Monestir de Sant Pere de les Puel·les (Sarrià)
El monestir de Sant Pere de les Puel·les és un edifici situat al carrer d'Anglí del barri de Sarrià de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Abadia benedictina i monestir  | |||
| Arquitecte | Salvador Vinyals i Sabaté | |||
| Construcció | 13 agost 1879 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | historicisme arquitectònic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sarrià (Barcelonès) | |||
| Localització | Anglí, 55, Margenat, 26-40, Carrasco i Formiguera, 16-22 i Dolors Montserdà, 31-43 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 2186 | |||
| Lloc web | benedictinessantperepuelles.cat | |||
Història
modificaAmb la venda del que quedava de l'antic monestir, enderrocat el 1873, les monges monges benedictines van fer construir el nou monestir a Sarrià, a la cantonada dels carrers d'Anglí i de Margenat.[2] El projecte fou realitzat el 1877 per l'arquitecte Salvador Vinyals,[3] i la primera pedra fou col·locada el 15 de setembre d'aquell any, essent acabada el 13 d'agost de 1879.[2]
Durant la Guerra Civil espanyola, l'edifici fou incendiat, les monges van haver de marxar i es va fer servir per la intendència de la Generalitat. Un cop finalitzada la guerra es va reconstruir l'església i es va consagrar el 6 de maig del 1945.[4] L'abat Escarré, greument malalt a Viboldone (Llombardia), fou portat a aquest monestir, on morí el 21 d'octubre de 1966.[5]
Actualment, hi continua vivint una comunitat de monges benedictines que segueixen la regla de Sant Benet: ora et labora. Desenvolupen un conjunt d'activitats que es vehiculen a través de la vocació de portes obertes i la implicació en la història de la ciutat. Combinen l'hostatgeria amb tallers d'ornaments litúrgics, restauració de llibres i documents gràfics, correcció i cal·ligrafia, i programen cursos i activitats diverses, com ara danses contemplatives, concerts, taller d'evangeli, etc. L'hort del monestir, de 1.600 m², alimenta la comunitat i l'hostatgeria.[6]
Descripció
modificaDe planta baixa i dos pisos, es compon de tres cossos ben diferenciats: el principal, amb un claustre central i diverses dependències al voltant; el de l'església, al costat esquerre, i el de les construccions auxiliars d'una planta menys, adossades als dos extrems de la façana suf. [1] El parament central de la façana està compost per set mòduls emmarcats entre pilastres, que es redueixen en alçada, solució similar a la de la façana lateral.[1]
Estilísticament, Salvador Vinyals s'inspirà en el Rundbogenstil del seu mestre Elies Rogent a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «MONESTIR DE SANT PERE DE LES PUELLES (MM. BENEDICTINES)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 «Sant Pere de les Puel·les». Història de Sarrià.
- ↑ «Passeig de Sant Gervasi, Anglí i Sant Joan [actualment Anglí 55. Permís a Domingo de Guzmán per edificar un monestir per les religioses de Sant Pere de les Puel·les. "D. Domingo de Guzmán solicitando permiso para edificar un convento para las religiosas de San Pedro de las Puellas próximo al paseo de San Gervasio"]». Llicències d'obres particulars 1877/0020. AMDSG, 27-06-1877.
- ↑ «“En la pregària i en l’acció sempre estem al costat del nostre poble”». El Punt Avuil, 30-05- 2020.
- ↑ Ferrando, Emili «Cinquanta anys de les declaracions de l’abat Escarré a Le Monde». Temps i espais de memòria. Revista digital del Memorial Democràtic, desembre 2013, pàg. 39. ISSN: 2339-806X.
- ↑ Tort Arnau, Maria Josep. Explora els jardins i viu els arbres. Jardins i arbres del districte de Sarrià-Sant Gervasi. Barcelona: Premsa Local El Jardí, 2022, p. 32-33. ISBN 978-84-09-46124-0.
Enllaços externs
modifica
- «Monestir de Sant Pere de les Puelles de Sarrià». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.