Obre el menú principal

Plaça de la Llana

Plaça medieval de Barcelona

La plaça de la Llana és una plaça emblemàtica de Barcelona situada en el punt de confluència dels barris medievals de Santa Caterina, Bòria i Sant Cugat.[1]

Infotaula de vial urbàPlaça de la Llana
Plaça de la Llana 2.jpg
Vista general des de l'arc d'en Boter
Tipus plaça
Situació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
Codi postal 08003
Dimensions
Llargària ~62,70 m (des de Mercaders)
Amplària 12,76 m (la part més ampla)
Forma Embut (vista zenital)
 41° 23′ 06″ N, 2° 10′ 45″ E / 41.38503°N,2.179255°E / 41.38503; 2.179255
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

El mercat medievalModifica

La plaça té 500 anys o més d'antiguitat. Està documentada la seva activitat com a mercat a partir de l'any 1513, en un primer moment, de plats i olles i posteriorment de llana; d'aquí li ve el nom. Val a dir que en el proper barri de Sant Pere s'ubicaven multitud de telers i vapors relacionats amb el sector tèxtil, una industria fonamental i amb molta tradició en l'economia catalana. En aquella època, l'actual Ciutat Vella, no disposava de grans espais per a utilitzar-los com a mercats.[2]

Estructura de la plaçaModifica

L'espai de la plaça és irregular amb vista zenital en forma d'embut. A la plaça convergeixen diversos carrerons, alguns d'ells a través d'arcades, com ara: l'arc de les Candeles, l'arc de Semolers o l'arc d'en Boquer.[2] Els seus edificis són majoritàriament dels segles XVIII i XIX, alguns d'ells reformats a principis del segle XX. Hi destaca la farmàcia Cases-Parés, un establiment modernista ubicat en un edifici del segle XVIII.[1]

L'activitat comercial i socialModifica

La producció de la llana va tenir dos moments ben diferents. A principis del segle XIV la presència de les dones filadores era majoritària, tal com posa de manifest el gravat d'una dona filant que es conserva en una de les parets de la plaça. A partir del segle XV, però, es van iniciar les restriccions laborals de les dones en el sector. A més de les filadores, durant l'Edat Mitjana, la plaça era un espai on treballaven moltes dones: garbelladores del blat, binadores i herbolàries.[3]

Amb el temps va canviar el sistema de comercialitzar la llana i els centres de producció es van desplaçar principalment al Vallès Occidental. Així, es creu que el mercat va deixar de tenir activitat durant la primera meitat del segle XIX. No obstant això, l'activitat comercial a la plaça de la Llana sempre ha estat molt present i s'ha mantingut fins als nostres dies en forma de botigues de queviures, bars, forns i tota mena de petits comerços. Entre els locals amb més solera de la plaça, encara actius el dia d'avui, cal fer esment de la sabateria de barri "Rapido Suàrez", oberta al públic l'any 1962.[2]

El carrer Bòria va ser un dels escenaris de la protesta per la pujada dels preus dels productes de primera necessitat el 1789, donada la concentració en aquest carrer de molts establiments de venda de pa. Al costat de la plaça de la Llana, el carrer de les Semoleres, recorda l'important paper de les dones en el gremi de la flequeria, el qual va ser un dels més igualitaris en el repartiment de beneficis entre dones i homes.[3]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Plaça de la Llana - Barcelona - Santa Caterina - Sant Agustí - Pobles de Catalunya» (en ca). [Consulta: 19 gener 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 Barcelona, Passió Per. «Passió per Barcelona: 500 ANYS DE LA PLAÇA DE LA LLANA», dilluns, 18 novembre 2013. [Consulta: 19 gener 2018].
  3. 3,0 3,1 Vilchez, Mª Trinidad. «La Barcelona d'abans, d'avui i de sempre. La Plaça de la Llana i el carrer Boquer», 24-05-2013. [Consulta: 19 gener 2018].