Obre el menú principal
Planejament urbanístic de l'enginyer de camins Ildefons Cerdà per a l'Eixample de Barcelona

El planejament urbanístic és la disciplina de planificació de l'ús del sol que abasta aspectes de la construcció i de les activitats socials dels municipis i comunitats. Altres disciplines treballen a una escala inferior, com ara l'enginyeria, l'arquitectura, el paisatge urbà i el disseny urbà. En sentit contrari, la planejament regional o metropolitana, és l'instrument que planifica àmbits supra-municipals, especialment a les àrees d'influença de les grans ciutats.

Altre element del planejament urbanístic és la rehabilitació i regeneració de l'espai urbà adaptant els criteris constructius, la qualificació constructiva i les infraestructures obsoletes a les noves necessitats socials.

Contingut

HistòriaModifica

El planejament urbanístic neix com a disciplina a mitjans del segle XIX, no obstant el creixement de moltes ciutats al llarg de la història ja s'havia produït seguint uns determinats criteris de disseny i funcionalitat predeterminats a la construcció.

Quan l’agricultura s'implanta a les societats nòmades, apareixen els assentaments permanents de la població. Les primeres ciutats neixen amb una orientació comercial, defensiva i com a centres de redistribució de la producció agrícola. L'assentament dels habitatges i centres d'activitat s'ubiquen de forma desordenada al voltant de camins i rius en funció de l'oportunitat. Cap al tercer mil·lenni aC. trobem els primers indicis de planejament i gestió urbana a Ur entre el Tigris i l’Eufrates a l'actual Iraq i a l’Indus Valley, l'actual Índia. Els carrers d'aquestes primeres ciutats sovint es pavimentaven i es traçava una incipient trama urbana amb carrers en angles rectes. També existia certa zonificació funcional separant zones d'activitat comercial, residencials, etc.

Aspectes del planejament urbanísticModifica

El planejament urbanístic, en tant que disciplina que s'avança i predetermina com i quins han de ser els espais, les construccions públiques i privades i les infraestructures, ha de considerar criteris:

  • Estètics: que fixin el perfil urbà, la imatge global determinant aspectes de la distribució de la trama urbana i, molt especialment, de les limitacions constructives i de l'ocupació de l'espai públic amb senyals, quioscs, mobiliari urbà, etc.
  • Seguretat: de la visió de tancament protector dels castells hem evolucionat perquè les ciutats disposin de capacitat per afrontar catàstrofes o evacuacions massives.
  • Concentracions socials: evitant la creació de suburbis sense un nivell adient de serveis o la creació de guetos amb concentracions de població amb dificultats d'integració social.
  • Regeneració: renovació de teixit urbà degradat mitjançant la rehabilitació de zones que han perdut la seva funció (zones industrials absorbides pel creixement residencial) o que la seva antiguitat requereix una intervenció (habitatges amb mancances sanitàries o de confort) i reassignació funcional (antics palaus, mansions medievals).
  • Mobilitat: resulta obvi que l'evolució de necessitats de mobilitat i el tipus de transport canvien a una velocitat superior a la capacitat de les vies per adaptar-se. No tan sols cal preveure un creixement en el dimensió (carrers per cavalls a carrers per a cotxes), sinó també una capacitat d'adaptació a altres usos (zones comercials per a vianants, àrees d'oci impensables fa només 50 anys, etc.).
  • Factors ambientals i de creixement sostenible: Els aspectes relacionats amb els subministrament de serveis, sanitaris, espais verds, contaminació atmosfèrica i sonora, són factors a tenir present al moment dels planejament a fi de tenir capacitat per a poder atendre les demandes socials sense perjudicar l'entorn.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica