objectes que formaven el museu del Comte de Bell-lloc.[3]

La planta nobleModifica

La planta noble era planta que ocupava la família Bell-lloc Mercader. El visitant pot contemplar tant espais d’ús quotidià com privats i d’altres que tenien una funció representativa.. Les denominacions de les sales obeeixen a l’estil decoratiu (la Sala del Renaixement) o un objecte (la Sala dels Pianos) o funció (com el menjador). La recreació d’un estil concret com el barroc o d’inspiració àrab era una moda de l’època.

La primera sala del recorregut és la Sala dels Retrats on hi ha retrats de membres de la família. Era un espai annex a la biblioteca i tenia la funció de sala d'espra. La decoració és eclèctica, ja que s'hi barregen diversos estils: l'arqueta barroca sobre la taula o el moble aparador d'estil fernandí. Presideix la sala un gran retrat d’Arnau de Mercader i de Zufía (1852-1932), segon comte de Bell-lloc i la seva esposa Paulina Pozzali Crotti (s.XX-1953). Paulina Pozzali era italiana i cantava en un cor d’òpera. La història explica es van conèixer durant el caos i la incertesa posterior a l’atemptat de la bomba del Liceu de 1893. També destaca el Retrat de Magí de Mercader pintat a l’oli per Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755) i el Retrat de Maria de Sadurní (1781). En aquesta sala també hi trobem una curiosa nina-coixí que sembla que tenia la funció d'absorbir els mals esperits i evitar que entressin a la casa.

El Saló Principal o Saló Lluís XIV és la sala més gran de les estances de la façana principal. Tot i que es va construir al segle XIX s’inspira en el rococó francès i recorda a les sales de miralls. A la paret que separa la sala de la galeria hi trobem una gran estructura que dóna pas. Data del segle XVII i es tracta del marc de l’alcova que el comtes tenien al seu palau de Passeig de Gràcia i que va ser traslladat en desaparèixer. Per altra banda, en dues parets hi ha dos grans tapissos. Són tapissos flamencs de finals del segle XVI i principis del XVII. Aquesta tipologia de tapissos s’anomenen tapissos de verdures per la decoració dels seus marcs amb vegetals.  Sota el títol en llatí, Fructus Belli ( que podríem traduir com “els fruits de la guerra" o "les conseqüències de la guerra”), mostren les dues cares d’un conflicte bèl·lic: la celebració dels guanyadors en un banquet i la fugida dels perdedors. En aquesta sala també hi ha tres escriptoris amb influències dels mobles d’estil napolità amb escenes pintades als vidres. 

 
Saló Àrab

El Saló Àrab que s’utilitzava en tot tipus d’actes socials i a més feia la funció de sala de ball. Aquest espai va ser traslladar del palau que tenia al Passeig de Gràcia cap a l’any 1900. L’estil que decora la sala és el neomudèjar, ja que era un estil exòtic. Amb aquest estil decoratiu també es va decorar el Saló Rosa i es va construir la Torre de la Miranda. En la decoració de les parets trobem els noms de Mercader i Comtes de Bell-lloc que es van transformar en grafies àrabs esdevenint, així, elements decoratius.

El Saló Àrab comptava amb un espai annex, un espai de repòs situat en una sala octogonal que correspon a la torre que és el Saló Lluís XV. El mobiliari d’aquesta sala era d’època isabelina: sofàs, consoles, un mirall i un tapís flamenc del segle XVII amb un tema no identificat.

La següent sala és el bany on hi ha una dutxa amb mampara de vidre i una pica de granit que és el reflex d’evolució de la higiene a partir del segle XIX.

El Saló Rosa era el dormitori destinat als convidats i reprèn l’estil neomudèjar. Aquesta estança va ser transportada des del Palau del Passeig de Gràcia.

La Sala Isabelina està situada a la torre sud-oest, aquest espai octogonal estava destinat a ser un dormitori. Avui en dia hi ha un conjunt de mobles isabelins de gran qualitat. Les cadires tenen rodes per tal de facilitar-ne la mobilitat. Al centre de la sala hi trobem un una cadira triple, anomenada indiscret que data d’entre 1860 i 1870.[4] La tapisseria cobreix tota l’estructura de fusta, però es poden observar les potes cabriolé. Presideix la sala un gran retrat realitzat per Josep Cusachs i Cusachs (1850-1909) de 1884 on apareix un militar amic de la família que s’ha identificat com Ramón Blanco i Erenas, Marqués de Peña Plata (1833-1906).

Les sales de la part posterior de l’edifici tenien grans portes per accedir directament al jardí.

La següent sala és Sala de Pas o Renaixement conté pintures murals de Pere Pau Montaña i Placeta (1749-1803),un pintor català barroc de la segona meitat del segle XVIII. Hi ha mobles dels segles XVI i XVII. Al sostre hi trobem un fals enteixinat amb el motiu del pinyonet, molt típic de l’arquitectura del segle XVI català. 

 
Sala dels Àustries o Saló Lluís XVI

La Sala dels Àustries o Saló Lluís XVI és la sala neoclàssica, que evoca l’estil Lluís XVI. Els Mercader sempre van ser una família d’austriacistes.En aquesta sala trobem un dels pocs retrats de l’Arxiduc Carles II de Castella (1685 - íd. 1740). A la mateixa paret, a la dreta, trobem el retrat de la seva esposa, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (1691-1750). A la paret oposada hi trobem els retrats de Felip III de Castella (1578- 1621) i la seva esposa Margarida d’Àustria (1584-1611). 

