Casa-fàbrica Escuder
La casa-fàbrica Escuder era un edifici situat a la plaça de Sant Pere de Barcelona, del qual perduren algunes restes a l'actual núm. 4, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | parcialment destruït i renovat | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Plaça de Sant Pere, 4 i 4 bis | |||
| ||||
| Plànol | ||||
 Projecte de casa-fàbrica a la plaça de Sant Pere (1836)
| ||||
Història modifica
Segons el Padró del 1829, Jeroni Juncadella i Casanovas era el titular d'una fàbrica de teixits al carrer del Carme (vegeu casa-fàbrica Gònima), on tenia 100 telers.[2] El 1835, va adquirir a Joan Dot l'antiga fàbrica d'indianes de Miquel i Martí Dot als núms. 10 i 11 (antics) de la Plaça de Sant Pere, amb la intenció de construir-hi dues fàbriques, una de filats de cotó i una altra de teixits de seda. Primerament, va demanar el traçat de les noves alineacions de la Plaça de Sant Pere, el que va motivar una disputa amb l’Ajuntament.[3][2] Finalment, el maig del 1836, va presentar la sol·licitud per a construir-hi una gran casa-fàbrica, segons el projecte de l'arquitecte acadèmic Joan Vilà i Geliu.[4]
La Guia de forasteros en Barcelona del 1842 indica que Jeroni Juncadella tenia al núm. 11 (antic) una filatura de cotó[5] i al núm. 12 (antic) una fàbrica de teixits amb els següents productes: «Azargazos, Piel, Guindas, Refajos de algodón, Muletones en pieza, Ropa de pantalones de algodon, Id. id. de algodon é hilo, Lustrinas de algodon finas y entrefinas, Terlises de algodón, Id. de hilo, Embozos de Capa de estambre y algodon, Cotines de hilo, Driles de hilo, Vanuas sencillas, Id. acolchadas, Mantones de muleton de todos los tamaños de algodon, Pañuelos de algodon y estambre y de algodon solo de todos los tamaños, Pañuelos de estambre y algodon, y de estambre solo de todos los tamaños, de màquina Jaccar.»[6][2] En aquella època, va obrir una fàbrica cotonera moguda per vapor al carrer de la Riereta (vegeu casa-fàbrica Juncadella)[7] i va traspassar la de la plaça de Sant Pere al velluter Joan Escuder i Inglada,[8] que el 1843 va demanar permís per instal·lar-hi un rètol.[9]
El 1854, aquesta fàbrica estava valorada en gairebé 1,7 milions de rals, gèneres a part, i els Escuder disposaven també d’una filatura de seda al País Valencià amb una inversió d'1,4 milions de rals.[10] Poc després, el 19 d'agost del 1855,[11] Joan Escuder va morir a l'edat de 56 anys i el van succeir la vídua Eulàlia Fàbregas i el primogènit Joan Escuder i Fàbregas, sota la raó social de Vídua i fill(s) de Joan Escuder:[12][2] «Plaza de San Pedro, 4. Sra. Viuda é hijos de Juan Escuder. Fabricante de tejidos de seda: tapicerías en lampas, brocatel y damascos. Artículos de novedad en vestidos labrados, de colores y negros; glasés con labrados; terciopelos. Tejidos en todos colores y negros. Pañolería en granadina, gasa y bares; de seda de 4, 7, 8 y 9 cs., lisos, labrados y negros. Fondos á mantillas, labrados á realce y bordados. Matalasés y demás artículos negros, lisos y labrados para chalecos. Popelinas de varias clases y anchos para vestidos.»,[13] que el 1860 va presentar una mostra dels seus productes a la Exposició Industrial de Barcelona.[14]
.jpg)
El 1865, morí Eulàlia Fàbregas i el negoci passà a les mans del seu fill, que es comprometé a liquidar-ne la part dels seus germans i cunyats. La participació fou valorada en 1.666.892 rals i el seu pagament va comportar la ruïna econòmica del nou propietari. Això comportà l'embargament dels seus béns i la subhasta de la fàbrica el 1872, que el 1875 va ser adquirida per Francesc Vilumara i Saus (vegeu casa-fàbrica Vilumara) per 933.984 rals, que la posaria sota la denominació comercial de La Morera, convertint-se així en el primer industrial seder de Catalunya.[15]
