Sant Pere de les Puel·les

monestir benedictí femení a Barcelona

Sant Pere de les Puel·les (o de les Puelles) era un monestir benedictí de monges situat a la plaça de Sant Pere i al carrer de Sant Pere més Alt de Barcelona. La comunitat va traslladar-se al segle xix a Sarrià, on hi ha l'actual monestir del carrer d'Anglí. De l'edifici original només en queda l'església, convertida en parròquia i catalogada com a bé cultural d'interès nacional.[1]

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Sant Pere de les Puel·les
Imatge
EpònimSant Pere i noia Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle X Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica
arquitectura gòtica: església
historicisme arquitectònic: façana Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPl. Sant Pere, 15-16 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ N, 2° 11′ E / 41.39°N,2.18°E / 41.39; 2.18
Format perfragment del claustre de Sant Pere de les Puel·les Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Data3 juny 1931
Codi BCIN19-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0000420 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC23 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona774 Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
fragment del claustre de Sant Pere de les Puel·les
Id. IPAC28125 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Diòcesiarquebisbat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

 
Sant Pere de les Puel·les abans de l'incendi de 1909. S'hi pot veure la façana, on s'aprecia un braç del transsepte amb una finestra gòtica cegada, la portalada encara conservada avui, la Torre dels Ocells sobre el cimbori, i el campanar setcentista al darrere
 
L'interior de l'església després de l'incendi de 1909

El monestir va ser fundat al segle x amb el patrocini dels comtes de Barcelona, Sunyer I i Riquilda de Tolosa, els quals van posar, com a primera abadessa, la seva filla Adelaida de Barcelona.[2] La documentació més antiga que se'n conserva és l'acta de consagració de la seva església romànica, que feu el bisbe Guilarà el 945. El monestir va reemplaçar l'anterior església de Sant Sadurní, que ja existia al segle ix. De la construcció del claustre hi ha documents del 1143.

Va tenir un paper important en la configuració del barri que l'envolta, fora muralles fins que el rei Jaume I en va fer construir les noves, que resseguien l'actual ronda de Sant Pere i tancaven el barri de la Ribera, enderrocat parcialment per les tropes de Felip V d'Espanya després de la guerra dels catalans. El desenvolupament de la zona es va veure afavorida pel suport dels comtes i la presència del Rec Comtal, un curs d'aigua que facilitava l'activitat industrial.

El conjunt va ser afectat per les desamortitzacions del segle xix. El 1873 va ser enderrocat, llevat de l'església, que es va convertir en parròquia. La comunitat va traslladar-se a una nova seu a Sarrià, al carrer d'Anglí, on roman actualment. S'hi conserva part del mobiliari litúrgic (el bàcul de l'abadessa Constança de Corbera, peça d'orfebreria datada al segle xv, entre altres coses) i l'important arxiu, amb els documents fundacionals, cartularis, butlles papals i privilegis reials, cartes de professió de les monges, etc.

El 1909, durant la Setmana Tràgica, l'església patí un greu incendi i la Torre dels Ocells va ser suprimida durant la restauració posterior.[3] El 1936, durant l'esclat de la Guerra Civil espanyola, va ser cremada un altre cop. El 1945, novament restaurada, va ser reconsagrada, i el pintor muralista Felip Vall va pintar el sostre de la Capella del Santíssim.[4]

Edifici modifica

 
Portalada del segle XV

Del conjunt monàstic només es conserva l'església, que ha sofert moltes transformacions.[1] En particular, la restauració de 1911, obra de l'arquitecte Eduard Mercader i Santacana, en va modificar l'estructura i l'aparença interna i externa, fins al punt de fer-la semblar un palau neogòtic.[1] La façana, coronada per merlets, amaga els diferents elements que en formaven part, donant-los uniformitat, amb grans finestrals projectats a partir d'un del segle xv, encegat, que hi havia al mur del transsepte. Conserva la portalada d'entrada original, també del segle xv, amb una escultura gòtica de Sant Pere al timpà.

L'actual planta és basilical, tot i que s'hi pot identificar la part original en forma de creu grega, on es conserven les columnes exemptes amb capitells corintis del segle x (i d'altres afegides durant la restauració), i les voltes de canó i el cimbori del segle xii, sobre el qual es va aixecar al segle xiv un campanar quadrat, anomenat «Torre dels Ocells», actualment desaparegut.[1] Hi ha restes d'impostes preromàniques en un espai cobert amb volta de creueria, al costat esquerre del presbiteri, que corresponen a l'antiga església de Sant Sadurní. Un petit espai cobert amb volta de canó, amb fragments de guixos renaixentistes, dona entrada a la Capella del Santíssim, del segle xviii, sobre la qual s'aixeca un campanar octogonal.[1]

L'absis original, de planta poligonal, és del segle xv, però la restauració del 1945 li va donar una aparença romànica.[1]

El monestir tenia un claustre de dos pisos, la planta baixa, del segle xii, romànic, i el primer pis, del xiv, gòtic. Del segon es conserven deu arcs a carrer de Sant Ignasi, 1-3 de Terrassa. Del primer es conserven tres arcs, amb capitells esculpits, al Museu Nacional d'Art de Catalunya.[5] Altres fragments són a una finca particular de Sant Antoni de Vilamajor i al Museu Santacana de Martorell.

 
Arcs procedents del claustre superior (segle xiv) que es conserven a Terrassa, instal·lats al carrer de Sant Ignasi davant un edifici de pisos

Vegeu també modifica

Bibliografia modifica

  • Peñarroja, Jordi. Edificis viatgers de Barcelona. Llibres de l'Índex, 2007. ISBN 9788496563261. 

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Monestir de Sant Pere de les Puelles». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. Julio Giménez, Teresa. Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo, 2010, p. 28. ISBN 9788497663830. 
  3. La Actualidad, 24-08-1909, p. 7. 
  4. Puigferrat, Carles «Felip Vall i Verdaguer (1916-2012) Esbós Biogràfic». Llibre de Tona. Ajuntament de Tona, 2016, pàg. 45.
  5. «Sant Pere de les Puel·les». MNAC.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Pere de les Puel·les