La Sala dels Pianos era una sala d’estar, d’ús quotidià. Devia ser un espai de lleure femení, en contraposició a la sala de jocs de la planta baixa, espai destinat a l’oci masculí. La sala dels pianos rep aquest nom perquè hi ha una pianola i un harmònium. Hi ha un quadre del pintor Antoni Fabrés i Costa (1854-1936) que mostra un passeig ombrejat al litoral amb dues figures jovials, d’estil orientalista. 

La següent sala del recorregut és el menjador. L’estança està presidida per una gran taula articulada.  En aquesta sala hi trobem el cicle pictòric de les Quatre estacions (1888-1890) de Francesc Masriera (1842-1902) procedent del Palau Novella del Garraf.

A la galeria hi trobem la capella d’estil neogòtic. Tant a la galeria com a la planta baixa s’hi poden veure algunes vitrines amb les col·leccions dels comtes. Les col·leccions són multidisciplinàries i les va començar Ramon de Mercader i Novell el 1837. El seu fill, Joaquim de Mercader i Bell-lloch tenia el mateix afany de col·leccionar que el seu pare, i va engrandir la col·lecció iniciada per aquest, al llarg de la seva vida.[5] Les col·leccions es divideixen en dos grans àmbits: el Museu d’Antiguitats que contenia peces molt variades dels camps la pintura, el gravat, de l’arqueologia, la indumentària, l’orfebreria, la ceràmica, la numismàtica, el vidre i les armes. Per altra banda, el Gabinet d’Història Natural  tenia objectes de zoologia i malacologia. Les col·leccions es van anar instal·lant en els diferents domicilis familiars de Barcelona fins que el 1904 Joaquim de Mercader va traslladar la seva residència al palau cornellanenc. Fins aquell moment el seu domicili el tenia fixat al seu palauet al Passeig de Gràcia, núm. 116. Va ser aleshores quan les col·leccions també es van traslladar a Cornellà i amb motiu d’això, segurament es devia realitzar el primer catàleg de les col·leccions l’any 1902. Aquest catàleg comptabilitzava més de 1167 peces.[6]

El Museu de Matemàtiques de CatalunyaModifica

A la segona planta del Palau Mercader es pot visitar des de febrer de 2014 el Museu de les Matemàtiques de Catalunya, que va tenir els seus inicis com a exposició permanent titulada "Experiències Matemàtiques", però que pel seu èxit va passar a constituir-se en la seva totalitat com a museu.

ReferènciesModifica

  1. Monsonet, Pilar. Guia de plantes de Can Mercader (en català). Cornellà de Llobregat: Ajuntament de Cornellà, 2002. 
  2. «15 anys del museu al Palau Mercader». Radio Cornellà, 11-01-2011.
  3. «Descripció». Pobles de Catalaunya. [Consulta: 16 desembre 2016].
  4. Güell, Joan; Jorba, Noemí «Evolució de l'estructura i forma dels mobles en època isabelina (1840-1870)». Revista l'Estudi del Moble, núm.8, novembre del 2008, p.10.
  5. Mateos Rusillo, Santos M. Respecte, indiferència o menyspreu. La (des)cura del patrimoni històric a Cornellà de Llobregat (en català). Cornellà de Llobregat: L'Avenç, 2007, p. 112. 
  6. Mateos Rusillo, Santos M. Respecte, indiferència o menyspreu. La (des)cura del patrimoni històric a Cornellà de Llobregat (en català). Cornellà de Llobregat: L'Avenç, 2007, p. 116-117. 

BibliografiaModifica

  • Casanovas, Montse; Plans, Anna; Loran, Margarida. "De Joaquim de Mercader i Belloch a Paulina Pozzali Crotti, dues generacions que il·lustren l’evolució de l’aristocràcia catalana de mitjans del segle XIX a mitjans del segle XX”, 2007.  Projecte d’investigació inèdit, dipositat al Centre d’Història Contemporània de Catalunya
  • Fernández Trabal, Josep «El fons  Llinatge Mercader, comtes de Bell-lloc» (en català). Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, 19, març 2008, pàg. 2-11 [Consulta: 9 abril 2015].
  • Gelabert, Eduard. Cornellà de Llobregat. Història, arqueologia, folklore. Barcelona: AGM, 1973. 
  • Güell, Joan; Jorba, Noemí «Evolució de l’estructura i forma dels mobles a l’època isabelina (1840-1870)». Revista l'Estudi del Moble, núm.8, novembre del 2008, p. 10.
  • Minguet i Batllori, Joan M. «El Palau Mercader i el seu fons pictòric». A: Cornellà, una ciutat. Cornellà de Llobregat: Ajuntament de Cornellà de Llobregat, 2004. 
  • Mateos Rusillo, Santos, M. La valoració, preservació i comunicació del patrimoni històric a Catalunya durant el segle XX. El cas de Cornellà de Llobregat. Cornellà de Llobregat: L'Avenç de Cornellà, 2007. 
  • Monsonet, Pilar; Rivas, Richard; Tebar, Francesc. Guia de plantes de Can Mercader. Cornellà de Llobregt: Ajuntament de Cornellà, 2002. 

Enllaços externsModifica