Segons l'inventari, hi havia una màquina de vapor de 6 CV, 15 màquines de filar, 8 de tòrcer, 27 telers mecànics anglesos i 135 telers manuals, alguns amb Jacquard incorporat, de diferents amplades.[16] El 1878, morí Francesc Vilumara,[17] i la vídua Cristina Bayona va demanar permís per a legalitzar el generador de vapor instal·lat el 1871 per Joan Escuder,[18] i tot seguit, per a substituir-lo per dues calderes de vapor de 16 CV cadascuna, segons els plànols de l'enginyer Josep Sàbat i Viu.[19]
El 1896, Cristina Vilumara i Bayona va demanar permís per a enderrocar una part de la casa-fàbrica i construir un edifici d'habitatges a l'actual núm. 4 bis de la plaça de Sant Pere, segons el projecte de l'arquitecte Salvador Vinyals, que incloïa un altre edifici que no es va arribar a construir.[20] Poc després, la mateixa propiètaria va demanar permís per a reformar-ne la resta, aquest cop segons el projecte de l'arquitecte August Font.[21] El projecte original incloïa la remunta d'una mansarda i l'afegit d'una torre a la cantonada, on es col·locà una fornícula amb la imatge de Sant Pere i la data de 1898.[22]
Posteriorment, l'edifici fou adquirit per la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona[23] i als anys 1950 s'hi van afegir dos pisos més i un àtic enretirat de la façana, suprimint la torre i la coberta a dues vessants, i decorant la façana amb esgrafiats.[22]
Referències modifica
- ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-122, 20-11-1835, i C-123, 11-2-1836.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-123, 27-5-1836.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 34.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 57.
- ↑ Diario de Barcelona, 9-9-1842, p. 3443.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 241.
- ↑ «Juan Escuder. Plaça de Sant Pere 10. Col·locar rètol en la seva fàbrica de teixits de seda». Q127 Foment 103/1843. AHCB, 03-06-1843.
- ↑ Cabana, 199a.
- ↑ «Registre de defuncions. Any 1855. Llibre 3. Registre núm. 1138. (pdf pàg. 72)». AMCB, 19-08-1855.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 313.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 1135.
- ↑ Orellana, Francisco José. Reseña completa descriptiva y crítica de la Exposicion Industrial y Artística de productos del Principado de Cataluña, 1860, p. 223.
- ↑ Cabana, 1992b.
- ↑ Cabana, 1992a.
- ↑ «Història 1827-1907». Família Vilo-Vilomara.
- ↑ «Cristina Bayona. Plaça de Sant Pere 4. Legalitzar el generador de vapor instal·lat a la seva casa-fàbrica». Q126 Foment 1006 H. AMCB, 29-10-1878.
- ↑ «Cristina Bayona. Plaça de Sant Pere 4. Instal·lar dues calderes de vapor». Q127 Foment 1010 H. AMCB, 14-11-1878.
- ↑ «Cristina Vilumara. Plaça Sant Pere 4. Enderrocar i construir una casa». Q127 Foment 1172 X. AMCB, 13-05-1896.
- ↑ «Cristina Vilumara. Plaça Sant Pere 4. Obres». Q127 Foment 580 Y. AMCB, 19-11-1896.
- ↑ 22,0 22,1 «Sucursal de la Caixa de Pensions». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ «De Cristina Vilumara i Bayo a Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona (Caixa de Barcelona). Plaça de Sant Pere 4. Sol·licitar traspàs, inscripció i alta en registre per l'abastiment d'aigua del deu de Montcada per quantitat d'una ploma». A182 Comissió d'Hisenda 25/46827. AMCB, 10-12-1912.
Bibliografia modifica
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 365-369. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Cabana, Francesc «Els Escuder a Barcelona». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
- Cabana, Francesc «Els Vilumara a Barcelona». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
Enllaços externs modifica
- «Sucursal de la Caixa de Pensions». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.